Societat

NÚRIA PUIG BRANDES

MEMBRE DEL CENTRE D'ESTUDIS OLÍMPICS DE LA FUNDACIÓ OLÍMPICA DE CULTURA I PATRIMONI

“Els Jocs de Barcelona 92 em van marcar per a tota la vida”

“Actualment promoc la recerca universitària sobre temes olímpics i facilito la col·laboració entre universitaris i el COI”

“A Suïssa són molt democràtics. Cada any els ciutadans voten entre vuit i deu iniciatives populars o proposades pel govern”

Els Jocs Paralímpics em van sorprendre molt i no m’ho esperava pas. Veure atletes amb tot tipus de discapacitats i amb una mentalitat tan forta, és realment admirable

Núria Puig Brandes (Barcelona, 1964) va estudiar INEF sabent que no volia ser professora d’educació física. Allà va descobrir la gestió esportiva, un camp que li va permetre involucrar-se en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Actualment viu en un petit poble a prop de Lausana, a Suïssa, i treballa al COI (Comitè Olímpic Internacional). El que va ser una experiència laboral en un dels esdeveniments esportius més importants de la història de la seva ciutat li ha permès estar vinculada des de llavors amb els Jocs Olímpics.

Quina és la seva feina al Comitè Olímpic Internacional?
Actualment treballo al Centre d’Estudis Olímpics de la Fundació Olímpica de Cultura i Patrimoni. És el lloc del COI on es guarden i difonen per a tothom que hi estigui interessat els documents, escrits, publicacions o arxius històrics, entre altre material, relacionats amb els JJOO i les activitats del COI. El meu rol és que les universitats utilitzin aquest material per fer recerca i activitats acadèmiques. Col·laboro regularment amb universitats de tot el món que s’interessen pel món olímpic.
Li agrada la seva feina?
Sí, m’agrada perquè hi ha contacte amb diferents àmbits universitaris, com podrien ser la sociologia, el turisme, la comunicació o la història, i tothom analitza els Jocs des del seu punt de vista. A més, trobo molt interessant la internacionalitat del meu lloc de treball, ja que estic en contacte amb gent de tot arreu. En un dia normal puc parlar al matí amb algú de la Xina, al migdia algú d’Alemanya i a la tarda algú del Brasil.
Per què va decidir estudiar INEF?
Des de sempre m’ha agradat molt l’esport. Quan era petita havia jugat a bàsquet, primer a Calella [Maresme], el poble del meu pare, i després en un equip que vam organitzar amb gent d’INEF. Quan vaig acabar l’institut, estudiar INEF em va semblar el pas següent, va ser una decisió natural. Quan hi vaig entrar, però, no sabia ben bé què volia fer després, només tenia clar que no volia ser professora d’educació física. Va ser allà que em va començar a interessar la gestió esportiva. Va ser una etapa molt bonica. Érem com una família i hi havia molt bona relació entre tothom. Encara era a l’INEF d’Esplugues de Llobregat, que no té res a veure amb l’actual a Montjuïc.
I va poder començar a treballar en gestió?
Quan vaig acabar la carrera vaig entrar en una empresa de serveis esportius que es deia SEAE. Donava serveis sobretot a ajuntaments gestionant piscines, pavellons i altres equipaments esportius. Va ser llavors que vaig tenir l’oportunitat d’entrar al comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
De quin any estem parlant?
El meu últim curs d’INEF va coincidir amb l’any que el COI va decidir que Barcelona organitzaria el Jocs del 1992, i per a tots els que estàvem interessats en la gestió esportiva va ser una gran oportunitat. El 1989, quan era a SEAE, ens van demanar un estudi sobr el calendari de competició, i jo n’era la responsable de projecte. Vaig viure els Jocs d’una manera molt intensa. Va ser una experiència única que em va marcar la vida. Té uns components que el fan completament especial. D’una banda la data, ja que treballes molt per a un moment determinat i saps que veuràs el resultat, i de l’altra el fet d’estar rodejada de gent de totes les disciplines, com turisme, medicina, tecnologia... Això em va fer aprendre moltes coses.
Podria resumir Barcelona 92 en una imatge?
Evidentment cadascú ho viu d’una manera diferent, i penso que no puc destacar només un moment sinó tot el procés. Però sí que va ser especialment bonic quan els atletes van arribar a la Vila Olímpica. Va ser quan vam comentar: “Això ja va de veritat.” També remarcaria la cerimònia d’obertura i de tancament. Una cosa que em va sorprendre molt van ser els Jocs Paralímpics. Veure atletes amb tot tipus de discapacitats i amb una mentalitat tan forta, és realment admirable. Tinc la imatge d’un atleta sense cames anant en patinet i saludant la gent amb una alegria de viure que realment allò va ser una lliçó d’humanitat. Prèviament ens van ensenyar com tractar-los, però fins que no hi ets no t’adones del que representa per a ells ser allà.
I com va acabar vivint a Suïssa?
Quan es van acabar els Jocs vaig tenir la possibilitat de tornar a treballar a SEAE, però al meu marit, que també formava part del comitè organitzador, li van oferir la possibilitat de desplaçar-se a Lausana a treballar al COI. Vam parlar-ne i vam veure que era una gran oportunitat. La meva família és una mica internacional, començant per la meva mare, que és d’Alemanya, i el fet de viure a fora em motivava. Jo inicialment no estava contractada i em van dir que no agafaven matrimonis, però només uns mesos més tard vaig començar a treballar al Museu Olímpic, vaig passar per diverses etapes i ara ja fa molts anys que soc al COI.
Quines diferències ha trobat amb Catalunya?
El que més vaig notar van ser els horaris. La gent és més formal, el tracte és més distant al principi,però quan et fas amic d’algú són molt lleials. Tenen una gran responsabilitat cívica i la gent és molt de fiar. Quan vam arribar, ls diaris aquí es compren en una caixa al carrer on hi deixes unes monedes, obres la porta i reculls el diari, però ningú controla aquesta porta. És un mètode basat en la confiança, i funciona. Són molt i molt democràtics, els ciutadans voten moltíssim quan hi ha iniciatives, tant populars com de govern, que es poden sotmetre a votació. Al cap de l’any votem entre 8 i 10 temes. Ens envien uns llibrets informatius amb els avantatges, els inconvenients, l’opinió dels partits... Em sembla que a Catalunya no ens posaríem d’acord ni per fer el llibret.
S’ha plantejat tornar a Catalunya?
M’agrada molt anar a Catalunya, hi tinc família i amics, però no em veig vivint-hi de nou. Ja portem 30 anys aquí, quan pensàvem que seria per a 3 o 4 anys. Vam tenir el fill aquí i vam decidir que anés a l’escola aquí i després ja ho veuríem, però al final estàvem molt bé i ens vam acabar quedant. Quan vaig a Catalunya m’hi adapto molt ràpid, però quan torno a Suïssa noto que torno a casa.
Troba a faltar alguna cosa?
Moltes! La família, els amics o el mar, entre altres coses. Recordo quan m’adormia amb les onades. El que importa és aprofitar el millor de cada lloc i oblidar el que es troba a faltar, així quan tornes ho disfrutes el doble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona