la contra

La ciutat dels balcons

El llibre «Balcons de Barcelona» descobreix la varietat i la vitalitat de les llotges barcelonines

La vida, la història de Barcelona es pot llegir als seus balcons. Amb els seus escassos metres quadrats, aquests habitacles han anat jugant un protagonisme diferent segons l'època que els ha tocat viure. Així s'entreveu a les façanes medievals, abans cegues i després obertes per instal·lar-hi llotges que deixessin passar la llum, als ferros forjats que conformen els balcons de la casa Amatller o als diminuts espais en què pengen tones de roba a la Barceloneta. Han servit als barcelonins per celebrar triomfs polítics i esportius, i per guardar bicicletes i bombones de butà. En el seu moment van ser també demostració d'estatus social, com s'intueix a les obres d'art que adornen les façanes del passeig de Gràcia. Van estar, fins i tot, en perill d'extinció, quan els arquitectes van optar per les galeries tancades per protegir l'interior de les cases de la pol·lució i el soroll, i quan la calor va quedar controlada per aparells moderns.

Aquestes i moltes altres reflexions queden recollides en el llibre que l'Institut Municipal del Paisatge Urbà ha editat i que, amb textos d'Anton M. Espadaler i fotografies de Ramon Manent, convida a mirar el balcó des del carrer per descobrir, diuen, «el rostre diferent de la ciutat». En la presentació, ahir, d'aquest segon volum de la col·lecció Barcelona Paisatges, Espadaler va explicar que el llibre «pretén convèncer de mirar amunt» al mateix temps que recorda la doble raó de ser d'aquest element, ja que també, des del balcó, qui es recolza a la barana «pot contemplar, badar i participar de la vida de la ciutat». El quart tinent d'alcalde de Barcelona, Ramon Garcia Bragado, comparteix aquesta idea de la necessitat d'aturar-se a admirar aquests trossos de casa: «Els balcons es veuen quan camines; quan vas amb cotxe no et pots aturar a mirar-los, i te'ls perds.» També l'autor de les fotografies, a les quals s'han afegit imatges històriques i d'arxiu, reclama als barcelonins que prenguin consciència d'aquesta nova riquesa visual que pot constituir el conjunt de balcons, llotges i petites terrasses: «És un museu al carrer», va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.