Salut

XAVIER ABAD

VIRÒLEG

“A algú reticent a vacunar-se, li dic que tard o d’hora s’infectarà”

Ni l’escola ni la cultura són llocs segurs; són espais que es poden controlar. El problema de l’escola és que afegeix connexions
Haurem d’esperar a la primavera del 2022 per fer una vida relativament normal. Trigarem anys a viure sense restriccions

El viròleg Xavier Abad, cap de la unitat d’alta biocontenció d’IRTA-CReSA i professor associat de la UAB, explica quina és la situació actual de la pandèmia a Catalunya i les mesures que, segons la seva opinió, s’haurien de prendre per frenar la propagació de la Covid-19.

Es diu que som oficialment a la tercera onada. Com hi hem arribat?
A mi m’agrada parlar d’una gran onada pandèmica amb petites oscil·lacions que escombra els països on el SARS-Cov-2 està circulant. Evidentment les mesures que s’han pres han estat insuficients. I a més, el compliment de les mateixes no ha estat especialment elevat en segons quins col·lectius. El pecat capital ve de la descompressió excessivament ràpida i alegre que es va fer a finals de maig, principis de juny. Des d’aleshores estem molt lluny d’un escenari de control, ni tan sols de mitigació.
Tot el pes recau sobre nosaltres? O també hi té a veure el comportament impredictible del virus?
El virus no és impredictible. L’etiqueta la hi posem perquè no es comporta com nosaltres volem. El virus no ens ha de demanar permís per comportar-se com es comporta, que és bàsicament propagar-se en individus que siguin susceptibles i anar mutant de mica en mica. No culpem la suposada impredictibilitat del virus, sinó les errades o omissions humanes, bàsicament politicoeconòmiques.
És el pitjor virus a què s’havia enfrontat mai?
No, el pitjor virus serà aquell que mati el 50% o el 60% de les persones que infecta. Això ho fa l’Ebola, per exemple. El SARS-Cov-2 té una taxa de letalitat respecte dels infectats d’aproximadament un 1%. Podríem haver tingut una pandèmia amb un virus més perillós que aquest. Això vol dir que si amb aquest les estem passant magres, amb una pandèmia amb un virus encara més transmissible i amb una taxa de mortalitat més elevada, i totes dues coses són possibles, el terrabastall hagués estat més gran. Si fem cas de les prediccions de l’OMS, diu que una pandèmia greu o molt greu és possible en els pròxims anys.
El virus muta perquè busca sobreviure?
El virus no té voluntat, el virus es multiplica. I com que no té capacitat de fer còpies perfectes, comet petites errades. Algunes d’aquestes errades fan que no es pugui propagar, però d’altres són modificacions que sí que són viables i que li permeten seguir propagant-se. I pot ser que alguna d’aquestes mutacions li confereixi un cert avantatge que en una zona geogràfica és una i en una altra zona, una altra. I aquestes són les que van ocupant el mercat. Aquest és el cas, per exemple, de la variant anglesa, que també creix a Irlanda i a Dinamarca.
Respecte d’aquesta variant, en quina situació estem i en quina ens podem trobar si aquesta variant avança? I què s’hauria de fer en l’últim supòsit?
Aquí s’està començant a detectar la seqüència de la variant VOC202012_01 del llinatge B117. Però també seqüenciem força menys que Anglaterra i potser l’estem subdetectant. Tenim unes setmanes d’avantatge en què hauríem de tenir un ull posat en què passa a Anglaterra mentre l’altre hauria d’estar posat a veure com creix percentualment aquesta variant a Catalunya desplaçant les actuals. Si passa a ser majoritària a Catalunya, estaríem com Anglaterra, o de fet tot el Regne Unit. És una variant que sembla que es propaga un 30-70% més (la forquilla cada cop és més ampla) que les variants actuals. I això és més greu que si fos un 30 o 50% més letal, perquè els efectes d’una major transmissibilitat seran exponencials en lloc de sumatoris o aritmètics. S’infectarà molta més gent i, encara que es mantingui la ràtio d’hospitalitzacions i èxitus, morirà més gent. Què s’hauria de fer? Extremar les precaucions personals, reduir encara més les interaccions, incrementar el teletreball, tancar instituts i possiblement tancar escoles també.
Com a viròleg, sense tenir en compte res més que el nivell epidemiològic, ara mateix què creu que s’hauria de fer per reduir la circulació de la Covid?
Confinament total i estricte durant quinze dies per abaixar de manera dràstica el nombre de contactes i, per tant, la capacitat de circulació del virus. Una cosa que s’ha de tenir clara, que crec que s’explica poc o s’explica malament, és que la vacunació no arreglarà res fins d’aquí a força mesos. Els polítics que en el moment de posar les primeres vacunes van començar a dir que veien la llum al final del túnel, doncs no. Aquest horitzó no es veurà fins que la vacunació sigui prou massiva perquè el virus trobi dificultats per circular. Mentre la gent continuï sense estar vacunada o sense haver adquirit immunitat després de la vacunació –que és un mes després de la primera dosi–, el virus circularà igualment. La vacuna no millorarà res d’una forma significativa fins que s’assoleixi un nivell relativament important de vacunats. Sí que millorarà la mortalitat, perquè la reduirà en els col·lectius més afectats per la Covid, com ara la gent gran o el personal sanitari.
De quant ha de ser aquesta cobertura perquè sigui significativa?
D’entrada cal dir que la vacuna Pfizer-Moderna no es pot administrar als menors de 18 de anys. I a Catalunya, tenim prop d’un 20% de la població d’aquesta edat. De manera que només es podria vacunar el 80% de la població suposant que es vacunés absolutament tothom, però hi ha gent que té immunodepressió, al·lèrgies... I sumant-hi la gent que no vol vacunar-se, prou feines tindrem si arribem a vacunar el 50% o el 60% de la població. Si a aquest percentatge hi sumem les persones infectades, que no estan dins dels primers grups de vacunació, tenim un altre 10% de la població immunitzada. Amb la qual cosa acabes aconseguint una immunització de ramat, de forma natural o a través de la vacuna, de dos terços o més. Em conformaria amb aquest percentatge de la població, no perquè sigui l’òptim sinó perquè, a mesura que s’incrementa la cobertura, el virus té més problemes per propagar-se. A partir, doncs, del 65% o 70% de població vacunada, el virus gairebé no circularà. Quan la gent gran estigui tota vacunada, aleshores traurem molt d’estrès als hospitals.
Com valora el ritme de vacunació que se segueix a Catalunya?
Ras i curt, la primera setmana, lamentable. En alguns casos, fins i tot vergonyós. La segona setmana, normal. Estem entrant en la tercera setmana i de les 120.000 vacunes que han arribat, se n’han administrat només unes 65.000. I compte, que ens fem una mica de trampes al solitari. Vacunar personal sanitari als seus llocs de treball és molt fàcil. Vull veure com es desplegarà la campanya de vacunació general. Aquí veurem si ha estat ben planificada i es disposa de la logística i de personal suficient. El ritme ha de millorar per tal d’arribar a la tardor amb certa garantia de tenir una bona cobertura. Seria força dramàtic i diria molt poc de la nostra capacitat si arribéssim al pròxim hivern i encara no tinguéssim prou gent vacunada per garantir una disminució important en la propagació.
Què li diria, a una persona reticent a vacunar-se, per convèncer-la de fer-ho?
Faria servir un argument purament egoista. Si no es vacuna li anirà pitjor amb certa probabilitat i no li anirà millor amb altíssima probabilitat. Amb la vacunació hi ha un horitzó hipotètic d’alguna reacció adversa greu encara no entrevista i, per l’altra banda, hi ha un horitzó proper o cert d’infectar-se i passar la malaltia. Si no es vacuna, al final el SARS-Cov-2 l’infectarà. I recordin, la Covid-19 és una infecció aguda però amb seqüeles importants per a una fracció gens menyspreable de persones que la passen de forma moderada o greu. És un argument egoista amb unes conseqüències altruistes. Et protegeixes, però alhora protegeixes la resta de la gent. Ara mateix, té més efectes adversos descrits un Gelocatil que les vacunes que s’administren.
Què en pensa, de la represa de les classes presencials?
