Societat

Les notes de tall més altes de la UdG, les de medicina i biologia i biotecnologia

La universitat ha rebut un 9% més de sol·licituds d’estudiants que l’han escollida en primera preferència

Ha assignat 3.718 places per al curs 2020/21

Medicina i la doble titulació en biologia i biotecnologia són els graus que tenen la nota de tall més alta per estudiar a la Universitat de Girona (UdG), amb 12,672 i 11,938, respectivament. Per formar part de la comunitat d’estudiants del curs 2020/21, la UdG ha rebut un 9% més de sol·licituds d’estudiants que l’han escollida en primera preferència (3.936) i ha assignat 3.718 places per al curs que ve. Com a dada rellevant, i a la pràctica, són més places que les que ofereix perquè “s’ha tingut en compte que hi haurà renúncies”, segons asseguren fonts de la mateixa UdG.

En total, aquest any hi ha hagut 21.211 joves que han optat per posar la UdG als formularis per escollir universitat, ja sigui en primera preferència o en alguna altra, com ara la vuitena. Segons destaca la UdG, això suposa “un increment notable respecte a l’any passat, quan van ser 17.384. Aquests indicadors porten a pensar que se superarà el nombre de matrícules del curs 2019/20.

Els estudiants assignats en primera preferència a la UdG hauran de formalitzar matrícula del 7 al 10 de setembre, i aquesta serà telemàtica, arran de la pandèmia.

Els estudiants que no han tingut plaça, i que han estat assignats a un altre estudi –o universitat– que van col·locar entre la segona i la vuitena preferència, poden esperar-se fins al 18 de setembre si volen intentar optar a la segona assignació. En aquella data se’ls confirmarà si se’ls ha pogut millorar l’assignació o, per contra, es queden amb la que tenen ara. Des de la UdG se subratlla que aquest curs les notes de tall “són significativament més altes que les de l’anterior”; perquè, de fet, n’hi ha vuit que superen el 10 –en el curs passat eren quatre– i les deu primeres estan per sobre del 9 –en el curs passat eren sis.

Dins del primer grup de sol·licituds, a part de medicina i biologia i biotecnologia, hi ha també el doble grau de biotecnologia i ciències ambientals (10,734); biotecnologia (10,470); infermeria (10,468); el doble grau de mestre d’educació infantil i primària (10,300); biologia (10,268) i enginyeria biomèdica (10,146). Completen el grup de graus amb les notes de tall més altes els dobles graus d’administració i direcció d’empreses i dret (9,976) i el d’economia i filosofia (9,970).

Fisioteràpia i infermeria, els més sol·licitats

Els estudis que han tingut més demanda a la Universitat de Girona (UdG) són els de fisioteràpia –que passa ara al primer lloc– (amb 276 sol·licitants) i infermeria, que recula fins al segon (amb 274). A aquestes titulacions les segueixen els graus en medicina (259), dret (186), psicologia (186), publicitat i relacions públiques (166), administració i direcció d’empreses (136), educació social (129), mestre/a d’educació primària (123) i enginyeria informàtica (101).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
La monarquia
Lluís Simon

‘Tornen’ els Borbons

LA CRÒNICA

“Girona no s’acaba al carrer del Carme”

religió

Entrellaçant cristianisme i catalanitat

Barcelona