Els dos instituts nous
Vilablareix i Caldes estrenen dos instituts molt reivindicats per posar fi a més d’una dècada amb l’alumnat en mòduls provisionals
A Vilablareix comencen el curs amb alguns acabats pendents, i amb la incertesa que el creixement demogràfic dels seus municipis de referència no faci necessari recuperar els barracons al pati d’aquí a pocs anys
El creixement a Vilablareix, Quart, Fornells i Aiguaviva amenaça d’haver de recuperar els mòduls al nou institut
Els instituts de Vilablareix i Caldes de Malavella estrenaven ahir els flamants edificis nous, després de sengles llargs decennis d’espera i reivindicacions. A l’equipament del Gironès, cues d’alumnes a l’exterior i curiositat: dels nous pel salt incert de l’escola cap a l’institut i dels més veterans perquè no sabien ben bé què es trobarien. Era tot just la primera presa de contacte, en un primer dia escurçat –amb entrada a les deu i sortida passat el migdia per conèixer les instal·lacions i les novetats del curs–, i per bé que a la majoria ja els està bé deixar enrere els barracons, unes alumnes de tercer d’ESO no es mostraven del tot convençudes: després dels dos primers cursos de la secundària en mòduls provisionals, l’Adriana, de Quart, comentava amb les seves amigues que als mòduls “s’hi estava bé, amb aire condicionat i aules més grans”, mentre que ara esperaven a veure les noves classes, on els havien dit que “no es poden obrir finestres”. Malgrat tot, assumien que ara tindran més espai per a les hores de pati i recés.
De mica en mica, van anar arribant tots els autocars que duen alumnes fins a Vilablareix; a més del poble, n’hi ha també de Quart, Fornells i Aiguaviva –a banda d’algú de Girona que no hi hauria de ser, bromejava una mestra, pels padrons limitats–. L’agent cívica del consistori anava de bòlit per contenir les files dels cursos dins de les voreres, sobretot a la vorera estreta del carrer Perelló de Vilablareix, on confluïen vehicles que duien els alumnes, els estudiants a peu i el trànsit del polígon industrial, intens a mig matí. Malgrat això, era un dia excepcional. A partir d’ara els alumnes aniran ingressant al centre al seu ritme i es reuniran a l’interior de les aules.
A Caldes de Malavella també era ahir jornada d’estrena i descoberta del nou institut, que permet prescindir dels mòduls prefabricats que s’han utilitzat els últims 16 anys. Més que no pas una tornada escolar en sentit estricte (la “de veritat” serà avui), la jornada d’ahir va servir perquè l’alumnat es familiaritzés amb el nou edifici. Uns 320 alumnes –repartits en les tres línies d’ESO– van poder visitar el nou centre en grups esglaonats cada mitja hora al llarg del dia, i guiats per l’equip docent del centre van visitar les aules i se’ls van ensenyar els accessos per als seus cursos respectius (una circumstància que evitarà així barrejar-se amb altres grups, ja que la normativa per evitar contagis de la Covid-19 mana tenir accessos diferenciats en funció dels grups).
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Montse Mitjans, directora de l’institut, explica que el fet d’estar en aquest nou edifici facilita aquesta regulació i és més còmode perquè els espais són més amples i es garanteix més distància i ventilació. “No hi ha ni punt de comparació” entre la comoditat que suposa tenir un edifici construït i estar en barracons, assegura la directora. Mitjans assenyala que està “molt satisfeta” amb el nou edifici perquè està fet “amb molta sensibilitat i cura”. Assegura que aquest és el millor espai que podria tenir l’institut i espera, amb nervis, que tot comenci a rutllar després de la primera jornada d’aquest dilluns.
Entre ahir i sobretot avui, també es preveu començar a desmuntar els barracons, situats a davant mateix del nou edifici, que ja no tindran més utilitat a Caldes de Malavella.
Acabats pendents a Vilablareix
Tornant a Vilablareix, el director del centre, Miquel Font, ens demanava si podíem esperar uns minuts fins que tothom estigués a la seva nova aula, com un director d’orquestra mirant d’afinar el darrer detall. Va ser un últim matí frenètic, després de dues setmanes bregant per tenir-ho tot a punt, o com a mínim tot el que depengués de l’equip humà. Mentre que a Caldes el telèfon fix del centre no donava senyal, a l’INS Vilablareix Font admetia que encara estaven sense línia fixa –n’han habilitat una de mòbil per resoldre incidències– ni internet, problemes que esperen resoldre aquesta mateixa setmana.
Però no són els únics d’unes obres que han acabat al límit, o encara no, perquè ahir un reduït grup de paletes encara finalitzava alguns retocs a la zona del pati. Continuen amb aigua i llum d’obra, fet, aquest darrer, que encara no els garanteix prou potència elèctrica per fer anar l’ascensor. Respecte a la no obertura de finestres que qüestionaven les alumnes, Font aclaria que tenen mesuradors de CO2 i un sistema intel·ligent de renovació de l’aire interior. Però sí, les aules són més petites que les dels mòduls.
Ahir, la primera jornada de contacte es va resoldre sense incidents i amb satisfacció general, després de la feina feta pel professorat –una vintena dels quals voluntaris per muntar i situar mobles que els havien anat arribant al llarg de la setmana passada–. Ara, però, el neguit que tenen és que el centre els acabi quedant petit. El director explicava que està dimensionat per a quatre línies d’ESO i tres de batxillerat, però temen que en calgui una altra de secundària, i més tard ampliar la capacitat de batxillers per l’explosió demogràfica dels quatre municipis que atrauen famílies amb infants de Girona. És una tendència inversa a la macroestadística catalana, però que podria fer necessari recuperar alguns dels 14 mòduls provisionals ahir encara presents a la parcel·la del costat.
