Aules sense l’essència

“Tenim una sensació estranya. Ens hauria agradat una entrada al col·legi més normalitzada. Haver de relacionar-nos amb els alumnes a distància és, realment, una mica fred.” Ho comentava ahir Anna Nadal, la directora de l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona. De bon matí, l’equip docent va observar que alguns nens i nenes d’infantil retornaven al centre “un pèl esporuguits”, però, un cop a dins les aules, de seguida van estar parlant sobre com havia estat la seva experiència durant els darrers dos mesos i mig, van compartir què els havien explicat els pares en relació a aquesta situació d’excepcionalitat i un d’ells va fer la reflexió que “el coronavirus és molt pesat” perquè no els deixa dur “la vida que voldrien”. Per als mestres, a més, era difícil veure que “no hi són tots”: de sisè, hi havia 39 estudiants de 52, i d’infantil tan sols 16 de 150. I del tram de primer a cinquè, Nadal relatava que quedaran un dia per acomiadar-se, ja que el curs aquest any el donen “per acabat”: “Els recomanarem coses de cara a l’estiu. Fer la llibreta de vacances, algun quadern, banyar-se, jugar molt, ajudar en les rutines de casa i sortir a l’aire lliure tant com puguin perquè fins ara no han pogut fer-ho gaire.”

A Salt, Lurdes Masó, la directora de l’escola La Farga, va passar “un dia tranquil”. Estava sola al centre perquè totes les famílies dels nens i nenes de P3 fins a sisè que van a aquest col·legi s’havien pogut quedar amb ells o ho havien aconseguit solucionar d’alguna altra manera, i ahir no van tenir cap alumne. Masó i els altres dos membres de l’equip directiu s’ho han combinat per ser cada dia un dels tres al col·legi, on la directora va aprofitar per fer informes, una preinscripció, atendre el telèfon, etc. “Els mestres continuen fent teletreball i acompanyant la mainada des de casa. És molt trist ser aquí sense sentir el xivarri dels nens. Una escola és una escola quan és plena d’alegria, d’emocions, de crits...”, assenyalava.

Mentrestant, el porter del col·legi Verd de Girona especificava que només hi esperaven dues criatures (aquí, de moment, ahir hi podien anar els d’infantil). I així va ser: hi van acudir un nen i una nena, bessons, que cursen P3. El seu pare treballa i la mare havia de tornar a la feina amb l’entrada a la fase 2: “Els nostres fills tenien ganes de venir. Però esperaven veure els companys i res!”, lamentaven. D’altra banda, un veí que havia deixat la filla petita a l’escola bressol Querubí indicava que les famílies no podien accedir a dins del centre, sinó que una mestra recollia els nens a la porta, els prenien la temperatura i els rentaven les mans amb gel hidroalcohòlic: “Tant a la gran com a la petita, els hem explicat que avui seria diferent. Que hi trobarien molt pocs companys.” I a l’escola bressol La Devesa, la directora, Rosanna Vehí, argumentava que tot plegat és “una situació nova” i que caldrà “readaptar-se” i “reorganitzar-se” en funció de com vagi evolucionant.