Figueres és per viure-la

Cada setembre el sento com el començament d’un any nou. Com quan érem petits i estrenàvem la tardor amb un gust agredolç, amb poques ganes de començar l’escola, però amb la innocent il·lusió d’estrenar la nova motxilla, el material escolar i de retrobar-nos amb els nostres amics que no havíem vist en tot l’estiu. Encara que haguem deixat enrere aquesta tornada a l’escola, el sentiment d’un nou començament ha perdurat.

I arriba el setembre, un mes en què passa tot. La tempesta després de la calma. A Figueres acomiadem l’estiu amb una gran festa: el Festival Acústica. Perquè ens agrada celebrar la nostra ciutat, i compartir-la amb els milers de persones que venen d’arreu del país a veure els millors grups de la música catalana. Aquest any el festival ha tornat amb més força que mai, hem recuperat el format original després de dos anys marcats per la pandèmia: on sempre i com sempre.

A vegades ens és difícil dir adeu a l’estiu, sabem que l’enyorarem, però jo aquí em desmarco i us ho admeto, tinc moltes ganes de començar aquest nou curs. Aquest agost he desconnectat, i sobretot he descansat després d’un any frenètic en què no he pogut parar ni un moment. A principis d’estiu em vaig plantejar marxar de vacances, descobrir nous indrets; però, com ja sabeu, com a l’Alt Empordà no s’està enlloc.

Les ciutats són per viure-les, per fer vida al carrer, per teixir xarxa entre els comerciants, les associacions i les entitats. Acostumem a visitar nous indrets, a fer quilòmetres per veure noves cultures. I quan viatgem ho fem bé, ho veiem tot, tots els monuments i esglésies, pugem muntanyes i anem a restaurants, passegem fins que les hores de llum acaben i a la nit ho tornem a fer per veure la ciutat il·luminada amb la llum de la Lluna. I això és el que hem de fer amb la nostra ciutat, viure-la com vivim les altres, valorar el que tenim, gaudir de Figueres tot l’any.

És una lliçó que hem après amb la covid-19, quan vam sortir del confinament domiciliari, i les fronteres estaven tancades, vam sortir al carrer a disfrutar de la nostra ciutat. I tant de bo aquest esperit no el perdem mai, a vegades sentim sovint missatges negatius de la ciutat, que no ajuden de cap manera, un soroll que només desencadena conflicte, i hem de posar-hi fi. Hem de recuperar aquesta estima per la nostra ciutat i gaudir-la com sempre hem fet.

Gaudir del comerç local, a Figueres tenim comerços centenaris que ja són un indret emblemàtic més de la ciutat, per exemple: Pomés i Fills, la Merceria Garreta, el Duran Hotel, Can Matas, Forn la Barceloneta o Mitges Casals, entre molts d’altres, que ens recorden que les nostres arrels figuerenques no desapareixen. Aquesta setmana presentem la programació cultural d’aquesta temporada, i Figueres no seria la ciutat que és sense aquesta xarxa cultural tan forta que tenim.

I com he dit abans, les ciutats són per viure-les, per gaudir cada racó, per valorar tot el que tenim, per sentir-nos connectats amb les nostres arrels i, sobretot, per sentir-nos orgullosos d’on venim. Figueres és Dalí, Narcís Monturiol, Pep Ventura, Josep Pallach i Carme Guasch, però Figueres també és el parc de les Aigües, la Rambla, el parc Bosc, la plaça de les Patates; Figueres són tots els bars i restaurants, els comerços centenaris i els de barri; Figueres és l’Acústica, les Fires de la Santa Creu, Sant Pere i la Mostra del Vi; Figueres som els figuerencs i figuerenques, els de sempre i els que hi arriben nous. Figueres som tots i totes, i és així com ens l’hem d’estimar.