És una decisió política i social, ni virològica ni epidemiològica. Estem en una situació inestable i compromesa tant pel que fa a la circulació del virus com a ocupació i estrès hospitalari. Ara, hem sumat altre cop al voltant de 1 milió i mig de persones que es tornaran a barrejar i connectaran centenars de milers de bombolles entre si. Aquesta connexió és la que preocupa. Jo m’hauria pres una pausa d’un parell de setmanes a veure com evolucionava la tempesta de Nadal i Cap d’Any i llavors hauria decidit. La carta que vam signar tot un seguit d’experts fa uns dies anava en el sentit que reobrir els centres és afegir més llenya a un foc que no està controlat. El problema és que cada cop que ens recuperem, ens recuperem menys i ens quedem en una situació pitjor que l’anterior. Segur que no era el més fàcil, però el més intel·ligent hauria estat ajornar el retorn a les escoles un parell de setmanes.
L’escola no és un lloc segur?
L’escola és un lloc tan segur com tots els altres. L’escola no és un antídot. És el mateix que quan es diu que la cultura és un lloc segur. No. La cultura, ben gestionada, és un lloc on pots controlar la propagació. I el mateix passa a l’escola. El problema de l’escola és que afegeix connexions i, per tant, si tens una situació difícil de controlar, la fas més incontrolable.
N’hi haurà prou amb els deu dies de restriccions?
Oblidi-se’n. S’hauran d’allargar. A la gent no se li hauria d’ocultar la veritat. Caldran deu dies més com a mínim. Això si no anem a un confinament més estricte.
Considera la possibilitat d’un nou confinament domiciliari?
No considerar-ho seria una inconsciència. I jo m’aniria preparant. De tota manera, insisteixo, el que fa mal al sistema hospitalari és ocupació de llits de crítics i d’UCI. Si s’aconsegueix vacunar el 90% de persones grans i el personal sanitari, la pressió baixarà i es podria valorar treure alguna d’aquestes mesures.
Per què els tests d’antígens no es fan servir d’una manera més generalitzada?
Pregunti-ho als polítics. No sé com poden dormir algunes nits. Moltes infeccions s’haurien evitat. I evitant infeccions, s’eviten morts. Hi ha gent que diu que no són gaire bons, però tot el que llegeixo m’indica el contrari (no són perfectes, però són prou bons). O surten els resultats negatius de baixa especificitat i sensibilitat publicats o continuaré creient que no fer-los servir és una gravíssima errada.
Des que ha començat la vacunació, el Departament de Salut ha deixat de fer cribratges poblacionals adduint que es necessita el personal per a la primera tasca.
Això demostra que el Departament de Salut no s’ha preparat. La cosa lògica seria pensar que en algun moment necessitaries més personal, perquè mai no s’ha de deixar de fer cribratge mentre no tinguis la vacunació molt avançada, ja que el virus continua circulant.
Quan creu que es podrà a tornar a fer vida ‘normal’?
Aquesta és una pregunta per a àugurs, però bé, tothom se la fa. Una vida normal sense restriccions? Trigarem anys, probablement. Per fer una vida relativament normal, podent desplaçar-nos sense restriccions municipals o comarcals, tenir vida cultural, anar a comprar i visitar la família i amics amb relativament poques precaucions, haurem d’esperar a la primavera del 2022. El pròxim hivern encara tindrem el virus circulant i faran falta unes mesures per protegir la població que no hagi estat vacunada. No hem de perdre de vista que la immunització per vacunació no mata, mentre que la immunització per infecció natural, sí.

Viròleg que s’ha fet viral amb la Covid

Doctor en ciències biològiques per la UB, Xavier Abad (Barcelona, 1965) és el cap de la unitat d’alta biocontenció d’IRTA-CReSA i professor associat de la UAB. L’IRTA és Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal. En recerca, té el focus posat en la persistència dels virus en el medi ambient i la seva inactivació per garantir la seguretat dels derivats de la sang i dels aliments. Molt actiu a Twitter, destaca per les piulades entenedores sobre l’evolució la pandèmia. Reconeix que treballa amb escenaris pessimistes. “Tenim tendència a calcular escenaris més aviat bons. I ja sigui per la feina o per la meva mentalitat, calculo escenaris més dolents que la mitjana. Sempre pensem que les coses passaran com volem, però això a la vida no passa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia