Creix en 195.000 el nombre d'habitants a la demarcació en 10 anys i ja són 747.782

Aquest 2009 el nombre de persones censades ha augmentat en gairebé 16.000 a les comarques gironines

Si el 2008 el cens de població va tenir un augment de gairebé 25.700 habitants respecte a la població del 2007, al 2009 el ritme de creixement ha caigut. Segons les dades que va fer públiques ahir l'Instituto Nacional de Estadística, el dia 1 de gener del 2009 la població gironina continua augmentant i arriba a les 747.782 persones censades. Aquesta xifra suposa que, durant un any, el padró municipal ha tingut una variació de 15.918 habitants. Però si les xifres les observem amb una previsió de 10 anys, l'estadística fixa en 553.348 el nombre d'habitants que hi havia censats a les comarques gironines el 1999. Això representa que en una dècada la població gironina ha augmentat en prop de 195.000 habitants. Durant aquests anys, el ritme de creixement ha estat sostingut i no ha experimentat cap davallada. L'any 2000, l'INE fixava el nombre de persones censades en 565.599; el 2001, en 579.650; el 2002, en 598.112; el 2003, en 619.692; el 2004, en 636.198 habitants; el 2005, en 664.506; el 2006, en 687.331; el 2007, en 706.185 censats; el 2008, en 731.864; i finalment, l'any 2009 la xifra ha crescut fins als 747.782 habitants censats a la demarcació de Girona.

La tercera de Catalunya

Girona continua en la tercera posició en el rànquing català per sota de Barcelona (5.487.935 d'habitants) i Tarragona (803.301) i per sobre de Lleida (436.402).

Les dades que fa públiques l'Instituto Nacional de Estadística (INE) no concorden amb les dades actuals, ja que en dotze mesos el padró municipal ha tingut algunes variacions, tot i que es tracta de les úniques dades oficials, a banda de les de l'Idescat, de la Generalitat.

Meranges és el més petit

Meranges, a la Cerdanya, és el municipi més petit pel que fa a nombre d'habitants de les comarques gironines. Tot i l'augment que ha registrat el 2009 en deu persones, al municipi hi ha censades 93 persones. De ben a prop el segueix la Vajol, a l'Alt Empordà, on viuen censades 98 persones, i que l'1 de gener d'aquest any hi havia quatre censats menys que el 2008. Sobrepassant el centenar, hi ha Palau de Santa Eulàlia, també a l'Alt Empordà, on l'INE fixa en 112 el nombre d'habitants, set més que l'any passat. Al Ripollès hi ha Campelles, que ocupa la quarta posició en la llista de municipis més petits de les comarques gironines, ja que hi ha censats 125 persones, tres menys que el 2008. Susqueda, a la Selva, puja una posició gràcies a les cinc noves incorporacions, i se situa en cinquè lloc amb 130 habitants censats.

Més dones que homes

Del 2008 al 2009 es van censar als municipis gironins més dones (8.555) que homes (7.363). Tot i així, els homes continuen al capdavant pel que fa a nombre, i a 1 de gener del 2009, hi havia a la demarcació 368.153 dones i 379.629 homes. La llista l'encapçala Girona, on de les 1.704 incorporacions, 923 són dones i 781 són homes. A Roses, hi ha 404 noves dones censades i 330 homes; i a Olot, 358 dones i 263 homes. Pel que fa al cas contrari, Lloret és el municipi on s'ha donat un major augment d'homes (846) en detriment de les dones (783). El mateix cas trobem a Salt: 674 homes i 548 dones; i a Blanes: 578 homes i 362 dones. En termes generals, la ciutat on hi ha més dones censades és Girona (49.027), en comparació als homes (47.161). En canvi, Figueres és on hi ha censats més homes (21.689), frec a frec amb les dones (21.641).

La Bisbal, la menuda capital de comarca

La Bisbal d'Empordà (10.385 habitacions) continua sent la petita capital de comarca pel que fa al nombre d'habitants en comparació amb altres poblacions del Baix Empordà, com és el cas de Palafrugell (22.365 habitants), Sant Feliu de Guíxols (21.977), Palamós (18.161) o Torroella de Montgrí (11.598). A la Bisbal ja la superen poblacions tradicionalment més menudes com ara Calonge (10.637) i Castell-Platja d'Aro (10.376), que se situa a tan sols nou habitants d'atrapar-la. A la Selva, Santa Coloma de Farners (11.739), la capital, la superen Blanes (40.047) i Lloret (39.363).

A Girona ciutat, 1.704 més

En la revisió del cens del 2009, Girona és la ciutat que registra el major creixement, la seva variació respecte del 2008 se situa en 1.704 noves incorporacions. Així, la capital gironina està al capdavant tan pel que fa el nombre d'habitants, com el creixement de població. Lloret de Mar segueix de ben a prop la ciutat de Girona, i a 1 de gener del 2009, la segona ciutat més gran de la comarca de la Selva (39.363 habitants) registrava un augment de 1.629 persones al padró municipal. Salt (29.985 habitants) és el tercer municipi on augmenta més la població, i se situa en 1.222 persones la diferència entre el 2009 i el 2008. Tornant a la Selva, Blanes (40.047 habitants) no arriba al miler de noves incorporacions de població, i es queda en els 940 l'augment de població en un any. A l'Alt Empordà, Roses (20.197 habitants) creix en 734 el nombre de censats i Olot (33.534), a la Garrotxa, n'augmenta en 621.

Puigcerdà perd 343 habitants en un any

Les dades que va fer públiques ahir l'INE revelen que hi ha molt pocs municipis de les comarques gironines que perdin un nombre considerable de població. De fet, Puigcerdà destaca per sobre de totes les dades, ja que en tan sols un any ha perdut 343 habitants. Entre el primer d'aquest rànquing i el segon hi ha una diferència de 300 persones, ja que Begur, que ocupa aquesta segona posició, en perd 46. Les Planes d'Hostoles -39), Camprodon (-36), Verges (-33), Sant Joan de les Abadesses (-33), Ribes de Freser (-30) i Borrassà (-17) els segueixen en aquesta llista. La resta, una quarantena de municipis, perden entre un i quinze habitants. Per altra banda, Sant Jaume de Llierca (809 habitants), Sant Ferriol (216), les Llosses (234), Garrigàs (395), Campllong (423) i Cabanelles (236) no augmenten ni disminueixen la seva població el 2009.

El «top» 20 de la demarcació

Les vint poblacions que tenen més habitants són:

1. Girona (96.188)
2. Figueres (43.330)
3. Blanes (40.047)
4. Lloret (39.363)
5. Olot (33.524)
6. Salt (29.985)
7. Palafrugell (22.365)
8. Sant Feliu (21.977)
9. Roses (20.197)
10. Banyoles (18.327)
11. Palamós (18.161)
12. Castelló d'Empúries (12.111)
13. Santa Coloma de Farners (11.739)
14. Torroella (11.598)
15. Ripoll (11.057)
16. Calonge (10.637)
17. La Bisbal (10.385)
18. Castell-Platja d'Aro (10.376)
19. L'Escala (10.140)
20. Cassà (9.537)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una llum “màgica” a la nova atracció de caiguda lliure al Tibidabo

Barcelona
Urbanisme

Eliminen quatre aparcaments per a autocars turístics a la Sagrada Família

Barcelona

Territori recupera el túnel d’Horta ferroviari del Vallès a Barcelona

CERDANYOLA
Societat

Crítiques a l’AMB pel traspàs del subministrament d’aigua de Ripollet i Molins de Rei

Ripollet
BANYOLES

El despatx SOM Open Energy dissenyarà la rehabilitació de Can Tarradas

BANYOLES
MEDI AMBIENT

Entesa entre administracions i sector per comprar una dessaladora mòbil pels hotels al Maresme

CALELLA
CULTURA

Biblioteques de Barcelona amb nom de dona

BARCELONA
Vielha

Nevades a la Val d’Aran, Pallars Sobirà, la Cerdanya i Ripollès

Vielha
Societat

Corbera d’Ebre nega que la inversió pública al Poble Vell hagi sigut “nul·la”

Corbera d’Ebre