Una vaga en femení

Durant el segle XIX es con­so­lida a Igua­lada un crei­xent procés d'indus­tri­a­lit­zació que la por­tarà a ser la segona ciu­tat indus­trial del país. El pes del tèxtil obrirà a les dones les por­tes al mer­cat de tre­ball i el volum de mà d'obra a la ciu­tat farà flo­rir un impor­tant movi­ment obrer.

El pri­mer con­veni labo­ral del sec­tor tèxtil a Igua­lada es va sig­nar l'any 1854, i fixa la jor­nada de tre­ball en 13 hores diàries. Però les seves precàries con­di­ci­ons aca­ba­ran escla­tant l'any 1881. Una vaga d'uns 3.000 tre­ba­lla­dors, la majo­ria dones, va ser secun­dada a les fàbri­ques d'Igua­lada i de muni­ci­pis pro­pers com Cape­lla­des i Carme.

L'escrip­tor Antoni Dal­mau, que ha estu­diat els movi­ments anar­quis­tes de la ciu­tat, explica que “a par­tir de la reor­ga­nit­zació de la Soci­e­tat de Tei­xi­dors de Mà, els obrers van deci­dir pre­sen­tar una nova taxa dels preus de la mà d'obra que només va ser accep­tada per cinc fabri­cants”. Arren­cava així una vaga de 19 set­ma­nes en què Dal­mau remarca que “hi van jugar un paper molt impor­tant les dones, no sols en la vaga mateixa sinó en les aren­gues públi­ques i les con­cen­tra­ci­ons”.

I la dona ha estat al cen­tre el movi­ment obrer d'Igua­lada fins gai­rebé els nos­tres dies. Mari­bel Nogué i Maria Teresa Miret van docu­men­tar-lo al seu lli­bre Tre­ba­llar a la fàbrica, en què reco­llien el tes­ti­moni de tre­ba­lla­do­res de les fàbri­ques de la ciu­tat. Nogué rei­vin­dica que durant la Revo­lució Indus­trial “les mobi­lit­za­ci­ons també tenien ros­tre de dona” i Igua­lada va ser “un feu de l'anar­quisme perquè els empre­sa­ris eren molt cacics i l'alcalde durant aque­lla època [1881] també era empre­sari”.

Josefa Agui­lera era la pre­si­denta de les tei­xi­do­res d'Igua­lada el 1881. Va pro­ta­go­nit­zar un míting i una con­cen­tració que recull la foto­gra­fia. Entre les obre­res anònimes sor­geix el nom de Cate­rina Vicenta Casa­nova i Sana­huja, cone­guda com “la Tra­bala”, morta pocs dies després d'haver rebut una gani­ve­tada de mans d'una obrera esqui­rol. Setze tei­xi­do­res de Carme van ser empre­so­na­des durant dos mesos cul­pa­des d'agre­dir-ne unes altres que no secun­da­ven la vaga a Orpí.