“Estic confinat amb la meva filla Irene a Manresa; té vuit anys i compartim l’interès per la família i l’entorn, la cuina i les conseqüències de la Covid-19. Ella viu pendent de classes virtuals, deures, videotrucades amb les amigues, sèries de Netflix, el Cobi (el gos)... I jo, molt pendent de les decisions que van prenent ajuntaments i governs, fent moltes videoconferències i trucades diàries amb companys del partit i de la societat. He llegit moltes biografies i he escrit moltes reflexions dels últims anys. Els dies passen volant, em falta temps.”