País de figuretes

La pri­mera repre­sen­tació docu­men­tada d'un pes­se­bre a Cata­lu­nya data del segle XIV. Tot fa pen­sar que el pes­se­bre va ser introduït per influència fran­cis­cana i domi­ni­cana. Sant Fran­cesc d'Assís es con­si­dera l'inven­tor dels pes­se­bres vivents. Set segles més tard no hi ha cap poble ni ciu­tat d'aquest país que, quan s'acosta el sols­tici d'hivern, no tin­gui un pes­se­bre a la plaça, orga­nitzi una mos­tra, cele­bri un con­curs o faci una expo­sició. No hi ha cap escola en què els mes­tres no repe­tei­xin la cerimònia anual d'invo­lu­crar els nens en la cons­trucció d'un pes­se­bre ori­gi­nal. La tra­dició s'ha des­plaçat lleu­ge­ra­ment de les llars fami­li­ars als espais públics i comer­ci­als, però encara hi ha força famílies que, amb molsa o sense, mun­ten el pes­se­bre a casa.

És una tra­dició potent a Cata­lu­nya, com es demos­tra cada any, pels volts del 4 d'octu­bre, dia de Sant Fran­cesc d'Assís, patró del gremi, en la tro­bada de pes­se­bris­tes de Cata­lu­nya i les Bale­ars. Aquest any es va cele­brar a Cas­tell­terçol amb l'assistència d'uns 250 devots dels dio­ra­mes rela­ci­o­nats amb el nai­xe­ment de Jesús. Hi ha una fede­ració cata­lana de pes­se­bris­tes, menys con­flic­tiva segu­ra­ment que mol­tes de les espor­ti­ves, que agrupa 64 asso­ci­a­ci­ons de pes­se­bris­tes de Cata­lu­nya i les Bale­ars.

A les ter­res giro­ni­nes l'art del pes­se­brisme està estre­ta­ment vin­cu­lat a la capi­tal de la Gar­rotxa per l'arre­la­ment de la indústria de la imat­ge­ria reli­gi­osa a finals del segle XIX, i va viure els anys de vaques gras­ses entre l'aca­ba­ment de la Guerra Civil i les dar­re­ries de la dècada dels sei­xanta, quan el Con­cili Vaticà II va deci­dir que en el tema de l'ado­ració de les imat­ges tam­poc n'hi havia per a tant. En aquesta època hi va haver a l'entorn d'una cin­quan­tena de tallers vin­cu­lats a la cons­trucció d'imat­ges reli­gi­o­ses.

La Mos­tra de Pes­se­bres d'Olot és una de les més pres­ti­gi­o­ses del país i, segu­ra­ment, la pro­posta que més per­so­na­li­tat dóna a la ciu­tat en aques­tes dates, fins al punt que a Olot el Nadal no s'enten­dria sense una mos­tra de pes­se­bres potent. És una de les acti­vi­tats que por­ten més foras­ters a la ciu­tat, segu­ra­ment atrets també per la resta d'ofer­tes lúdiques i cul­tu­rals que s'orga­nit­zen aquests dies.

En aquesta edició es podran visi­tar set expo­si­ci­ons. Unes agra­da­ran als visi­tants més clàssics i d'altres als que apre­cien la inno­vació, sigui en un aspecte for­mal o pel seu caràcter rei­vin­di­ca­tiu. A Can Trinc­he­ria, al Museu dels Sants i als claus­tres del Carme es res­pi­ren aires inno­va­dors. Qui pre­fe­reixi for­mats més clàssics podrà satis­fer la curi­o­si­tat a l'edi­fici de l'Hos­pici. Paral·lela­ment, en deu esglésies i cape­lles d'Olot, l'Agru­pació de Pes­se­bris­tes ha ins­tal·lat dio­ra­mes, que es podran visi­tar fins a prin­ci­pis de febrer. També n'hi ha en sis espais de la resta de la comarca, entre els quals des­taca el mones­tir del Sant Sepul­cre de Palera, de Beuda, que par­ti­cipa en el cir­cuit per pri­mer cop.

De tota manera, aquest any el focus d'atenció del pes­se­bris­tes s'ha tras­lla­dat de la capi­tal de la Gar­rotxa a Girona, que és el marc, fins al 8 de gener, de la set­zena Bien­nal del Pes­se­bre Català. L'expo­sició fa un recor­re­gut pel Barri Vell i inclou qua­tre espais: l'entrada de l'ajun­ta­ment de Girona, el Tea­tre Muni­ci­pal, el Cai­xafòrum i el claus­tre de la Dipu­tació. Aquest esde­ve­ni­ment coin­ci­deix amb el 70è ani­ver­sari de l'Asso­ci­ació de Pes­se­bris­tes de Girona i amb el cen­te­nari d'Els pas­to­rets de Josep Maria Folch i Tor­res. Setze dels dio­ra­mes expo­sats han estat encar­re­gats per la Fun­dació Folch i Tor­res i la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya amb motiu del cen­te­nari d'Els pas­to­rets, i s'han rea­lit­zat a setze asso­ci­a­ci­ons de pes­se­bris­tes de la Fede­ració Cata­lana. El figu­rista mata­roní Marçal Casa­no­vas ha estat l'encar­re­gat d'escul­pir el con­junt de 160 figu­res des­ti­na­des a aquests dio­ra­mes. A més a més, també hi par­ti­ci­pen 92 dio­ra­mes ins­crits de dife­rents enti­tats fede­ra­des de Cata­lu­nya i dos més del País Basc.

Com cada any per Nadal es fa, també, l'expo­sició de pes­se­bres a l'espai La Car­bo­nera i Cis­terna del Museu d'Història de Girona, que enguany cele­bra la trenta-tre­sena edició i que es podrà visi­tar del 13 de desem­bre al 22 de gener.