Societat

PAULA ALEXANDRA POLO

MARE ADOLESCENT

“Tenia clar que la prioritat era la nena”

“El primer que penses és com ho faràs per tirar endavant sense l’ajuda del pare”

“Tenia clar que el tindria, perquè la criatura no tenia la culpa de res”

“Vaig deixar els estudis i tampoc tenia feina”

Es va quedar embarassada quan tenia 18 anys i fa un mes que ha donat a llum la seva filla, que criarà sense la implicació ni l’ajuda del pare. Té el suport de la seva mare i de les professionals del CAP de Sant Andreu, on va fer les sessions abans del part i on continua anant, ara amb la nena.

Ha estat mare molt jove. Disposava de prou informació sobre mètodes anticonceptius quan es va quedar embarassada?
Amb la meva parella n’havíem parlat, de tenir criatures, però la veritat és que no esperàvem que fos tan d’hora. El pare de la nena i jo no ens en vam cuidar prou i va passar.
I quan ho vau saber, què li va passar pel cap?
Tenia clar que el tindria des del principi, perquè ella no tenia la culpa de res. Es fa una mica difícil prendre aquesta decisió tan jove, perquè no tenia res, ni feina ni estudis. El primer que penses és com ho faràs per tirar endavant sense el pare. Des del primer moment vaig tenir el suport de la meva mare.
Va pensar a demanar ajuda?
El primer que vaig fer va ser dir-ho a la meva mare. Vam plorar totes dues, però després jo li vaig dir que el volia tenir i ella em va fer costat. Aquí no tenim família i em va costar demanar l’aprovació del meu avi des de l’Argentina. Soc filla única i quan li ho vaig dir es va posar molt content.
La seva mare la va tenir jove?
Sí, amb vint anys. A l’Argentina la maternitat arriba abans i, com que està prohibit avortar, el part tira endavant com sigui, encara que sigui una violació. Aquí hi ha recursos per avortar, però jo no m’ho vaig plantejar perquè sabia que era una cosa meva i, encara que era massa aviat, no volia renunciar a ser mare. Una de les coses que m’han fet més mal és quan em van proposar donar-lo en adopció.
Ha vist trencats els seus plans de futur pel fet de ser mare?
Vaig deixar els estudis abans de quedar-me embarassada i sí que soc conscient que amb la criatura em serà més complicat trobar feina. Però igualment les meves idees sempre han estat clares pel que fa a la prioritat que té la nena.
Va tenir un bon embaràs?
Va ser una mica complicat perquè vaig tenir amenaça de part prematur amb cinc mesos. Em vaig cuidar i em va tocar fer repòs i tot va millorar. Va ser quan em van recomanar que anés a les sessions de prepart i vaig venir al CAP, on he tingut el suport de la llevadora, la Gala, i d’altres mares joves que ens trobem per explicar-nos el que ens passa.
Li han resolt dubtes o preocupacions, aquestes sessions?
Algunes companyes encara han de tenir els nens, però comentem com ens sentim i les pors que s’han d’afrontar abans i després del part. La meva preocupació després de néixer és que pogués heretar l’asma que tinc, però m’han dit que encara és massa petita per saber-ho. Fora d’això, és molt bona. Menja i dorm.
Creu que als joves els cal més informació per evitar embarassos no desitjats?
Com més informació tinguin, molt millor. En el meu cas, segur que m’hauria servit. A mi em van dir que en treure’m l’anticonceptiu de llarga durada, d’un implant cutani amb efectivitat per tres anys, em costaria quedar-me embarassada un temps, però no va ser així. El vaig portar durant un any, però tenia molts canvis d’humor i em feia sentir molt enfonsada i vaig demanar que me’l traguessin.
I formar també sobre la corresponsabilitat del pare?
La meva parella ja va tenir una germana que va ser mare amb 15 anys i també la va tenir. A mi la meva mare sempre m’havia insistit molt que em protegís per evitar tenir-lo tan aviat. Per això vaig fer-li cas i vaig anar a posar-me l’implant quan estava amb la meva parella, amb qui havíem parlat de tenir criatures. Ell, però, es va fer enrere.
Ha notat que la criminalitzen pel carrer pel fet de ser una mare jove?
La societat no ho accepta i se sorprèn que siguis mare tan jove. Ho vaig notar al mateix hospital on vaig tenir la criatura. Al passadís, les infermeres felicitaven la meva mare. No els passava pel cap que fos la meva filla. Em passa el mateix quan estic passejant al parc i els avis em pregunten si la nena és meva. No s’ho acaben de creure i queden molt parats.
L’àvia i la mare, més contentes que mai...
I tant, és la reina de la casa. Ara la meva mare, encara que no li agrada que li ho diguin, ja és àvia amb 39 anys. Per fer-la enrabiar, faig broma i li dic que ha passat al club de la tercera edat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia