Societat

El Pla de l’Estany mira de salvar el món rural

Un full de ruta marca accions per reactivar un territori on pagesos i ramaders estan passant per una situació molt delicada

La dotació econòmica inicial, a càrrec del Consell Comarcal, permet preparar les primeres accions, centrades en els productes de proximitat

El producte local té poca presència a les fires i als allotjaments

Com arreu, al Pla de l’Estany el sector primari està en declivi. L’any 1982 hi havia 1.168 explotacions agrícoles o ramaderes i el 2019 n’eren 688. Segons les dades del 2019, a pagès només hi treballen 351 persones, bona part dels quals com a autònoms. Els municipis amb més ocupació agrària són Sant Miquel de Campmajor, Camós i Vilademuls (superen el 25% de la seva població activa) i els que menys, Banyoles, Palol de Revardit i Serinyà (no arriben al 2,5%). Les edats són ben significatives: només el 5,7% dels pagesos tenen menys de 35 anys, mentre que el 25% supera els 65 anys.

Full de ruta

Un pla estratègic del món rural pensat per reactivar les zones rurals de la comarca, iniciat el 2019, però que per culpa de la pandèmia no s’ha pogut activar fins ara, preveu prop de 30 projectes no només relacionades directament amb el sector primari sinó també amb altres activitats, especialment un turisme vinculat a la pagesia. En paraules del Consell Comarcal , responsable del pla, l’objectiu és “impulsar iniciatives amb potencial per esdevenir font de creació i estabilització d’ocupació, alhora que una palanca per situar el medi rural de la comarca com un dels elements centrals de la seva agenda política, social, econòmica i mediambiental”.

El producte local

Si bé el pla anirà més enllà de l’activitat agrícola i ramadera pròpiament dita, alguns dels principals objectius hi fan referència: visibilitzar, valoritzar i singularitzar el producte local; impulsar la comercialització i consum de producte local; promoure cultius i productes amb valor afegit; millorar serveis i infraestructures (viàries, telemàtiques o de transport) i col·locar productes locals en els establiments turístics. Una partida inicial de 50.000 euros dels pressupostos d’aquest any del Consell del Pla de l’Estany ho farà possible.

Les tres primeres accions ja estan a punt i posen el focus precisament en els productes de proximitat. Es tracta, d’una banda, de la publicació d’un catàleg (imprès i digital) de productes alimentaris i serveis agroturístics, sempre de productes locals. Una altra acció, batejada com Poble a poble, agenda del producte local, serà un calendari d’activitats amb els productes comarcals de referent (formatges, llet, mel, carn, etc.), amb l’objectiu de fer visibles aquests productes i fomentar-ne la comercialització i el consum. I finalment uns itineraris per descobrir explotacions agrícoles i ramaderes, on s’oferiran experiències gastronòmiques. De moment se’n farà una prova pilot amb tres rutes. Paral·lelament es posarà en marxa un web plantejat com una eina de treball. “Hem de fer una campanya de difusió molt forta perquè la gent sàpiga que té al seu abast el producte local, que consumir-lo sigui el més normal del món”, expliquen a l’ens comarcal.

L’anàlisi

El punt de partida del pla és una memòria elaborada per les geògrafes Isabel Salamaña, Anna Roca i Laura Sáez i l’ambientòleg Sergi Nuss. En aquella anàlisi, producte de tallers i reunions amb els sectors implicats, hi ha una extensa llista d’aspectes negatius detectats en el treball de camp realitzat prèviament. Hi destaquen la “poca atenció a la ruralitat” que hi ha a l’hora de planificar urbanísticament; la contaminació per nitrats i altres impactes en el medi ambient; el desconeixement del destí del producte perquè en bona part es ven a la indústria agroalimentària; poca producció de producte local i poc conegut i desvinculació d’aquest producte autòcton de les altres activitats del món rural (turisme, esport, etc.).

Una dada significativa és la presència mínima dels productes de proximitat en les fires de la comarca i en els establiments turístics, s’assenyala en l’informe.

Urbanisme perjudicial

La taca de l’àrea urbana de Banyoles i la seva expansió cap a Camós, Porqueres i Cornellà del Terri i el seu planejament urbanístic, poc proper a l’activitat agrària –s’adverteix a la memòria–, estan provocant més d’un maldecap a les explotacions agràries d’aquesta perifèria urbana. “S’entén el rigor que exigeix l’administració però també caldria que aquesta apostés per solucions úniques i de consens per evitar la pèrdua de més espais agraris i contribuir directament als reptes de futur de les explotacions periurbanes.”

Avantatges

A favor seu, els pagesos tenen –s’assenyala en aquella anàlisi– una “situació geoestratègica d’excel·lència i bones condicions agroclimàtiques”. També el potencial que hi ha en produccions artesanes (mel, xai de ramat, horta, llúpol, menta, formatges, farines); en la introducció de sistemes de producció ecològics o en inversions en obradors, sanejament, emmagatzematge o maquinària.

