El debat sobre el futur de l’edifici que encara exerceix les funcions de Prefectura Superior de la Policía Nacional a Barcelona s’ha convertit en una partida d’escacs amb negociacions, declaracions i moviments a diverses bandes. L’últim d’aquests moviments l’ha executat la regidoria de Memòria Democràtica, que ha elaborat un projecte on es recullen els usos que ha de tenir l’edifici quan la policia abandoni el lloc, si és que això arriba a passar.

L’existència del document la va revelar ahir el regidor Jordi Rabassa en el transcurs d’un debat en la comissió de Presidència, on es va aprovar una iniciativa d’ERC que insta l’Ajuntament a reclamar al govern espanyol que faci efectiu un acord del Congrés dels Diputats que va aprovar la reconversió de l’espai policial en un de memòria democràtica.

Al document fet per l’Ajuntament s’hi ha inclòs tot allò que les entitats de memòria amb què s’ha parlat consideren que hauria de contenir un espai de memòria, arxiu, punt d’informació i estudi, i exposició, entre d’altres.

L’Ajuntament també treballa per declarar bé d’interès cultual l’edifici policial. Això vol dir que no s’hi poden fer modificacions ni al seu exterior, ni tampoc a l’interior.

Aquest dimarts es va fer a la Via Laietana una altra concentració per demanar la fi de l’activitat policial al lloc, una acció promoguda per la Comissió de la Dignitat, que ha rebatejat l’edifici com “la casa dels horrors”.