educació
Alerta per l’FP virtual privada
L’alumnat de l’Institut Obert de Catalunya augmenta un 16,35% en cinc anys, mentre que als centres privats l’increment és del 260%
Preocupació per la irrupció de centres privats amb fons d’inversió internacional al darrere que només busquen la rendibilitat
L’interès que desperta la formació professional (FP) és una evidència que es constata amb les dades de matriculació dels últims anys. Ha crescut un 18,35% des del curs 2019/2020, un increment que encara és més important en la modalitat a distància, sobretot als centres formatius privats, que concentren al voltant del 80% del total d’alumnat matriculat. L’ Institut Obert de Catalunya (IOC), organisme públic que depèn del Departament d’Educació, ha experiment un augment del 16,35% en cinc anys en estudis de cicles formatius de grau mitjà i superior en línia, passant dels 8.778 inscrits el 2019 als 10.214 el curs passat. Als centres privats que ofereixen FP virtual, aquesta pujada ha sigut encara més exponencial, amb un percentatge superior al 260% en cinc anys: s’ha passat dels prop de 16.000 estudiants als aproximadament 59.000 matriculats el curs passat, segons dades del Departament d’Educació. Aquestes xifres evidencien la bona salut de l’oferta de formació professional a distància a Catalunya, que va liderar l’Institut Obert de Catalunya des dels seus inicis el 2006. De fet, l’èxit del model de l’IOC, en part importat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), segons explica l’expert en FP i col·laborador de la Fundació Escola Cristina de Catalunya ( FECC) , Melcior Arcarons, va impulsar la creació de l’oferta privada cap al 2012, que també va incorporar aquest model ja consolidat i amb bons resultats.
L’estancament del creixement i fins i tot un petit retrocés en l’oferta pública de l’IOC a partir del 2012 i el 2013 –per les retallades en educació i l’infrafinançament–, van afavorir el naixement i el creixement de centres privats. Arcarons, que com a col·laborador de la FECC –que també té centres privats d’FP virtual– defensa la convivència d’aquesta oferta pública i privada, recorda que gairebé la meitat dels estudiants matriculats en l’FP a distància són de fora de Catalunya, ja que no a totes les comunitats autònomes existeix l’oferta de cicles formatius en aquesta modalitat. De fet, creu que un dels aspectes que atrau més estudiants d’arreu de l’Estat als centres privats catalans és la possibilitat d’una organització per semestres –una particularitat que només es dona a Catalunya–, que permet una flexibilització més gran. A més, cal tenir en compte que, en ser estudis postobligatoris, no cal que s’ofereixin en català.
La manca d’oferta pública d’FP a distància és una de les demandes més reiterades des dels sindicats, com CCOO, que exigeix un augment de l’oferta de places per garantir “l’accés universal” a l’educació i en concret als cicles formatius d’FP “amb independència del poder adquisitiu” de l’alumnat. A més, consideren “esfereïdores” les xifres de l’oferta privada, que multiplica gairebé per sis la de la pública, i, per tant, consideren l’augment de places de l’IOC com una necessitat llargament reclamada. De fet, són moltes les diferents veus de la comunitat educativa i agents socials, tant sindicats com professorat i directors de centres educatius d’FP, que expressen preocupació i qüestionen l’increment de centres i acadèmies privades de creació recent.
En aquest sentit, Arcarons constata que des de fa un temps hi ha hagut “una irrupció de centres nous, amb un gran finançament al darrere i moltes vegades amb fons d’inversió internacionals, que van a buscar el mercat del grau superior” i que plantegen aquests estudis com “a negocis purs i durs”. Aquest expert en FP no qüestiona si aquests centres “ho fan bé o malament”, però sí que considera que, ja de base, estan plantejats “d’una manera diferent del que hi havia fa quatre o cinc anys”. “Van a buscar una rendibilitat en el món de l’educació superior, igual que podrien buscar-la en el món de l’ensenyament universitari o parauniversitari”, alerta. En aquest sentit, són també molts els professionals vinculats a l’FP que reclamen un més alt control d’aquests centres privats, més “transparència”, per garantir una bona formació de l’alumnat i l’adquisició de les competències, sobretot pel que fa a alguns cicles formatius. En canvi, Arcarons qüestiona que els exàmens no es puguin fer també de forma no presencial per evitar que, tenint en compte que hi ha una gran part de l’alumnat de fora de Catalunya, s’hagin de desplaçar expressament.
També cal precisar que el perfil de l’alumnat canvia completament si es tracta de cicles formatius presencials, més adolescent i jove, o no presencial, d’edat més avançada i que generalment combina l’estudi amb la feina i amb la conciliació de múltiples situacions familiars. En definitiva, una de les principals funcions de l’FP virtual és donar resposta a una formació permanent, ja sigui pública o privada. L’important és la qualitat pedagògica que hi ha al darrere i la que aporta la diferència entre els centres privats.