ORIOL SERRÀ CONSELLER COMARCAL D’AGRICULTURA DEL PLA DE L’ESTANY

“L’agricultura i la ramaderia estan a l’UCI”

R. Estéban
Oriol Serrà, alcalde de Sant Miquel de Campmajor és el conseller comarcal d’Agricultura i vicepresident territorial de l’Associació de Micropobles de Catalunya. A la memòria del pla crida l’atenció les xifres alarmants relatives al sector de l’agricultura i la ramaderia a la comarca. Com qualificaria, la situació en què es troba?
Estan a l’UCI. Com a país, hem de canviar d’estratègia. No hi ha relleu generacional perquè desapareix la gent gran i és molt complicat atraure jovent, entre altres raons perquè no hi ha habitatge. Des de l’associació de micropobles hi estem treballant i, de fet, aquest any hem aconseguit que en els pobles de menys de 2.000 habitants, si un fill de pagès s’hi vol quedar a viure i demostra que treu benefici de les propietats -tot i que no hi treballi- es pugui construir una casa, encara que no sigui a la mateixa finca. Fins ara no es podia. D’altra banda, estem treballant amb la Generalitat en la redacció de l’Estatut del Micropoble per fer una discriminació positiva cap aquests pobles i comarques.
L’habitatge és un problema, al Pla de l’Estany?
Els preus de l’habitatge són molt alts aquí, igual que en altres comarques. Els preus estan totalment fora de mercat. Hem d’aconseguir habitatge públic, habitatge social. El pla estratègic preveu això.
Potser la societat no és conscient de la importància del sector agrícola.
Mira, el que està clar és que no tothom ha de fer de pagès, però la pagesia no pot desaparèixer. Si agafes tots els pagesos del Pla de l’Estany (o d’allà on sigui) i els dius “nois, va, marxeu un any de vacances amb tot pagat”, al cap d’un any els turistes només hi trobaran esbarzers. Al final, el pagès no només fa de pagès sinó que manté el territori. A França, per exemple, els pagesos reben unes subvencions de l’estat perquè mantinguin el territori: marges, camins... que al cap i a la fi és una riquesa per al turisme.
Al marge de l’agricultura i la ramaderia, quines altres sortides hi ha, per al món rural a la comarca?
En el pla hi entra de tot, des del turisme rural a feines que avui es poden fer tranquil·lament des de casa, com ara determinats professionals.
El turisme rural no ha perdut una mica el sentit que tenia al principi?
És que es va inventar perquè fos un complement al pagès, mentre continuava mantenint la seva feina al camp. Però al final, bona part del turisme rural són gent que no tenen res a veure amb el sector primari, que compren cases i obren un allotjament. Són gent desvinculats totalment de la pagesia. Això hem de reconduir-ho. Hi ha d’haver unes sinergies, una col·laboració entre aquest turisme i la pagesia. I el que ens ha fet molt mal són els habitatges d’ús turístic. Es van crear pensant en la costa, però a l’hora de la veritat s’han implantat en el món rural i hi estan creant molts problemes.

“Les administracions són una policia per sancionar”

A Unió de Pagesos no els han consultat a l’hora de preparar el pla estratègic, lamenta el responsable del sindicat al Pla de l’Estany, Miquel Puigdevall. A l’inici del procés, recorda, els van convocar a una reunió a Camós, quan en realitat es feia a Vilademuls i quan hi van arribar, ja s’acabava. Aquest és l’únic contacte d’Unió de Pagesos amb el pla estratègic del món rural.

A l’ens comarcal asseguren, en canvi, que, independentment de si es va convidar o no Unió de Pagesos, sí que es va fer una crida a cadascun dels pagesos de la comarcal a participar a títol individual a les taules del sector primari.

Si bé no pot valorar el document, Puigdevall fa una reflexió genèrica i molt rotunda sobre la situació que viu el sector al Pla de l’Estany i a la resta del país: “Cada dia som menys. No en quedarà cap, de pagès.” Segons el seu parer, la gent que es dedica a l’agricultura i la ramaderia –almenys, a la seva comarca– a més de viure una crisi econòmica fortíssima, estan mal vistos per una bona part de la societat, bé perquè els seus vehicles són un destorb a la carretera o perquè se’ls acusa de contaminar. El problema de fons –hi afegeix– és la poca consideració que tenen els pagesos per part de les administracions (“som pocs vots”), fins al punt que aquestes s’han convertit en unes “policies per sancionar i no pas per orientar”; no tenen una visió a llarg termini i busquen només un rendiment immediat. Ni tan sols s’ha solucionat el problema del senglar, segons ell, perquè la Generalitat té més en compte els interessos dels caçadors que els dels pagesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.