Lliçons de l’Holocaust

Més d’un terç dels professors anglesos han utilitzat “les perilloses inexactituds i fal·làcies” sobre l’Holocaust del best-seller El nen del pijama de ratlles (2006) per explicar als seus alumnes la xoà. Ho denunciava el Centre per a l’Educació de l’Holocaust de l’Escola Universitària de Londres, especialitzada a donar suport als docents, fent servir recerca i documents històrics, a l’hora d’explicar a classe l’Holocaust. L’argument de la novel·la, amb adaptació cinematogràfica, tracta de l’amistat entre el fill d’un comandant d’Auschwitz i un nen jueu. Els experts no critiquen el treball del novel·lista John Boyne, sinó que alerten que usar la ficció per explicar a adolescents un esdeveniment històric podria ser problemàtic i, en aquest sentit, van detectar que el punt de vista del narrador, naïf, provocava una simpatia equivocada pels nazis.

No és el plantejament que ha previst Laia Guillamet, professora de 4t d’ESO de l’institut Ermessenda de Girona, que cita una altra pel·lícula, la francesa La professora d’història (2014): un projecte sobre les vides desconegudes, anònimes dels adolescents dels camps d’extermini canvia els alumnes frustrats i amb manca d’ambició de la professora Anne Gueguen. “Vull enfocar-ho des de la part humana i social, amb testimonis orals i escrits”, destaca Guillamet. Els seus alumnes van participar, divendres, a l’ofrena floral a les llambordes de memòria (Stolpersteine) ubicades al Jardí de la Infància per recordar els gironins deportats als camps de concentració. Després, van assistir al diàleg Holocaust: el deure social de recordar al Museu d’Història dels Jueus, una conversa entre Nora Gaón, durant vint anys la responsable dels projectes educatius del Museu dels Combatents dels Guetos, d’Israel, i el filòsof Josep Maria Terricabras. “La reflexió de la memòria de Nora Gaón connecta amb els adolescents perquè porta el que és quotidià al passat; dona una narrativa a l’Holocaust que ho fa proper”, assenyala Guillamet d’un acte organitzat per l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Memorial Democràtic, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. “Estan molt interessats en l’Holocaust”, hi afegeix sobre els seus alumnes.

La professora recorda que els valors europeus neixen després de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, els alumnes de l’INS Ermessenda de Girona són “ambaixadors júniors” del Parlament Europeu. L’Ermessenda, l’INS Salvador Espriu de Salt i l’institut de Celrà són els tres centres de les comarques gironines que formen part de les 13 escoles ambaixadores del Parlament Europeu, una iniciativa destinada als centres d’ensenyament secundari. És el segon any que hi participa l’INS Ermessenda i Laia Guillamet és la coordinadora d’aquest projecte de centre, “que vol acostar el que es fa i es decideix a Europa als joves; que no els sigui aliè”. Són tres anys i des de l’oficina del Parlament Europeu es van proposant activitats des d’una matèria que sigui “el camp base”, però amb la participació d’altres assignatures. La professora va destacar la participació de l’alumnat en la commemoració de l’Holocaust com a activitat curricular.