Societat

CELESTE SENÉS

DIRECTORA DE GIRONA HUB

“A Girona hi ha més talent del que ens pensem”

“El que fins ara era un espai de ‘coworking’ es transforma en tot un centre de talent que pretén tenir una mirada molt gironina”

“Volem que el nostre projecte sigui un referent per a Girona, i per això la Farinera Teixidor no serà un edifici que visqui d’esquena a la ciutat. Volem apostar pel talent de les comarques de Girona”

La pandèmia ha accentuat el treball híbrid. En molts contractes ja es fixen els dies de teletreball

Celeste Senés, fundadora de CoEspai, serà la directora de Girona Hub, un centre de detecció i retenció de talent que ocuparà la Farinera Teixidor, emblemàtic edifici de Rafael Masó , que ja feia set anys que estava tancat. Senés explica en què consistirà el projecte i valora l’estat de salut de l’emprenedoria gironina.

Quins són els motius per traslladar-se a la Farinera Teixidor?
El nostre és un projecte social que necessita créixer per deixar de ser un espai de coworking i convertir-se en un projecte més gran. Aquí és on se’ns encreua l’edifici de la Farinera. Veiem que hi ha un encaix per a tots. És el que nosaltres necessitem i, a la vegada, l’edifici es pot nodrir amb tot el que hi podem aportar nosaltres.
I què serà Girona Hub?
Un projecte de captació i retenció de talent gironí. Volem que els gironins amb iniciativa tinguin l’opció de quedar-se a la ciutat i no hagin de marxar a Barcelona per fer créixer el seu projecte perquè aquí no troben els serveis que necessiten. Crearem una acceleradora de startups, farem més gran el projecte cultural i disposarem d’una sala d’actes per fer més esdeveniments. El que fins ara era un espai de coworking es transforma en tot un centre de talent que pretén tenir una mirada molt gironina.
Instal·lar-se en un edifici com el de la Farinera Teixidor pot atraure més projectes?
És obvi que es tracta d’un atractiu de territori, que és un edifici emblemàtic i que pot actuar de pol d’atracció. Però també és molt bona la seva situació, al costat de l’estació del TAV i relativament a prop del centre.
Quins serveis tindrà?
Tindrem l’espai de coworking, oficines privades a la casa noble i espais flex per a usuaris d’un o diversos dies. També sales més grans per a empreses més grans i una aula de formació. En un mateix edifici hi conviuran diferents tipus de serveis, que s’obriran per fases. La màxima ocupació prevista és d’entre 200 i 250 persones. Però ho hem de fer amb calma. Es tracta d’un projecte de ciutat que és 100% privat i cal fer-ho amb els tempos que toquen. No comencem de zero. Fa deu anys que ens hi dediquem, a CoEspai.
El ‘coworking’ té marge per créixer?
La pandèmia ha accentuat el treball híbrid. S’ha potenciat la combinació d’uns dies d’oficina amb uns dies de teletreball, molts cops des d’un coworking. Semblava que la pandèmia ens havia d’anar en contra, però hem adquirit noves dinàmiques. Ara no és estrany veure treballadors que tenen l’empresa a Barcelona, però treballen a Girona des d’un coworking. En molts contractes ja es fixen els dies de teletreball.
La Farinera Teixidor feia set anys que estava tancada, esperant que s’hi donés un ús. Com ha estat la relació amb la família Bosch, que n’és propietària?
Si la propietat no hi cregués, aquest projecte no hauria estat factible. Si la relació fos estrictament de propietari a llogater no seria viable. Però la propietat hi creu, hi dona suport i hi està implicada. Tenim complicitat.
Vostès asseguren que volen obrir el projecte a la ciutat.
Volem que sigui un referent per a Girona, i per això no serà un edifici que visqui d’esquena a la ciutat. Volem apostar pel talent de les comarques de Girona. Però ha de ser un projecte sostenible, i ara comença una fase per teixir aliances estratègiques per crear acords amb altres sectors de la ciutat i la demarcació. Tot el que encaixi amb els valors del projecte i la seva missió, sumarà.
I l’acceleradora de ‘startups’, com funcionarà?
Es dirà Crework i llançarem convocatòries per potenciar un sector concret. S’hi podran apuntar startups que ja estiguin funcionant amb l’objectiu de posar-les en contacte amb un possible patrocinador per millorar o potenciar el projecte. Es farà a través d’un mentor i d’un itinerari formatiu. Els equips que en surtin poden créixer i formar part de Girona Hub. Per veure quins projectes poden encaixar hem de tenir relació amb tots els agents econòmics i socials de la demarcació.
Hi ha gaire talent, a Girona?
Et sorprendria no només els projectes que s’hi desenvolupen, sinó que hagin d’anar a Barcelona per buscar la convocatòria d’una acceleradora de startups. Hi ha molt projectes, però no tenen visibilitat. Les administracions públiques han de fer un pas endavant per donar-hi visibilitat, perquè hi ha més talent del que ens pensem. Girona pot ser un centre d’atracció i pot ser interessant per a algunes startups de fora establir-s’hi. Per això cal que les administracions donin suport a les startups, creant esdeveniments o donant suport als que ja hi ha. Que donin atractius per atreure aquestes empreses i que quan una tingui èxit es digui que ha sortit de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Planoles detecta les fuites que eleven el consum d’aigua al municipi

PLANOLES

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs