Un 40% dels municipis impulsen ja comunitats fotovoltaiques
El nombre de consistoris interessats a autoproduir energia solar s’ha disparat des del gener
La Diputació, que canalitza el suport, publica un resum de la normativa
Prop de noranta dels 221 municipis gironins s’han interessat a fundar comunitats energètiques –per produir electricitat amb plaques fotovoltaiques–, principalment en cobertes d’equipaments municipals, però sense descartar la possibilitat de solucions com ara pèrgoles en espais públics o instal·lacions en terrenys. Ja n’hi ha quatre en marxa –a Amer, la Cellera, Cornellà i Rupià –. Però la tendència s’accelera i, només en aquests primers mesos del 2022, 46 consistoris de la demarcació han iniciat la redacció d’aquestes memòries per a la implementació de noves comunitats locals d’energia. Vint-i-set més s’hi posaran en breu, a través del pla de serveis d’assistència als ajuntaments per a la transició energètica i l’acció climàtica de la Diputació.
Des de l’administració supramunicipal, la darrera eina per aplanar el camí a més iniciatives és la nova guia per a la destinació de cobertes i terrenys a la producció local d’energies renovables , un document que pretén simplificar processos per a noves instal·lacions d’entre 100 kW i 5 MW de potència, i amb uns criteris una mica més exigents fins als 50 MW, ja amb més entitat, però que encara haurien de passar només pel sedàs de la Generalitat.
L’encariment progressiu de la factura energètica en els darrers mesos ha empès molts municipis a sumar-se a l’experiència, admet el diputat de Medi Ambient, Lluís Amat. En la pluja d’adhesions encara no s’hi aprecia el sotrac afegit als preus per la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna, però més de la meitat dels municipis implicats han fet el pas en aquest trimestre. Amat admet que els dubtes de molts ciutadans per apostar per instal·lacions d’autoconsum es poden extrapolar als consistoris, molts dels quals mancats de recursos tècnics i pressupost.
Primers municipis mitjans
Entre els primers municipis amb comunitats en marxa o planificació més avançada, predominen petites poblacions, d’entre 300 i 3.000 habitants. Amat destaca que a la demarcació “hi ha molts pobles petits o micropobles sense musculatura tècnica, i per això l’ajuda de la Diputació ha estat decisiva”. Alhora, un obstacle és que el pes territorial dels 89 consistoris, aquest 40%, comprèn encara un percentatge molt petit dels més de 786.000 habitants de les comarques gironines, però el diputat destaca que altres municipis més poblats, com ara Olot, “ja tenen la planificació completada, i Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell també han iniciat els tràmits”. Els fons Next Generation, sumats a les subvencions de l’Institut Català de l’Energia (Icaen) o l’IDAE estatal –que han canalitzat ajuntant des de la Diputació projectes per a diferents municipis que sumen el requisit de 5.000 habitants– han contribuït a aplanar el camí.
Tot plegat implica més necessitat de personal tècnic i administratiu, que han reforçat, i pressupost. De 106.800 euros el 2020, l’any passat ja van incrementar la inversió i despesa pressupostària fins a prop de 300.000 euros, i enguany aquesta mateixa assignació inicial ja s’ha hagut d’ampliar amb 100.000 euros més i Amat preveu que si la demanda continua creixent al mateix ritme “pot haver-hi més incorporacions pressupostàries”: “Som tot just al primer trimestre.” En matèria de personal, també han reforçat l’àrea i preveuen posar en marxa dues oficines comarcals més, en coordinació amb la xarxa que també ha activat la Generalitat per optimitzar esforços.
Traves burocràtiques
De les quatre comunitats pioneres, només a Cornellà del Terri la producció de les plaques fotovoltaiques instal·lades, per exemple, al teulat de l’escola, ja fa un any que genera estalvi al municipi i als veïns que van contribuir a la inversió. A Amer, la Cellera i Rupià, en canvi, ho tenen gairebé a punt però estan topant amb la lentitud de l’empresa distribuïdora per incorporar el repartiment dels excedents entre instal·lacions públiques i abonats privats. Amat admet que l’escenari energètic dificulta els avenços, però hi perseveren.
A Rupià, el regidor per a la Transició Energètica, Badreix Tarragó, explica que la nova data prevista per posar en marxa la instal·lació, que fa mesos que està enllestida, és a finals de mes, per bé que els veïns potser no se’n podran beneficiar encara fins passat l’estiu. Amb tot, ja tenen aprovat doblar la potència de 33 kW, i potser casaran l’ampliació amb l’arribada efectiva del corrent a les llars (o més ben dit, a les factures).
I és que l’estalvi, traduït en amortització de les plaques i la resta de dispositius, fins ara s’estimava en uns vuit anys fins que es compensés el cost d’inversió. Amb l’increment de tarifes dels darrers mesos, ja oscil·la entre uns tres i quatre anys.
“Volem beneficiar veïns i pal·liar la pobresa energètica”
Amat va substituir l’exdiputada de Medi Ambient Anna Barnadas, després que fos nomenada secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat. Compagina el càrrec a la Diputació amb l’alcaldia de la Vall d’en Bas, que ocupa des del 2015. El municipi també ha apostat per l’energia solar aquests darrers anys.
Una normativa que s’ha de flexibilitzar
L’impost al sol, que feia pagar taxes per la generació als propietaris d’instal·lacions fotovoltaiques i va alentir el desplegament de l’energia, va ser suprimit pel govern estatal el 2018. Però encara queden algunes traves, com ara la limitació de 500 metres al voltant del centre de generació, que fan menys atractives apostes més ambicioses en ciutats amb un urbanisme més dens i blocs d’habitatges. El diputat de Medi Ambient recorda que a Portugal, França o Itàlia el radi de benefici comprèn des d’un fins a diversos quilòmetres a la rodona, un fet que incrementaria el volum d’hipotètics copartícips i famílies amb rendes baixes que podrien compartir instal·lacions de més potencial. O bé simplificar el nombre d’instal·lacions, que, en el cas dels vuit pobles de la Vall d’en Bas, ara s’ha d’atomitzar. Malgrat tot, Amat defensa que estan “sembrant una llavor” per donar exemple i “empoderar”.