Societat

turisme

novetat editorial

La Vall d'en Bas, en la nova monografia dels Quaderns de la Revista de Girona

És un treball de recopilació i recerca exhaustives elaborat en clau divulgativa per la historiadora Assumpció Arnau i l'historiador de l'art Joan Sala

Qua­tre pobles i vuit nuclis que man­te­nen la iden­ti­tat pròpia, una història densa, una ines­go­ta­ble llista de per­so­nat­ges i enti­tats, riquesa en patri­moni arqui­tectònic... Expli­car el pas­sat i el pre­sent de la Vall d'en Bas en un lli­bre no gaire volu­minós i en clau divul­ga­tiva no deu ser fàcil. El repte el van assu­mir Assumpció Arnau i Joan Sala (his­to­ri­a­dora i his­to­ri­a­dor de l'art, res­pec­ti­va­ment) i el resul­tat de la seva feina de reco­pi­lació i recerca l'han plas­mat en una mono­gra­fia de la popu­lar col·lecció Qua­derns de la Revista de Girona, que edi­ten la Dipu­tació i l'Obra Social La Caixa i que acaba d'arri­bar a les lli­bre­ries.

A les bibli­o­te­ques hi ha mol­tes obres que trac­ten de la Vall d'en Bas, però ho fan de manera par­cial. El gran atrac­tiu del tre­ball d'Arnau i Sala és que en 96 pla­nes el lec­tor troba una visió de con­junt, repar­tida en uns capítols temàtics o ter­ri­to­ri­als amb infor­ma­ci­ons molt exhaus­ti­ves i pre­sen­ta­des amb un llen­guatge asse­qui­ble. Quan ens refe­rim a aquesta col·lecció, dir que el lli­bre esdevé un refe­rent per qui vul­gui saber coses del muni­cipi trac­tat és un tòpic, però en aquest cas l'afir­mació és més justa que mai.

Els capítols seguei­xen la pauta dels Qua­derns, abor­dant el pai­satge, l'oro­gra­fia, els pri­mers assen­ta­ments, els esde­ve­ni­ments històrics (la guerra dels remen­ces n'és un de des­ta­cat), els nuclis de població... Cri­den l'atenció les pla­nes sobre els masos (n'hi ha d'impres­si­o­nants), la con­cen­tració par­cel·lària (va ser un punt d'inflexió en l'eco­no­mia agrícola local), la bio­gra­fia i l'obra del pin­tor de la Pinya Josep Berga i Boix, l'avi Berga (Sala està con­si­de­rat un gran expert en l'Escola d'Olot) i la fusió dels antics muni­ci­pis de la Pinya, Sant Pri­vat, Joa­ne­tes i Sant Esteve per crear l'actual Vall d'en Bas, el 1969. En dos capítols s'expli­quen els edi­fi­cis reli­gi­o­sos, que per­me­ten al lec­tor fer-se una idea de la potència d'aquell ter­ri­tori segles enrere. A banda del con­flicte remença, al lli­bre es reflec­tei­xen també les apor­ta­ci­ons –des­ta­ca­des, en algun cas– de l'actual Vall d'en Bas en les car­li­na­des, la guerra del Francès i la Guerra Civil.

La partícula ‘en'

Encara que molt de pas­sada, els autors esmen­ten els dub­tes que pro­voca l'ús de la partícula en en el topònim d'en Bas. Hi ha qui fa ser­vir Vall de Bas, Hos­ta­lets de Bas o Sant Esteve de Bas, una gra­fia que, a parer dels filòlegs, és incor­recta, asse­nya­len Arnau i Sala.

LA XIFRA

183
volums s'han editat, comptant aquest, en la col·lecció Monografies dels Quaderns de la Revista de Girona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia