“Recomano l’FP als que no tenen clar què volen estudiar a la universitat”

La Vio­lant Romeu, de 23 anys, recorda que a l’ESO no tenia les coses clares: “Estava en un altre món.” Va repe­tir segon d’ESO i, abans de tor­nar a repe­tir ter­cer, des de l’ins­ti­tut de Tar­ra­gona on estu­di­ava li van pro­po­sar fer un pro­grama de for­mació i inserció (PFI) de cuina i gas­tro­no­mia a l’ins­ti­tut Pere Mar­tell. Això li va can­viar la vida. Després de fer un cicle de grau mitjà d’arts gràfiques i de donar-se un any per pen­sar què volia fer després, va deci­dir fer un cicle for­ma­tiu de grau supe­rior de pre­venció de ris­cos labo­rals, gràcies al qual ha entrat al mer­cat labo­ral. Fent el PFI, asse­gura que es va ado­nar que, si no estu­di­ava, en un futur no tin­dria res. “Quan aca­bes l’ESO, ets massa jove per deci­dir a què et vols dedi­car tota la vida”, refle­xi­ona. De fet, aquest salt entre diver­sos cicles li va per­me­tre des­car­tar el que volia fer en un prin­cipi, que era un grau supe­rior de dis­seny. Agra­eix haver tin­gut el suport i l’ori­en­tació de la família, del pro­fes­so­rat de l’ESO, del Pere Mar­tell i de l’empresa on ha fet les pràcti­ques. Entre tots l’han aju­dat a per­fi­lar final­ment la seva pro­fessió.

De l’FP des­taca els apre­nen­tat­ges sobre els dife­rents aspec­tes del mer­cat labo­ral que no reps a la uni­ver­si­tat. “És molt bonic quan estu­dies teo­ria, lle­gei­xes lli­bres o prens apunts, però ningú t’ense­nya com es fa la feina”, remarca per rei­vin­di­car els conei­xe­ments rebuts dins de l’FP. De fet, des­taca que té com­panys que van fer l’ESO i el bat­xi­lle­rat i, al final, “sigui perquè no van tro­bar el que volien a la uni­ver­si­tat o perquè no hi van poder acce­dir, van entrar a un grau supe­rior” i, més tard, van acce­dir a la uni­ver­si­tat. Té clar que “ara l’FP té més pres­tigi i hi ha molta més gent bus­cant” cicles for­ma­tius, i rebutja els este­re­o­tips de gènere sobre estu­dis que sem­blen més des­ti­nats a nois o a noies. Diu que ara ja “no és ben bé així” i “hi ha una mica de tot”.

En el grau supe­rior va cur­sar l’FP dual i en des­taca la for­mació rebuda a l’empresa, que li per­metrà desen­vo­lu­par la seva feina en qual­se­vol lloc. Per això reco­ma­na­ria “a tot­hom” fer FP, sobre­tot a aquells joves que no tenen clar què volen estu­diar a la uni­ver­si­tat. “Els reco­mano pri­mer fer una FP, veure què volen i com, i, després, que con­tinuïn estu­di­ant o entrin al món labo­ral.”