Girona aposta per redefinir les zones escolars el curs 2021/22
El Consell Municipal d’Educació estudia el canvi dels límits de les tres zones i també un càlcul personalitzat per a més endavant perquè no s’opti per dur els nens lluny del barri
Formarà part del pacte contra la segregació escolar
Es busca l’equilibri entre fomentar la proximitat i l’heterogeneïtat
Es preveu que el ple aprovi al juliol el pacte contra la segregació escolar
El Consell Municipal d’Educació (CEM) de Girona aposta per mantenir tres zones escolars com fins ara però amb uns límits diferents de cara al curs 2021/22. També està estudiant la possible implantació més endavant d’un càlcul personalitzat segons cada domicili. Tot plegat amb l’objectiu d’“evitar que les famílies triïn un centre més allunyat perquè no troben al seu barri un projecte que creguin que dona resposta al que busquen”, i ajudar així a combatre la segregació escolar. Així ho va explicar ahir la regidora d’Educació, Eva Palau, durant la presentació de l’estudi Les zones escolars a Girona: un debat sobre la proximitat, la capacitat d’elecció de centre educatiu i la segregació escolar, que el consistori va encarregar a l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona.
Un dels autors de l’estudi, Quim Brugué, va repassar la diagnosi de la situació actual, que es basa sobretot en les variables de proximitat i heterogeneïtat, que són sovint contraposades. “No hi ha una solució màgica, quan es posa accent en la proximitat es tendeix més a l’homogeneïtat, i a la inversa”, va assenyalar. L’estudi posa en relleu les diferències entre algunes zones de la ciutat pel que fa a nivell de renda, d’estudis (dels pares) i de nivells d’immigració, i també analitza la distància de procedència dels alumnes escola per escola i institut per institut.
L’estudi no fa cap proposta però planteja quatre possibles escenaris de futur amb els seus punts a favor i en contra: mantenir les tres zones actuals; establir una zona única a tota la ciutat; que hi continuï havent tres zones però amb límits diferents dels actuals, i establir un sistema de càlcul personalitzat en funció del domicili. Palau va explicar que en un primer debat en el CEM ja es van descartar les dues primeres i que ara el debat se centra en el canvi de límits de cara al curs 2021/22 i un estudi per si seria positiu o no implantar més a llarg termini el càlcul personalitzat.
Línies horitzontals
En concret, la proposta de revisió de zones de l’estudi assenyala que totes les línies divisòries siguin horitzontals, i que per tant la ciutat quedi sectoritzada en tres franges horitzontals. “Això possibilita mantenir una proximitat relativa, tot i augmentar l’heterogeneïtat”, s’afirma en l’estudi, en què es veu la mesura com una oportunitat per “adaptar-se a una realitat que ha sigut canviant i a una zonificació que ha generat algunes perversions.” Per contra, es reconeix que “caldrà adaptar-se a una nova zona i reapareixeran nous problemes vinculats als nous límits”.
Palau va assenyalar que la clau és la zona mitjana de la ciutat, on es creu que fent petits canvis es pot afavorir que les famílies triïn centres més propers. “Hem rebut una riuada de població que es concentra més en algunes zones. Ells no es desplacen però si ho fan altres famílies queda una zona de més segregació”, va explicar la regidora, que va recordar que l’última revisió de zones va ser el curs 2012/13 en el cas de primària i el curs 2015/16 en el de secundària.
Pel que fa al càlcul personalitzat –els punts de proximitat es calculen des del lloc de residència de cada família a partir d’algoritmes–, una mesura que s’ha implantat a Reus i Barcelona, Brugué va explicar que afavoreix la proximitat i pot acabar perjudicant l’heterogeneïtat. Palau va precisar que per ara s’estudia per a més endavant i que l’aposta més clara és pel canvi de zones.
Pacte contra la segregació
Palau va destacar que s’està “treballant molt” contra la segregació escolar en el CEM i que la zonificació és un dels temes en què es vol incidir, però també en altres. “No prendrem cap decisió que no estigui consensuada per la seva afectació en les famílies i en els educadors”, va destacar. La intenció és que la proposta consensuada final pugui ser votada pel ple del Consell Municipal d’Educació cap al mes de maig o juny amb la idea que el ple municipal pugui donar llum verd definitiu al pacte contra la segregació escolar de Girona al mes de juliol. La nova proposta de zonificació escolar es traslladarà també al Departament d’Educació, que és qui tindrà l’última paraula.