Societat

Banyoles s’assegura el futur del parc de la Draga

Un pla director marca les accions a emprendre-hi a curt termini

L’Ajuntament preveu destinar-hi un total de 270.000 euros

Es va inaugurar l’any 1991

El document inclou un centenar d’intervencions

Les intervencions dels pròxims quatre o cinc anys al parc de la Draga de Banyoles s’han concretat en un pla director al qual el consistori ha donat recentment el vistiplau. L’Ajuntament calcula que s’hi durana terme un centenar d’intervencions i que totes plegades tindran un cost d’uns 270.000 euros. L’objectiu d’aquest full de ruta –expliquen des del consistori– és anar renovant diversos elements del recinte, ja que des de la seva estrena, ara fa 29 anys, hi ha hagut un desgast important. La idea general és el manteniment o millora de tots els elements que hi ha, a través de tres grans accions: aconseguir una millora qualitativa de l’arbrat i preservar el disseny paisatgístic original del parc; mantenir la xarxa de reg en bones condicions i ampliar els sectors de reg necessaris, i, finalment, mantenir i renovar infraestructures com ara els camins, la bassa de reg (la llacuna artificial del costat del parc neolític) i el carril per a bicicletes.

A curt termini

Per a aquest 2020 en el pressupost municipal ja hi ha 50.000 euros reservats per al parc. El més immediat del que es preveu en el document serà la renovació de l’arbrat. De fet, és una operació ja iniciada en l’anterior mandat en el cas dels exemplars que estaven malalts o que, a causa de la seva inclinació, suposaven un risc per als vianants. Les renovacions previstes en el pla director es faran a un ritme de tres fileres anuals. La idea, explica el regidor de medi ambient, Albert Tubert, és continuar amb pollancres a la zona més propera al pavelló, mentre que a la banda oest s’hi combinaran pollancres, arbres blancs i freixes, seguint les indicacions del projecte original. A curt termini es replantaran 482 pollancres, que és l’espècie dominant, per sobre dels plàtans (134, alineats a la vora de l’estany), alzines, cirerers del Japó, aurons, òstries i freixes.

Bicicletes i reg

També es perllongarà el carril bici que, provinent del que ressegueix la vora de l’estany, s’acaba a l’altura del carrer Gaudí (el del CN Banyoles). Amb l’ampliació hi haurà un carril per anar amb bicicleta a tot volt del parc. Una altra acció serà el buidatge de la llacuna o bassa interior per netejar-la, refer-hi un dels murs perimetrals i millorar-ne les passarel·les. Aquesta bassa es nodreix de l’aigua de l’estany i en surt la xarxa de reg, que es modernitzarà els pròxims mesos.

Els usos de la Draga, recollits en un reglament, no es tocaran. Les activitats que s’hi organitzen estan supeditades al fet que és un espai protegit i que per a moltes propostes cal el permís del Departament de Cultura. En les seves 10,4 hectàrees de superfície s’hi fan festes, concerts, trobades, fires (la de Sant Martirià hi té la seu)... Inclou un element tan singular com el parc neolític (un jaciment on es recreen les cabanes dels pobladors d’aquesta zona de la 7.000 anys), un parc infantil que s’acaba de renovar, una pista d’atletisme de sauló i una àrea de pícnic. A més, en els seus límits hi ha el pavelló poliesportiu de la Draga, diverses pesqueres i les instal·lacions del CN Banyoles. Tot plegat fa que s’hi registri una concentració important de gent i que regularment s’hi detectin bretolades en el mobiliari urbà, atribuïdes a les trobades juvenils nocturnes acompanyades d’alcohol. Els capçals dels aspersors solen ser els materials que en surten més malparats, segons assenyalea l’Ajuntament.

LES XIFRES

10,4
hectàrees
mesura la superfície del parc de la Draga de Banyoles.
781
arbres
hi ha al recinte, sobretot pollancres i plàtans.
12
cubetes
artificials eviten que les inundacions de l’estany arribin a la zona urbana.

Els seus habitants de fa 7.000 anys

És poc probable que existeixin al món més parcs urbans que al seu interior hi tinguin un jaciment arqueològic. A la Draga n’hi ha un –i molt important– del neolític (en aquest cas, de fa uns 7.000 anys) que precisament es va poder començar a excavar arran de les obres olímpiques i la consegüent construcció del parc. En els 30 anys que han passat des que es van fer les primeres recerques, el de la Draga s’ha convertit en el jaciment lacustre més destacat d’Europa i un punt d’atracció tant per a científics internacionals com per als escolars del país. En el recinte s’hi fan excavacions i, a la part on es recrea el poblat (format per cabanes), s’hi organitzen demostracions de feines quotidianes dels antics habitants de l’actual parc. Recentment ha estat declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN). En trobar-se en un lloc molt accessible, durant uns anys va ser objecte de bretolades i fins i tot d’uns incendis. A partir del moment que s’hi van instal·lar equips de vigilància, els atacs es van acabar.

Una al·legoria de les proves de rem dels Jocs Olímpics

R. Estéban

L’any que ve en farà 30 que es va inaugurar el parc de la Draga, una obra projectada i finançada per la Generalitat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, en què Banyoles va ser la subseu de les proves de rem. L’Institut Català del Sòl (Incasol) va adquirir el que aleshores era una zona industrial i d’horts i la va convertir, d’una banda, en la Vila Olímpica (que després d’allotjar els remers va esdevenir el barri més jove de la ciutat), i de l’altra, en el parc. A aquestes obres es deu també el descobriment del jaciment neolític, que gràcies a les troballes que hi han fet ara mateix és un referent arqueològic d’àmbit internacional.

Un bot de 8 remers

El projecte del parc el van fer el nord-americà Peter Eisenman i Ramon Forcada, aquest últim, arquitecte de l’Incasol. La seva distribució es vertebra a partir d’un passeig central perpendicular a l’estany, del qual surten vuit avingudes laterals. Aquesta disposició evoca un bot de vuit remers, recordava aquests dies el regidor Albert Tubert. Eisenman i Forcada van construir-hi dotze cubetes per contenir l’aigua de l’estany quan es desborda, un fet que passa sovint en aquesta part del llac. Amb anterioritat ja existia aquí una zona per sota del nivell de l’estany que tenia aquesta mateixa funció. “Va ser un encert tenir en compte aquella tècnica dels pagesos”, subratlla el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Albert Tubert.

Prop de 800 arbres

Al recinte, el color dominant és el verd dels arbres (n’hi ha 781) però també de les gespes (n’hi ha 61.000 metres quadrats), les prades de les cubetes (25.000 metres quadrats) i dels arbustos (uns 1.000 metres quadrats). Els camins i avingudes, de sauló, sumen 6.800 metres quadrats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES