Catalunya recull part de quasi tots els premis però Madrid es queda amb els grossos

La sort va decidir que ahir la grossa acabés amb el número 4, un dels reintegraments que més vegades ha sortit en la història de la loteria i que, amb el número sis, ha sortit en vint-i-sis ocasions. El reintegrament més repetit de la història dels sortejos de Nadal ha estat el número cinc, que ha sortit en 32 ocasions, seguit dels números quatre i sis (vint-i-sis vegades), el tres i el vuit (han sortit vint cops), dels números set i zero (dinou vegades), del número nou (setze cops), i del número dos (tretze vegades). El reintegrament menys repetit de la història és el número u, que només ha sortit vuit cops.

Un any més, el saló del Palau de Loteries de Madrid es va convertir en un eixam de gent disfressada, colors i il·lusió, amb la qual un públic, ja tradicional, va conjurar la crisi econòmica «per a ells i per a tots els seus». T'acostessis a qui t'acostessis, tots confessaven que aquest any els aniria millor que mai «una pessigada», ja que tenen algú proper a l'atur, i hi afegien que el Nadal «és per compartir». És la tradició més arrelada d'aquestes dates. El so dels bombos és, més que cap altre, el del Nadal i ells volen sentir-lo aquí, on, a les dotze menys vint del matí, les petites Alicia i Yahaira cantaven el premi més esperat, la grossa del 2009. Fins llavors, el moment més emocionant del matí l'havien protagonitzat els cinc premis –un tercer, tres cinquens i un quart–, que, en menys de mitja hora, cantaven els nens de San Ildefonso, i que arrencaven, un darrere altre, els aplaudiments de les més de 300 persones que van omplir el saló de loteries.

Vénen amb molta il·lusió i tenen moltíssim mèrit, perquè la veritat és que en aquest saló de loteries no poden veure res. Una fila compacta de càmeres de televisió i fotògrafs tapa gairebé completament la tarima on els nens de San Ildefonso canten la sort.

Un vestit de quaranta quilos en monedes de pesseta, un altre de fet de flors de paper perquè: «El dia de demà, si em moro, que ja dugui les flors en vida», i una capa brodada amb milions de lluentons de tots els colors subjectats amb fil de pescar. Són Marcelo, Rufino i Fernando, tres amics que van ser les estrelles del Palau de Loteries, i que ja fa molts anys que ho són, perquè dediquen molt temps a pensar com vindran disfressats aquest dia. Són molt coneguts pel personal de la casa i no renuncien a aquest moment de fama que els proporcionen els mitjans de comunicació, entrevista rere entrevista, ni a viure un ambient del qual gaudeixen com si fossin nens, tot i que els seus abillaments són molt incòmodes.

Aquest any han tingut un oponent difícil de vèncer: Jesucrist. Aquesta ha estat la disfressa triada per Iñaki, de Burgos, a qui acompanyava el seu amic Ramón, vestit d'escolanet perquè «no podia fer d'un dels dotze apòstols». «Sent el fill de déu, espero estar una mica enxufat», explicava Iñaki, que va comprar una sèrie i que, al costat de Ramón, la va repartir entre «un munt d'amics que són a l'atur». «Ens faria moltíssima il·lusió, perquè faria feliç molta gent de Burgos i de Sant Sebastià», diu Ramón.

I més competidors. Un amb un vestit ple de carabasses de diferents mides, pares Noel, bruixots, ancians i una fada.