Societat

l'entrevista

“A Catalunya s'estan fent uns vins impressionants”

Què li ha representat en l'aspecte professional guanyar aquest premi?

Una gran alegria. Ja feia quatre anys que m'hi presentava, i en fa dos vaig arribar a la final. Ha estat fantàstic, tant en l'aspecte personal com en el professional, ja que suposa un gran reconeixement.

I com s'ensinistra el nas per captar tantes varietats, matisos, etc.?

És difícil. Moltes vegades ens trobem amb clients que li ofereixes un vi i et diu que no nota res del que tu li dius, ja sigui perquè no li presta atenció o, potser, senzillament, perquè no s'hi ha posat. La base és olorar i provar molts vins, i alhora tenir memòria olfactiva. En el tema dels vins, per exemple, és important identificar olors, palpar si et dóna més maduixa, fruita del bosc o espècia. I el mateix passa amb els destil·lats.

Però justament quan un sommelier parla d'identificar olors o gustos tan concrets, això no pot intimidar els consumidors més neòfits en la matèria?

La gent a qui li agrada el món del vi, el que ha de fer és provar coses. I llavors intentar trobar els sabors i les olors, sabent, però, que aquesta és sempre una qüestió molt personal. S'ha d'anar a poc a poc i, si cal, fer un curs de tast, on sempre rebràs nocions interessants sobre com remenar la copa, com olorar, etc. El client cada cop està més informat i format, però també és important deixar-se aconsellar.

Per tant allò que hem sentit sempre que amb el peix el millor és prendre vi blanc, ja ha passat a millor vida?

És un tòpic de tota la vida, però és cert que cada cop més hi ha qui et demana un negre per acompanyar el peix, o un blanc per a la carn. Són gustos. Això també es nota amb els maridatges, on cada cop se'n fan de més atrevits, jugant amb els contrastos...

Amb la crisi, el vi és una de les primeres despeses a què renuncia el client?

S'ha notat, i qui digui que no s'enganya. A la botiga ara et trobes molta gent que d'entrada et fixa un topall en el preu, i per això nosaltres hem ampliat la franja de 6 a 10 euros. I en el cas del restaurant, també estem donant sortida a les copes.

El vi, en si mateix, és un plaer?

Per mi sí, indiscutiblement, ja que no és el mateix dinar amb un vi que fer-ho amb aigua, per exemple.

Consolidar el vi específic de postres, ja sigui sec o dolç, és la gran assignatura pendent tant de restaurants com de botigues especialitzades?

A mi m'encanten! Sí que és cert que costa donar-los sortida, i una bona opció és oferir un pack conjunt: és a dir, proposar unes postres amb un vi seleccionat que l'acompanyi. Llavors el client s'acostuma a animar més. S'ha de tenir present que són vins generalment més cars i, per tant, obrir una ampolla per treure'n tres o quatre cops t'obliga a posar-les a un preu més car. I això frena la gent. En aquest àmbit tenim molta feina a fer.

Les DO catalanes són tan o més competitives que les de la resta de l'Estat?

Sí, i tant! Actualment a Catalunya s'estan fent uns vins impressionants. Fa anys sí que hi havia molta riojitis o una fixació pels de la Ribera del Duero, ja que a l'Estat espanyol hi ha una qualitat vinícola molt alta, però en concret a Catalunya, que té moltes DO, s'està fent un producte molt bo. I ens ho hem de començar a creure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.