La Micod torna a començar
La mancomunitat que aplega Igualada i ciutats de l'entorn celebra quinze anys
Amb una reforma dels estatuts volen incrementar els serveis oferts
El 25 de setembre de 2001 es presentava oficialment la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena (Micod). Era una resposta a una realitat urbana comuna, la que formen els municipis del centre de la comarca de l'Anoia: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. Altres municipis s'han anat incorporant a l'ens amb el pas dels anys. És el cas de la Pobla de Claramunt (2003), Jorba (2006) i Castellolí (2009), tots tres físicament propers als municipis impulsors.
Tot i que els objectius inicials passaven per gestionar el màxim de serveis de forma conjunta, quinze anys després, la mancomunitat no ha aconseguit que els diferents municipis hi deleguin competències essencials. L'estructura de l'ens ha estat sempre ajustada, però la reducció a la mínima expressió arran de la crisi –sobretot en l'àmbit de la formació ocupacional, que era una activitat central– havia abocat la Micod a un paper residual. L'exemple més gràfic és el pressupost de l'any 2012, d'uns 240.000 euros. Era un 80% inferior al de l'any anterior.
Aquell any, es tancava Conca TV, una televisió local que va ser un dels primers projectes de la Micod. A més dels motius econòmics, es va argumentar que, en realitat, el titular de l'emissora era el Consorci Públic de TDT de l'Anoia, que va decidir no continuar l'activitat.
Nous estatuts
El passat mes de maig, es va celebrar una assemblea en què es va iniciar un cop de timó que promet fer recuperar el pes de l'ens supramunicipal. D'una banda, es va aprovar una reforma dels estatuts que ha de fer més àgil la incorporació de noves competències, com ara la recollida de vehicles abandonats i un servei de recollida d'animals domèstics abandonats, que s'afegeixen a les existents, entre què hi ha les polítiques d'igualtat. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, lamenta que “la legislació estatal, en molts casos, ens encotilla a l'hora d'impulsar determinades iniciatives”. De l'altra, cada municipi ha assumit la responsabilitat de la gestió d'una àrea concreta. L'alcalde de Jorba, David Garcia, reconeix que “hi havia mancances d'estructura”, però aquesta fórmula descentralitzada els permet gestionar àrees d'interès “sense assumir més estructura”, perquè no se “la podem permetre”. Castells celebra que aquesta fórmula “permet visions més àmplies i una major implicació dels municipis”.
Balanç desigual
En general, els alcaldes coincideixen a defensar que hi ha una certa activitat o entesa entre tots set municipis, amb algun matís de discrepància.
L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, creu que el futur “passa per optimitzar i ampliar el catàleg de serveis” i veu com a assignatura pendent “millorar la gestió activa del sòl industrial”: “Hem de poder oferir als inversors llocs on instal·lar-se de manera ràpida i senzilla.”
Vanesa González, alcaldessa de Vilanova del Camí, explica que, darrerament, estan “treballant més intensament” i que s'estan “obrint altres vies de intervenció”. L'alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, reconeix que “queda molt recorregut per fer” i considera que en el temps transcorregut des de la seva creació ja haurien “de tenir un nivell d'unitat més important”. A tall d'exemple, Romero critica que encara no es faci en comú el servei de recollida d'escombraries.
Francisco Guisado, alcalde d'Òdena, assegura: “Estem condemnats a treballar plegats, no ens podem ignorar”, i té clar que l'objectiu “ha de ser donar un bon servei a la població amb resultats més eficients” i apunta la policia local com un dels serveis que seria interessant mancomunar.
L'alcalde de la Pobla, Santi Broch, reconeix que “no hi ha tant pressupost com altres anys”, però diu que no és que no estiguin “fent res” i exemplifica la nova gestió d'àrees com una solució imaginativa davant la manca de recursos. Broch és el responsable de comandar el projecte de Vies Blaves, amb la implicació de Micod, Diputació i Generalitat per fer transitable la llera del riu Anoia.
David Garcia, alcalde de Jorba, reconeix que l'ens “ha tingut els seus alts i baixos”, i que, en desaparèixer les subvencions a la formació, “es va arribar a plantejar si la mancomunitat tenia raó de ser”, i diu que “sí que en té”.
Des de Castellolí es considera positiu ser a la mancomunitat. L'alcalde, Joan Serra, reconeix que els permet assumir serveis que sols no podrien.
Objectiu: inversions
A principi del 2015, es va presentar l'Oficina de Captació d'Inversions de la Conca d'Òdena, que volia projectar un únic espai d'oportunitats empresarials al centre de Catalunya. El responsable i únic treballador de l'oficina va plegar en menys d'un any i no se'l va substituir. Ara, són l'Ajuntament de Castellolí i els seu alcalde, Joan Serra, que es responsabilitzen de l'àrea. Serra, que també és responsable de promoció econòmica al Consell Comarcal de l'Anoia, apunta: “Hem d'intentar no crear duplicitats entre Consell Comarcal, la mancomunitat i els ajuntaments.”
Una de les recances que despertava l'oficina era si els municipis serien capaços de facilitar la instal·lació d'empreses en municipis veïns enlloc d'intentar atraure-les al seu. Tot i que es va parlar d'incipients fórmules de compensació, la línia de treball actual passa per intentar homogeneïtzar la fiscalitat “perquè com a territori” tinguin el mateix atractiu, segons David Garcia.
Un únic municipi?
Un debat tan antic com la Micod mateixa és si Igualada i els municipis de l'entorn han d'acabar esdevenint un municipi únic. L'alcaldessa de Vilanova, Vanesa González, ho veu “interessant” sempre que es pogués “mantenir el principi d'identitat que caracteritza cadascun d'ells”. En la mateixa línia s'expressen l'alcalde d'Òdena i el de Montbui, Teo Romero, que creu que “la mancomunitat hauria de ser la base del que algun dia, i no sé si alguns ho veurem, hauria de ser una ciutat única”.
L'alcalde igualadí, Marc Castells, rebat que “la sensació és que ningú s'ha aturat a analitzar i explicar què suposaria per a la ciutadania”. Castells posa com a exemple que “ciutadans dels municipis veïns ara poden gaudir d'equipaments d'Igualada que a dia d'avui només sostenen els igualadins”: “En el cas d'una hipotètica integració, també hi haurien de contribuir.” En qualsevol cas, el batlle igualadí considera que “cal valorar molt profundament una decisió d'aquesta dimensió”.
