“Sí que es pot”, o no, al pregó

No podia ser d’una altra manera, i l’activista pregonera, líder veïnal, infermera, immigrant... Custodia Moreno va aprofitar el seu pregó d’inauguració de les festes de la Mercè per recordar que “sí que es pot”, el crit amb què l’alcaldessa Ada Colau i els moviments antidesnonament van fer-se famosos i que encara es manté arreu com a símbol de causes difícils. El pregó va donar el tret de sortida a la 150a festa de la Mercè, marcada per la pandèmia, tot i que es recuperaran força activitats als carrers i populars, sempre amb cita prèvia per accedir-hi i aforaments reduïts.

Custodia Moreno va rememorar l’arribada de la immigració estatal i les barraques, en el seu cas del Carmel, on vivien. En català i en castellà, i en una barreja de les dues llengües, Moreno va combinar records amb activisme. En aquest segon àmbit va instar els polítics a negociar, “fugir de l’insult”, i va recordar-los que la ciutadania els hauria de “fiscalitzar” més. Així va animar els barcelonins a fer-ho amb la mateixa alcaldessa i el seu equip, perquè “el sí que es pot” no es quedi en un eslògan i sigui reconeixible.

L’inici de la festa va estar marcat per la polèmica. Diversos partits i entitats van queixar-se que l’Ajuntament impedia l’accés a la plaça de Sant Jaume per evitar cap xiulada a Colau, com les que ja va rebre a les festes de Gràcia o Sants. L’equip de govern s’excusa al·legant l’obligatorietat de restringir els aforaments de qualsevol acte. Sis-centes persones van assistir al pregó amb invitació o inscripció prèvia. Una xifra similar s’amuntegava als carrers estrets que hi donen accés xiulant i escridassant l’alcaldessa, mentre la Guàrdia Urbana els impedia el pas. La protesta va ser molt sorollosa fins a aconseguir sufocar el toc d’inici de la festa, tot i que tenia fins a una desena de causes diferents: laborals, polítiques...

Precisament ahir es va fer pública una recerca de la Universitat Oberta sobre els pregons de la festa. Una investigació del grup de llengua, cultura i identitat dels Estudis d’Arts i Humanitats, liderat per la doctora Alba Colombo, ha rescatat tots els pregons des del 1975. Constaten la pèrdua de referències religioses o la seva absència. L’antropòleg Xavier Villanueva assegura que les referències al mite de la Mare de Déu de la Mercè es localitzen en els pregons dels anys setanta i vuitanta, que, progressivament, es van anar deixant de banda i només hi és present amb algunes “pinzellades” en els de Manuela Carmena, molt breument, o també d’Andreu Buenafuente.