Va començar a l’edifici Cartanyà el curs 2014/15 i el curs 2017/18 va ser quan es va obrir la seu de Can Prunell [en mòduls prefabricats]. L’institut va néixer perquè havia de servir per absorbir el boom demogràfic d’aquells anys i havia de ser per un període de 8-10 anys i llavors havíem de desaparèixer.

Sí, era temporal. Al cap de pocs anys que comencés, es va dir. “No, no.” Veient tota la immigració que arriba i els nouvinguts, ja hi ha cabuda i farem un institut nou. De fet, abans es deia l’institut Nou de Girona, i es va dir que seria un institut definitiu. El 2017, quan es va obrir Can Prunell, el primer que ens van dir va ser que l’any 2019 aniríem a la Simon. Després ens van dir el 2023 i, evidentment [és clar] que aquest any no anirem a la Simon.

Al principi, ens inquietava molt perquè al principi... ja sabíem que el 2021 no seria i després es deia el 2023. “Va, el 2023, segur.” Des de fa un any o dos, ja ens ho agafem amb molta filosofia perquè, quan no passa una cosa, en passa una altra. I al final no sé si és resignació, però hem après a viure amb el que tenim, però com a tothom ens agradaria tenir unes condicions millors.

Hi troba diferències, sobretot perquè ens falten hores de coordinació. De vegades necessitaríem fer més reunions perquè hi ha càrrecs doblats, però no tenim més hores. En el funcionament del dia a dia, però, no hi ha diferències [...].