”Estic acostumada a estar-me a casa escrivint, i el fet de no poder sortir per mi no és un daltabaix. Faig el de sempre. Em sento afortunada i en dono gràcies, perquè sé que hi ha qui ho passa molt pitjor que jo. Ara més que mai, casa és la casa que ens salvava quan érem petits. A fora la gent es mor sola: és la cara més cruel de l’epidèmia. A fora tot cau, tot tanca: Sant Jordi, les classes de català, els bars, les botigues. Aviat casa ja no serà un refugi; caldrà sortir, i serà terrible.”