Societat

Societat

Terrassa, el Far West

L'Arxiu Comarcal del Vallès custodia els processos de batllia que narren els episodis més cruents viscuts a la ciutat entre el 1294 i el 1819

Els últims dos-cents anys es poden consultar en alta resolució al lloc web

La documentació recull una activitat intensa que es perllonga en el temps

El fons de crònica negrapermet aproximar-se a l'època medieval i moderna amb exactitud

Brui­xes, ban­do­lers, assas­si­nats, pica­ba­ra­lles que aca­ba­ven a trets... “Ter­rassa sem­blava el Far West”, explica el direc­tor de l'Arxiu Comar­cal del Vallès Occi­den­tal i de Ter­rassa, Joan Soler, men­tre mos­tra les pres­tat­ge­ries on es guar­den els pro­ces­sos de bat­llia que van des del 1294 fins al 1819, quan es va ins­tau­rar el jut­jat de pri­mera instància a la ciu­tat. Dis­po­sar d'aquest fons de crònica negra per­met apro­xi­mar-se a l'època medi­e­val i moderna amb força exac­ti­tud i ado­nar-nos que “gai­rebé tenim els matei­xos mals que els nos­tres avant­pas­sats”, diu Soler.

Entre els docu­ments arxi­vats, en des­ta­quen de dues tipo­lo­gies: els lli­bres del bat­lle, on s'ano­ta­ven les deci­si­ons que pre­nia la màxima auto­ri­tat a Ter­rassa, i els pro­ces­sos, que eren pro­ce­di­ments judi­ci­als prin­ci­pal­ment con­tra brui­xes i ban­do­lers. Pre­nen espe­cial pro­ta­go­nisme les històries tru­cu­len­tes del segle XVII, quan es vivia una situ­ació de con­flic­ti­vi­tat alta per les guer­res, les nom­bro­ses epidèmies i la fam. Amb aquest con­text social de fons, Ter­rassa era una vila cruïlla de camins que tenia entre 1.000 i 1.500 habi­tants i que rebia molta immi­gració del sud de França. Els ter­ras­sencs vivien amb atenció i tensió l'arri­bada dels nou­vin­guts i aquests eren sovint l'ase dels cops. A mol­tes dones fran­ce­ses se les acu­sava de brui­xe­ria i les feien fora de la vila pel sim­ple fet de par­lar dife­rent. Hi ha més de 4.000 pro­ces­sos de brui­xe­ria, la majo­ria dels quals aca­ba­ven amb l'expulsió de la supo­sada bruixa. Tot i això, hi ha algun procés que des­taca per la seva cru­el­tat, com el que data del 1615. En aquell cas, es va acu­sar onze dones de brui­xe­ria. Per cor­ro­bo­rar els fets, es va dema­nar a alguns ciu­ta­dans que vigi­les­sin a A Mari­ana la Tafa­nera, Lo tal Buy­gar o la Tocha, entre d'altres. A totes elles se les acu­sava de “for­ni­car amb el mas­cle cabró i veure sang de nadó”, delic­tes tipi­fi­cats en el Manual de l'Inqui­si­dor de Nico­lau Aime­rich. Les dones van reconèixer aquests supo­sats delic­tes després de ser tor­tu­ra­des cru­en­ta­ment. I un cop van haver con­fes­sat, onze de les vuit acu­sa­des van ser pen­ja­des. Aques­tes van ser unes de les poques exe­cu­ci­ons que hi va haver a Ter­rassa.

Entre els docu­ments també n'hi ha que expli­quen com el bat­lle anava a la recerca dels ban­do­lers. En una ocasió, el bat­lle es va per­so­nar con­tra el ban­do­ler de Ger de la Cer­da­nya, que de camí cap a Ter­rassa pas­sant pel Segre i després pel Llo­bre­gat va topar amb un ofi­cial del rei al Pont de Vilo­mara. El ban­do­ler no en va tenir prou amb esca­par-se de l'ofi­cial sinó que “li donà un pedre­nyal”, li va dis­pa­rar amb una arma de foc de l'època. La sentència con­clou que el van fer fora de Ter­rassa per empre­so­nar-lo o matar-lo.

En Ber­nat Fer­rero, un lla­dre cone­gut com el Mig Home, va per­pe­trar un roba­tori a la masia Can Gorina de Mata­de­pera, a prop d'on ara hi ha el Club Egara. El botí d'unes olles de coure, can­sa­lada, bol­quers i una cullera de plata li va cos­tar cent assots i anar tres anys a gale­res. Per saber com acaba aquesta història, no cal lle­gir tota la docu­men­tació arxi­vada: a la pri­mera pàgina del procés hi ha una galera dibui­xada anun­ci­ant el final del Mig Home, fent el que ara se'n diu un spoi­ler.

Les deci­si­ons del bat­lle, que era el repre­sen­tant del rei i que tenia la potes­tat d'apli­car la petita justícia, no eren arbitràries. En els pro­ces­sos de brui­xe­ria o ban­do­le­risme entre­vis­ta­ven tot­hom, pobres i rics, i no n'hi havia prou amb el que havien sen­tit sinó que calia jurar-ho damunt la Bíblia. En el cas que un ter­ras­senc n'acusés errònia­ment un altre d'heretge, pagava amb els seus béns i era expul­sat de la vila o enviat a gale­res. Tots aquests pro­ces­sos es poden con­sul­tar in situ a l'Arxiu Històric Comar­cal i al lloc web tro­bem digi­ta­lit­zats en alta reso­lució els que daten del 1600 al 1819. Soler reco­neix que hi ha altres arxius a Cata­lu­nya de carac­terísti­ques simi­lars, “però el de Ter­rassa recull una acti­vi­tat molt intensa, és molt com­plet i té molta con­tinuïtat”. El direc­tor explica que per­met conèixer amb exac­ti­tud “com era el dia a dia dels nos­tres avant­pas­sats”. L'estat de con­ser­vació “no és bri­llant però està força bé tenint en compte que va pas­sar qua­ranta anys sense ser cui­dat”.

Activitats
Relacionat amb el fons de crònica negra de Terrassa, l'Arxiu, juntament amb el Museu Martítim, programa una activitat per a persones cegues. A l'Arxiu poden palpar la reproducció de les galeres dibuixades en els processos i al Museu toquen una galera real i tots els materials que hi ha. D'altra banda, col·laboren també amb el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa fent tallers per a estudiants d'ESO i batxillerat amb l'objectiu que s'apropin a la història des d'una perspectiva diferent, consultant algun dels documents de què disposen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia