Medi ambient

Investigadors de la Fundació Alive no troben pops adults a les badies de Roses i Pals

Els experts atribueixen la situació, que volen continuar analitzant, al canvi climàtic i als propis cicles de l’espècie

Els investigadors del projecte ’Un Pop de Gram’ de la Fundació Alive no han trobat cap exemplar de pop adult a les badies de Roses i Pals durant els quatre mesos d’immersions de seguiment que s’han fet a la zona. El projecte a consistit en la instal·lació de dues línies d’arts menors de 500 metres sobre el fons sorrenc del prat de Gram, amb 25 olles de ceràmica cadascuna: una a Roses i l’altra a Pals. Al llarg d’aquests mesos, els biòlegs han observat dins les olles un total de 43 pops a l’Escala i 23 a l’Estartit. Tots de mides mitjanes i petites però cap de gran. Els experts atribueixen la situació, que volen continuar investigant, al canvi climàtic i a les fluctuacions dels cicles reproductius que té l’espècie.

Als prats marins de la planta Cymodocea nodosa, coneguda com a Gram, de les badies de Roses i Pals hi havia hagut abundància de pops. En els últims temps, però, els pescadors d’arts menors han detectat un declivi en les captures a la zona i que la seva riquesa ha disminuït tant en quantitat com en mida dels exemplars. Per trobar-ne els cal anar a fondàries més grans, d’uns 90 metres.

La Fundació Alive, amb finançament del GALP, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors i el suport dels parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí, va decidir posar en marxa fa uns mesos el projecte ’Un pop de Gram’. L’objectiu: estudiar l’alimentació i l’estat de la població de pops als golfs de Roses i Pals.

Per fer-ho, van instal·lar dues línies d’arts menors de 500 metres sobre el fons de prat de Gram amb 25 olles cadascuna. Una Roses i l’altra a Pals. Durant quatre mesos hi ha estat fent immersions per fer seguiments de les olles. Al llarg d’aquest temps, els biòegs han observat dins les olles un total de 43 pops a l’Escala (majoritàriament de mida mitjana) i 23 a l’Estartit (petits i mitjans). Durant el període d’investigació (de juny a setembre) tampoc s’ha detectat cap posta.

En tots, hi han trobat exemplars de mida mitjana i petits però cap d’adult. El biòleg i coordinador del projecte, Boris Weitzmann, remarca que encara és molt aviat per treure conclusions sobre els motius d’aquesta situació i diu que caldria analitzar-la durant un període més llarg de temps però creu que es pot deure a múltiples factors.

Entre ells, hi podria la manca d’aliment de que es nodreixen o la qualitat i l’escalfament de l’aigua a prop de la costa. La biòloga Mariona Alabau va més enllà i creu que el canvi climàtic sumat als propis cicles fluctuants en la reproducció de l’espècie hi poden jugar un paper determinant.

La dieta dels pops

El projecte també ha permès detectar menjar en el 80% de les olles instal·lades i conclou que la dieta habitual del pop de l’Empordà són les cloïsses. En total, s’han analitzat 1.824 restes. A la badia de Roses s’hi han trobat 52 espècies diferents i a la de Pals 60, entre les quals s’han pogut identificar 35 espècies de cloïsses, 15 de crancs i 10 de caragols. També s’han observat algunes restes d’espines de peix. La diversitat trobada a l’Estartit indica que la zona d’estudi de la badia de Pals té més biodiversitat i un major volum de captures que la de Roses.

Curiosament, a més, el nombre de restes de menjar recollits té una evolució diferent a cada lloc. A l’Escala, per exemple, es concentra en les últimes setmanes de juliol i principis d’agost. Mentre que a l’Estartit, el volum de preses va en augment a mesura que es realitza l’estudi.

Continuar la investigació

A més, el nombre de pops localitzats dins les olles han anat en augment al llarg del temps estudiant. Per aquest motiu, els investigadors consideren que seria “idoni” mantenir l’estudi, com a mínim, fins l’estiu que ve. Així es podria determinar si hi ha reproducció de l’espècie en alguna altra època de l’any i quin comportament tenen la resta de l’any.

L’estudi també ha confirmat que les olles de ceràmica són atractives per als pops. Antigament, aquests recipients eren utilitzats per la sínia, per treure aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per la pesca del pop. Els d’aquest projecte han estat fabricats pel terrisser artesanal de Fonteta (la Bisbal d’Empordà), Josep Matés, amb fang de Cruïlles i tenint en compte un model de ceràmica negra que s’havia fet a l’Empordà i que es troba al Museu Terracota. D’aquesta manera s’han donat dos valors afegits; d’una banda, la metodologia artesanal i, de l’altre, la proximitat de la fabricació.

El projecte que ha dut a terme la Fundació Alive s’ha fet amb finançament del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors de l’Empordà i el suport del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
barcelona

Una vintena d’entitats reclamen que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

barcelona
economia

El simulacre de risc químic amb sirenes a les Terres de l’Ebre i Tarragona es farà el 24 d’abril

barcelona
societat

El 63% dels docents asseguren haver patit una agressió física o verbal per part d’alumnes, segons USTEC

BARCELONA

El #wasteinprogress 2024 tanca amb un nou rècord de visitants

GIRONA

El cartell del ’Temps de Flors’ és un mosaic floral de formes geomètriques

GIRONA

El Govern inverteix 685.000 euros en l’abocador clausurat

LES LLOSES

Regalen 2.000 banderes de la ciutat perquè es pengin per les Fires

figueres