Fogons arran de mar

La cuina moderna genera plaer individual a través del sabor, l’aroma i l’aspecte. L’excel·lència de la nostra cuina ha convertit els nostres artistes dels fogons en creadors d’aquesta nova cultura efervescent i la realitat mediàtica sovint ha elevat els cuiners a la categoria de prohoms de la cultura. Ahir, a l’escenari natural de la Riba, a l’Escala, set aprenents de cuiner van passar un examen públic amb un jurat de privilegi. Si no ho havien entès encara, ahir els estudiants participants de la primera edició del concurs de cuina Rafel Sabadí (convocat en memòria del cuiner escalenc mort l’any passat) van aprendre que la cuina és, sobretot, comunicació.

Sense literatura i raonament no hi ha espectacle. I sense espectacle, l’excel·lència s’allunya de la cuina. “De concursos se’n fan molts i mai n’hi haurà suficients”, deia el nostre cuiner més estrellat de tots, Joan Roca, instants abans d’iniciar-se el concurs. Poc després, l’hàbil conductor Lluís Bofill transformava la poesia en prosa: “És important saber-se explicar..” Efectivament, és important per a la cuina. I, sens dubte, per triomfar a la vida.

Potser per això els set aprenents va semblar que passaven més nervis mentre eren interrogats abans de començar que quan van ser-ho més tard pels professionals que havien d’avaluar les seves habilitats. “Què en faràs, de la melsa? I la tinta, la hi posaràs?”. Aquestes eren preguntes previsibles; d’aquelles que es poden començar a respondre amb un: “Aquesta me la sé” o recorrent a conceptes que s’aprenen a l’aula com: “Sí, n’hi posaré, com a potenciador natural de sabor.”

Més complicat era respondre –i és ben comprensible– a un qüestionari que podria semblar més bàsic. “Ens pots explicar què cuinaràs?”. Home, són joves, però a hores d’ara ja s’han adonat que està bé això del bon rotllo entre artistes dels fogons, però que, abans de res, s’ha d’aprendre a fer-ho millor que el veí, i donar pistes abans de començar no sembla, d’entrada, gaire aconsellable.

La cuina és sabor, aroma i també literatura. I tot plegat perquè esdevingui pol d’atracció. Ho deia l’alcalde Víctor Puga: “Ara la cuina ja és clau per escollir un destí turístic.” Turisme i cuina van de bracet. De paladars sensibles n’hi ha hagut tota la vida. Ara, però, ja hi ha qui sap treure profit de la gana com a concepte sublimat i com generadora de plaer.

La primera edició del concurs Rafel Sabadí girava al voltant de la sèpia i els productes de la terra, una aposta lligada amb les Jornades Gastronòmiques que s’han instaurat al voltant del Projecte Sèpia. “Si en sabem més, d’elles, les cuinarem millor”, descrivia Joan Roca, que va lloar la iniciativa recuperadora de cefalòpodes.

Coincidint amb el tradicional dia de festa dels restauradors, dilluns, quatre cuiners i un periodista es van reunir ahir per avaluar els set joves valors. A més de Joan Roca, del Celler de Can Roca, van formar part del jurat Albert Sastregener, del Bo-tic; Jordi Jacas, del Molí de l’Escala; Jordi Sabadí, d’El Roser, i Gerard Xarles, director de la Revista del Baix Empordà. I, a davant seu, els aprenents. No hi va haver cap impertinència a l’estil Masterchef. Només amabilitat i bones maneres. Els protagonistes van ser l’Eudald, la Maiguma, en Miquel, en Dani, la Mireia, en Yussuffa i en Xavi, alumnes de l’institut Baix Empordà de Palafrugell; de l’Abat Oliba de Ripoll i de l’Escola d’Hostaleria de Girona. Als fogons, productes naturals, de la terra i estris de cuina convencionals i també, una Termomix, que no tot s’acaba amb el xup-xup, en la cuina actual.

Finalment, el tàndem format per Dani López i Mireia Vila, de l’institut Abat Oliba de Ripoll, van endur-se el primer premi del concurs. Els participants havien de preparar un plat en què la sèpia fos protagonista. El plat cuinat pels dos alumnes de Ripoll va rebre les lloances del jurat, que va valorar la “molt bona presentació” i el fet que haguessin sabut incorporar “de manera molt interessant productes com ara els pèsols, l’anxova o la figa”. També hi va haver premi a la destresa i a la millor tècnica d’elaboració, que va recaure en Eudald Creus, de l’Escola d’Hostaleria de Girona i el premi a l’imaginació i la creativitat, a Miquel Vila, de l’Olivar Gran de Figueres.