Societat
S’atura el ball al Local Avianès
És el primer cop en gairebé mig segle de vida que la mítica sala endarrereix l’inici de la temporada de ball
L’espai va rebre artistes de la talla de Julio Iglesias, Georgie Dann o Nino Bravo al llarg de la dècada dels 70
El Local Avianès abaixa persianes de manera provisional per primer cop en 47 anys. La temporada de ball, que havia de començar a principis de tardor, haurà d’esperar unes setmanes més, ja que el local necessita fer obres abans de reprendre l’activitat. Així ho han confirmat a aquest diari els propietaris de la sala de ball, que fa setmanes que negocien per desencallar la situació i confien que “no s’allargui gaires setmanes”.
És la primera vegada en 47 anys que el calendari de ball del Local Avianès es veu interromput. Fins la temporada passada, la sala albergava una mitjana de 150 balladors del Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Bages i el Solsonès cada cap de setmana. El perfil de persones que acostumaven a passar els vespres de diumenge al local són gent que fa anys que trepitja les pistes i que donen a la sala un nivell a l’alçada de ben poques.
Els inicis
La sala ha marcat una generació. Es va parir l’any 69, quan un grup de set persones van convertir l’actual edifici en el local de la festa major d’Avià, després d’uns quants mesos d’agost molt plujosos que havien impedit la celebració de la festa als tradicionals envelats. El maig de l’any 1970 es convertiria oficialment en una sala de ball, amb actuacions cada quinze dies. El Local Avianès era una de les poques sales de ball de la zona –la més propera era a Manlleu– i això, amb els anys, va col·locar-la en el mapa.
Julio Iglesias a Avià
En els primers anys de vida del local, grans artistes d’arreu de l’Estat van actuar-hi. És el cas, per exemple, de Julio Iglesias, Georgie Dann o Nino Bravo. Aquest últim, de fet, va fer el seu penúltim concert al Local Avianès. Hi va actuar un dissabte, l’endemà ho faria a Manlleu i dilluns tindria el tràgic accident de trànsit que va posar fi a la seva vida.
Les actuacions estel·lars es van acabar quan la generació que va veure néixer la sala es va fer gran, la gent es va casar i va tenir fills. Aleshores aquest grup de persones no tenia temps per anar al local i la pista de ball va viure una època de crisi, sobrevivint a còpia de grans esdeveniments per Nadal i Pasqua. La situació era insostenible, els socis havien de posar-hi diners de la seva butxaca i calia reinventar-se per subsistir.
El miracle de l’escola
L’any 88 els coneguts balladors Albert Mota i Joana Subirana van començar-hi a fer classes. La idea va fer revifar la sala, que en poc temps va recuperar el públic que l’havia vist créixer. Als 70, la gent hi anava a lligar; als 90, s’hi anava a ballar. L’escola de ball ha existit fins a principis de segle XXI.
El nivell de la sala havia fet que alguns clients hi deixessis d’anar per por de quedar en evidència. Amb l’adeu de l’escola, el local va recuperar públic i fins la temporada passada rebia centenars de balladors d’arreu cada cap de setmana. Era un públic fidel i els socis confien que torni a obrir aviat. El local donava vida als diumenges de tota una generació.
