Creixen les sentències redactades en català, però segueixen sent residuals

Els jutges van escriure 20.750 sentències en català el 2019, un 8,5% del total de sentències i un 0,8% més que el 2018. Es mantenen per sota del 9% per cinquè any consecutiu. Segons el departament de Justícia, són xifres que demostren que el català té un ús residual als jutjats.

De fet, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat aquest dimecres que l’administració de justícia és un servei públic i els jutges que treballen a Catalunya “haurien de tenir l’obligació de conèixer el català”. “Ara quan es fan oposicions no és un requisit obligatori i per tant estem molt lluny del que hauria de ser la normalitat, molt lluny de garantir els drets fonamentals de Cataluny”. Per això, Justícia ha reclamat a l’Estat que la llengua catalana sigui un requisit obligatori per poder exercir a Catalunya.

La demarcació de Girona té el major percentatge de sentències en català (15,5%), seguida de Lleida (11,6%), Barcelona comarques (8,1%), Barcelona, Ciutat de la Justícia i l’Hospitalet (7,5%), Tarragona (5,6%) i Terres de l’Ebre (3,7%). Aquesta darrera demarcació és la que ha incrementat un major creixement, amb un repunt de l’1,8% respecte el 2018. D’altra banda, 653.000 documents de tràmit, com citacions o diligències, es van redactar en català en els jutjats d’àmbit civil, contenciós administratiu, social i mercantil. Aquest volum de documents representa l’11,5% del total que van emetre aquests jutjats.

Aquests jutjats són els que, des del 2019, tenen desplegat el sistema de tramitació processal e-justícia.cat, que inclouen totes les plantilles actualitzades dels documents en català. Per territoris, Girona va ser també on més documents en català es van fer (39,15), seguida de Tarragona (10,43%) i Barcelona comarques (10,05%). En darrer lloc hi ha Terres de l’Ebre, amb un 0,09% de documents en català del total que s’hi van fer.

El Departament de Justícia ha informat que, a banda de la plataforma e-justicia.cat, presenta diferents serveis per afavorir l’ús i el coneixement del català, com la traducció o correcció de documents, l’assessorament lingüístic i el manteniment de la legislació estatal en català El Portal Jurídic conte actualment 199 lleis estatals que es poden consultar en català i es faciliten també cercadors terminològics en línia i formularis.

El 2019 va posar en marxa el Programa d’ús del català que puntuava com a mèrit per formar part de la borsa d’interins, però actualment està anul·lat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 25 de març del 2019. Entre gener i març del 2019 hi van participar uns 300 treballadors de l’administració de justícia.

D’altra banda hi ha un mòdul pràctica en els cursos de nivell C i de llenguatge jurídic per als funcionaris dels jutjats per afavorir l’ús del català. El 2019 hi van participar 237 alumnes, dels quals 132 el van superar.

Justícia ha recordat que el Consell d’Europa ha advertit en els darrers anys que el govern espanyol “incompleix la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, la qual compromet els estats signants –entre els que hi ha Espanya- a garantir l’ús d’aquestes llengües en la justícia, l’administració pública o els mitjans de comunicació”. La conselleria ha afegit qu també el comitè de ministres del Consell d’Europa “ha instat l’Estat a fer canvis legals per augmentar el percentatge de personal judicial competent en aquestes llengües”.