Educació

Set famílies rebutgen escolaritzar els nens a l'escola Nou de Quart

Els pares no comparteixen el mètode educatiu que s'aplica en aquest centre i reclamen que s'ampliïn les places de P3 a l'escola Santa Margarida

Set famílies de Quart han pre­sen­tat una recla­mació al Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment perquè no estan d'acord amb els resul­tats pro­vi­si­o­nals de la preins­cripció de P3. Segons aquests resul­tats, els seus fills s'han que­dat sense poder entrar a l'escola pública Santa Mar­ga­rida, que era la seva pri­mera opció. I l'alter­na­tiva que els ofe­reix Ense­nya­ment és l'altra escola pública del poble, Nou de Quart, un cen­tre que rebut­gen perquè no en com­par­tei­xen la meto­do­lo­gia. “No pot ser que una alter­na­tiva edu­ca­tiva vin­gui donada per la impo­sició; hi ha d'haver un con­ven­ci­ment de la família perquè els fills seguei­xin aquest nou tipus d'edu­cació, cosa que no es dóna”, argu­men­ten en l'escrit. Aques­tes famílies recla­men l'ampli­ació de pla­ces de P3 a l'escola en qüestió perquè hi tin­guin cabuda els seus fills, ja que veuen injust que, en cas de no accep­tar l'oferta d'Ense­nya­ment, hagin de matri­cu­lar els fills en un cen­tre con­cer­tat. El direc­tor d'Ense­nya­ment a Girona, Albert Bayot, creu que la recla­mació feta pels pares té “poc recor­re­gut” perquè, segons va expo­sar, se'ls ofe­reix una plaça pública en l'altra escola del poble, tal com esta­bleix la nor­ma­tiva vigent. Amb relació a la meto­do­lo­gia, Bayot va indi­car que els ins­pec­tors vet­llen perquè tots els alum­nes asso­lei­xin les com­petències bàsiques “sigui quina sigui la meto­do­lo­gia emprada”.

Altres cen­tres giro­nins amb una meto­do­lo­gia sem­blant a la de Nou de Quart són les esco­les Cas­te­llum de Sant Julià de Ramis, Camins de Banyo­les i Balan­drau de Girona.

“Respectem el ritme d'aprenentatge dels alumnes”

La metodologia que utilitza l'escola Nou de Quart es bateja amb el nom d'escola lenta. La directora del centre, Carme Ternero, detalla que aquest concepte vol dir que “respectem el ritme d'aprenentatge de cada alumne, donant temps a les coses” inspirat en el mètode del pedagog Célestin Freinet. Així aquest model “no vol pressionar l'alumne amb un aprenentatge fins que no estigui preparat”. La cap d'estudis, Nuri Portella, explica que els alumnes “no tenen llibres perquè treballem per plans de treball”. Cada estudiant planifica la setmana “perquè així s'aconsegueix més autonomia, que és gradual segons l'edat”, un fet que consideren que millora l'autogestió promovent que l'alumne “aprengui a aprendre”, sempre amb la supervisió del mestre, que fa una avaluació continuada, ja que no hi ha exàmens. En aquest sentit, Portella també apunta que “fem un treball molt important de la individualitat”. Tot el mètode s'encamina a una atenció global i tenint en compte l'evolució emocional. La implicació activa dels pares és un altre element clau i pel que fa als deures “cada alumne té la feina per les necessitats de cadascú i no posem a tots els mateixos com fan altres”. Dins del programa Visitem escoles, molts centres van al centre a conèixer el mètode.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia