Front comú per reclamar més inversió i atenció social
Entitats, patronals i sindicats s’uneixen per denunciar “l’infrafinançament crònic” i la urgència per dotar els recursos públics
Per revertir la situació immediatament caldrien fins a 900 milions
Una foto insòlita dels sindicats, les patronals, les entitats del tercer sector i els col·lectius professionals reclamant plegats més inversió per revertir la situació crítica que pateix el sector social i d’atenció a les persones. Fins a una dotzena d’organitzacions i entitats es van constituir ahir en una taula unitària i van signar un manifest en què denuncien la situació d’“infrafinançament crònic” que afecta el sector des de fa una dècada i exigeixen més recursos per als pressupostos del 2020. “Volem que no passi com sempre, que el sector social queda a la cua a l’hora de destinar-hi diners”, afirmava el president de la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, Joan Segarra. Segons va explicar, en un dels darrers documents que van presentar a la Generalitat calculaven que només per revertir la situació en el tercer sector social caldria injectar-hi de cara als tres anys vinents de 600 a 900 milions d’euros. Això permetria començar a recuperar-se d’aquesta “dècada perduda de congelació salarial”, hi va afegir Segarra.
Una de les demandes que es recullen en el manifest és apostar per un augment de la inversió en el sector del 0,5% del PIB al 2%, com a molts països europeus. Segons va explicar la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, l’objectiu seria aconseguir-ho en un pla de treball que es podria allargar set anys i que també plantegen en l’àmbit estatal. Segons Pascual, tenen al davant una doble oportunitat d’avançar en un nou pla estratègic i de buscar “uns pressupostos diferents perquè si no tenim un problema de fons”.
Els nous comptes haurien de servir per actualitzar les tarifes que cobren les entitats i alhora millorar les condicions de treball dels empleats d’aquests serveis, dones en un 75% dels casos. Per la secretària de polítiques socials de la UGT Catalunya, Enriqueta Durán, l’administració ha de ser conscient d’aquesta situació “ortopèdica” que fa que sindicats i patronals “vagin de costat”, i va retreure la responsabilitat del govern, que “alguna cosa no deu fer bé” quan han d’actuar “d’urgència”.
Urgència immediata
La taula confia reunir-se al més aviat possible amb representants de la Generalitat després de dirigir-se al president de la Generalitat, Quim Torra; al vicepresident, Pere Aragonès, i al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. Els pròxims dies faran arribar el manifest al president del Parlament, Roger Torrent, i a tots els grups parlamentaris.
Equiparar condicions laborals
Per la mesa unitària, s’ha de poder avançar cap a l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals dels sectors, independentment de la forma de gestió, directa o externalitzada. “Entenem que hi ha un paper polític quan parlem d’igualar els salaris del sector privat i públic, com s’està donant en el sector de la salut o l’educació i que no passa en el social”, assenyalava el representant de CCOO, Toni Mora.
Consideren que és imprescindible que el finançament públic permeti no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros. “No tenim constituït el pilar de l’estat del benestar i no ens poden deixar, a sindicats i patronals, amb la responsabilitat de decidir sobre els convenis col·lectius si no hi posen de part seva aprovant uns pressupostos socials, en condicions i decents”, defensava des de la UGT Enriqueta Durán.
