Final de festa moll a Olot

A Olot, la tardor no comença el 21 de setembre, sinó que s’inicia just després de tancar les portes de més de quatre metres d’altura que amaguen els gegants tot l’any a l’Hospici, i les olotines i els olotins es posen el vestit de treballar, el de feiner. En aquesta ocasió, la pluja va avançar un dia i mig aquesta particular tardor olotina. A les quatre de la matinada d’ahir, la comissió de festes ja va haver de suspendre la sessió de DJ –el temps va respectar el concert de Buhos i les altres propostes musicals– i poques hores després anunciava que se suspenia la batalla d’escuma i aigua dels Marrinxos de la tarda i alertava que aniria concretant la programació en funció de l’evolució del temps. I això va ser una constant durant tota la diada, un tràfec estressant per als membres de la comissió de festes.

Tot i els xàfecs de la matinada i matí i amb l’ai al cor fins a l’últim minut abans del punt del migdia, els gegants, nans i cavallets van poder ballar a la plaça Major. Ho van fer sota un plugim que va obligar els balladors, sobretot els dels gegants, a extremar les precaucions per evitar ensurts. Com que el pati dels claustres de l’Hospici està cobert, tothom qui va voler es va poder fer les fotografies de rigor amb els balladors d’aquestes emblemàtiques figures, ja que va venir just per acabar les coreografies i enfilar ràpid cap a cobert.

Com que la pluja menuda i, a vegades més intensa, va ser una constant, els altres actes que no es van suspendre es van fer a cobert. La tornaboda i les sardanes, a sota les voltes de la plaça Clarà; el ball pla, recuperat fa cinc anys per l’Esbart d’Olot, al pati de l’Hospici, amb una notable participació de voluntaris, i també, en aquest mateix espai, La Principal d’Olot va iniciar el ritual de les últimes hores de les Festes del Tura interpretant la sardana-himne Adeu, vila d’Olot.

El ball de gegants a la llum de les espelmes i el de la resta de la faràndula i la cercavila fins al santuari del Tura per cantar els goigs van ser una gran incògnita fins al final. Els focs artificials previs es van disparar amb pluja. Poc després, però, hi va haver un parèntesi, que la faràndula va aprofitar després de netejar literalment amb escombres l’aigua de la plaça Major. Un final, doncs, passat per aigua, però un final èpic i digne.