Salut

Més de 200 periodistes critiquen la censura a les rodes de premsa de La Moncloa

Reclamen que el govern espanyol posi punt i final al sistema que filtra les preguntes i impedeix repreguntar

Marlaska nega cap “censura concreta”

Les mesures de confinament i la instauració per part de La Moncloa d’un nou format de rodes de premsa no presencials ha derivat en un conflicte entre la Secretaria d’Estat de Comunicació i els periodistes que segueixen habitualment La Moncloa. Més de 200 professionals de la comunicació ja ha signat el manifest ’Per la llibertat de preguntar’, molt crític amb el que qualifica de “censura” per part de l’equip de comunicació de Pedro Sánchez. El sistema instaurat pel govern espanyol passa perquè els periodistes formulin preguntes a un grup de whatsapp i que el secretari de comunicació del govern, Miguel Ángel Oliver, en triï unes quantes per formular-les ell mateix a les rodes de premsa.

El manifest critica aquest filtre i triatge de les preguntes i assegura que les dificultats tècniques “no són més que excuses”. “Altres actors polítics nacionals i internacionals fan rodes de premsa telemàtiques en què els periodistes habituals formulen les preguntes directament a través de videotrucada”, i per tant “tenen la possibilitat de preguntar directament” i si cal “repreguntar”. “És així com les persones que donen la roda de premsa no poden respondre amb evasives, tal com ha succeït reiteradament a les rodes de premsa organitzades al Palau de La Moncloa”.

Segons el manifest, el fet que les preguntes al govern les formuli un membre del mateix govern demostra la “manca de transparència i un interès per controlar la informació” que deriva en una “nova forma de censura as mitjans i un menyspreu intolerable als mateixos ciutadans als que es reclama enormes esforços”.

En aquest sentit recorda que l’estat d’alarma “en cap cas suposa una minva en l’aplicació de l’article 20 de la Constitució, que reconeix el dret fonamental a comunicar o rebre lliurement informació verídica” sense que hi hagi “cap censura prèvia”.

Per aquest motiu la premsa reclama un canvi “immediat” de procediment per a totes les rodes de premsa i compareixences de membres del Govern.

Resposta del govern espanyol

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dimecres que “no hi ha una censura concreta” a les preguntes que els periodistes han de formular per xat a les rodes de premsa de La Moncloa. El sistema instaurat per la Secretaria d’Estat de Comunicació del govern de Sánchez ha generat les queixes de la premsa, que critica la “censura” en un manifest que ja han signat més de 200 professionals de la comunicació. Segons Marlaska, “des la Secretaria d’Estat de Comunicació es fa tot perquè les preguntes siguin les que arriben des dels mitjans de comunicació”, i la prova -ha afegit- és que ell no coneix prèviament “moltes” de les preguntes que li acaben formulant quan compareix.

“No hi ha una censura concreta”, ha afirmat Marlaska, que ha recordat que els ministres estan oferint de manera regular entrevistes als mitjans de comunicació. “Les rodes de premsa oficials tenen la seva pròpia litúrgia” i “moltes de les preguntes que em fan no les conec abans”, ha apuntat.

La Moncloa s’obre a canviar el sistema de les rodes de premsa després de rebre crítiques per “censura”

Més de 300 professionals havien criticat el criteri de selecció de les preguntes i que no es pogués repreguntar
ACN

La Secretaria de Comunicació del govern espanyol s’ha obert finalment aquest dimecres a canviar el sistema implantat a les rodes de premsa de La Moncloa després de rebre crítiques per “censura” a les preguntes dels periodistes.

Des de la declaració de l’estat d’alarma els periodistes s’han vist obligats a vehicular les seves preguntes a través d’un xat d’on el mateix secretari de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, n’extreia i formulava les que considerava.

Aquest dimecres, però, la signatura d’un manifest crític per part de més de 300 periodistes ha forçat finalment el govern espanyol a demanar a les associacions de periodistes que dissenyin un sistema alternatiu. “La proposta que plantegin”, diu ara La Moncloa, “serà atesa i posada en marxa demà mateix”.

L’executiu espanyol prova d’aquesta manera de resoldre una polèmica que s’arrossegava des de fa dies i que ha desembocat amb l’aparició del manifest ’La llibertat de preguntar’. El manifest critica que Oliver filtrés les preguntes i adverteix que “les dificultats tècniques no són més que excuses” perquè “altres actors polítics, nacionals i internacionals, fan rodes de premsa telemàtiques on els periodistes habituals formulen les preguntes directament a través de videotrucada”.

La Moncloa apunta ara que treballa des de fa dies amb associacions de periodistes i professionals per analitzar la situació, i proposa que siguin ara aquestes associacions i professionals els que “arbitrin un sistema de torns i preguntes que faci possible la màxima participació i decideixin els mitjans que han de participar”. “Hi estem oberts” –diu un comunicat emès aquest dimecres– i la proposta que arribi “serà atesa” i “posada en marxa tan aviat com es comprovi la seva viabilitat tècnica i que no presenta problemes operatius i de salut pública”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia