Tot va començar a Niça
L’atemptat de Barcelona és el vuitè comès en el darrer any a Europa amb la modalitat de l’envestida amb vehicle
-
Tot va començar a Niça Arxiu. -
Tot va començar a Niça Arxiu. -
Tot va començar a Niça Arxiu. -
Tot va començar a Niça Arxiu. -
Soldats francesos després de l’atac a uns companys, aquest mes, als afores de París Policies , a l’escenari de l’atemptat amb camió de l’abril passat a Estocolm Un policia, al mercat nadalenc envestit per un camió, el desembre passat a Berlín Un home condemna el terrorisme després de l’atac a la mesquita de Fisbury Park Espelmes per a les víctimes de l’atac al pont de Westminster, el març passat Una dona ret homenatge a les víctimes de l’atemptat del 14 de juliol del 2016 a Niça Policies patrullant pel London Bridge després de l’atemptat del juny EFE J. NACKSTRAND/AFP TOBIAS SCHWARZ/AFP I. INFANTES/AFP CHRIS J RATCLIFFE/AFP VALERY HACHE/AFP ODD ANDERSEN/AFP. -
Tot va començar a Niça Arxiu. -
Tot va començar a Niça Arxiu.
L’atemptat d’ahir a les Rambles de Barcelona és l’últim de l’onada que, de forma regular, ha colpejat Europa des del gener del 2015, quan un escamot gihadista va assassinar a trets de kalàixnikov bona part de la plantilla de la revista satírica Charlie Hebdo, a París.
El terrorisme islamista és ja un fenomen d’abast global que es remunta cap a la dècada dels noranta del segle passat amb atacs d’Al-Qaida i organitzacions afins arreu del món. A Europa, però, el sagnant atemptat contra Charlie Hebdo, condemnat internacionalment amb la presència de desenes d’estadistes mundials en una manifestació de rebuig a París, va marcar l’inici d’un cicle infernal d’atacs continuats al Vell Continent.
Només l’any passat, 135 persones van morir per culpa del flagell gihadista a la Unió Europea i 718 sospitosos hi van ser detinguts, segons revela l’informe Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea (2017), publicat el juny passat per l’Europol. A aquests morts, caldria afegir-hi els que s’han registrat des de començament del 2017 –una quarantena–, de manera que el balanç total de víctimes mortals superaria els 180 des del gener de l’any passat.
La violència gihadista ha triat diversos escenaris per actuar –París, Brussel·les, Manchester, Baviera...– i actua de nit o a plena llum del dia; al carrer, en bars, restaurants, terrasses, aeroports, al transport públic, en espectacles musicals, fins i tot en una església, com el cas de la petita localitat normanda de Saint-Etienne-du-Rouvray, on el 26 de juliol de l’any passat uns individus van irrompre durant l’ofici i van degollar el capellà. Però si hi ha un atemptat que ha marcat un abans i un després quant al modus operandi, aquest és, sens dubte, el de Niça, també el 2016.
L’infern de París
Semblava que ja estava tot vist amb els atemptats del novembre del 2015 a París, amb una cadena d’atacs simultanis que van causar desenes de morts a la capital francesa un divendres al vespre, en ple oci nocturn. Els objectius, en aquella ocasió, van ser unes cèntriques terrasses amb clients sopant o prenent copes; l’estadi de França, on les seleccions francesa i alemanya disputaven un partit amistós, i la sala Bataclan, on tocava una banda californiana de heavy metal.
Però a Niça va passar el que ningú podia imaginar: un conductor suïcida va envestir amb el seu camió la multitud que acabava de presenciar l’espectacle de focs artificials amb motiu de la festa del 14 de Juliol. En una cursa esbojarrada per l’emblemàtic passeig dels Anglesos, el vehicle va atropellar mortalment més d’una vuitantena de persones i va deixar més d’un centenar de ferits.
Londres, altra vegada
Niça va estrenar una modalitat fins llavors inèdita d’atemptat, amb la tècnica del vehicle ariet, que es va repetir de forma tràgica al cap de cinc mesos en un mercat de Nadal de Berlín provocant la mort de dotze persones i 48 ferits. També en aquella ocasió, una envestida de camió va ser l’arma utilitzada, igual que el 7 d’abril passat a Estocolm, quan un vehicle que transportava cerveses i que va ser robat a punta de pistola va atropellar mortalment quatre vianants d’una zona cèntrica comercial.
També s’han fet servir cotxes, com el 22 de març passat al pont de Westminster de Londres, amb un turisme que va matar quatre persones abans de quedar encastat a la reixa dels jardins del Parlament, i el 3 de juny següent, al London Bridge i en un mercat pròxim, amb un resultat de vuit morts. Després d’aquests dos atacs, sempre a la capital britànica, un terrorista va atropellar deliberadament les seves víctimes seleccionades entre un grup de fidels musulmans que sortia de pregar de la mesquita de Finsbury Park. Resultat de l’acció: un mort i diversos ferits. I encara fa poc més d’una setmana, el 9 d’agost passat, un BMW negre atropellava intencionadament un grup de soldats que sortien de la seva caserna en una localitat de la rodalia de París. El de Barcelona, doncs, seria el vuitè en aquesta llista macabra d’atemptats per envestida de vehicle.
Més enllà dels fets puntuals, l’assot gihadista, sigui quina sigui la tècnica emprada per espantar i matar innocents, planteja desafiaments de primer ordre als governs europeus que intenten fer front a aquesta amenaça a la seva seguretat. Els atemptats dels darrers anys han posat al descobert, per exemple, la falta de coordinació policial entre els cossos dels diversos estats membres de la UE i la llibertat que tenen els terroristes per moure’s per l’espai comunitari i seleccionar els escenaris dels seus crims.
Un document intern de la UE filtrat al diari britànic The Guardian el març passat, revelava que fins i tot ciutadans comunitaris sobre els quals pesava una ordre d’arrest europea van poder entrar i sortir sense traves del continent “sense ser detectats a causa de la falta sistemàtica de controls de ciutadans de la UE”. A aquesta circumstància cal afegir-hi errades dels serveis de seguretat, ja que alguns dels autors dels darrers atemptats han resultat ser individus fitxats per la policia del seu país a causa de la seva suposada perillositat però que, en algun moment, van deixar de ser vigilats. També s’ha constatat el fracàs de les polítiques destinades a lluitar contra l’adoctrinament extremista islamista, amb la recent clausura, per exemple, d’un centre obert fa un any a França per desradicalitzar joves fanatitzats. D’altra banda, també cal tenir en compte les dificultats materials de les administracions policials per controlar milers de residents europeus radicalitzats o considerats sospitosos, amb contactes amb organitzacions com Estat Islàmic, entrenats a Síria pels gihadistes i susceptibles de cometre atemptats en territori europeu. I, finalment, unes condicions de marginació social en les quals creix una generació de joves europeus i que han ajudat una minoria a refugiar-se en el fanatisme i els ha dut a perpetrar atemptats.
