Societat

ELEUTERI COSTA

FARONER JUBILAT . CAP DE CREUS (1959-71) PALAMÓS (1971-97)

“Van abolir el cos de faroners perquè volíem fer vuit hores”

“No és cert que l’abolissin per l’automatització. Es podien haver quedar amb un cos més reduït”

“Al cap de Creus, estàvem també pendents de la sirena els dies de boira”

Dalí i Gala venien al far del cap de Creus dos i tres cops cada estiu. Hi havia una certa amistat amb ell”
Tota una vida fent de faroner.
Gairebé quaranta anys, 11 al cap de Creus i 27 al far de Palamós i allà ja em vaig jubilat. Vivíem allà mateix. El far del cap de Creus era de dues places, de dos tècnics em refereixo. A Palamós, no. El de Palamós és un far dins del poble i, per tant, és un far ordinari.
A Palamós, va viure una transformació mentre hi era.
Sí. Quan hi vaig arribar, el far de Palamós era molt antic i, al cap d’un any de ser-hi, el van fer tot nou. Encara l’altre dia hi vaig anar i està igual que quan els van fer tot nou l’any 1975. Té una torre al jardí i és com un xalet. Està situat al final del carrer Ametlla de Mar.
El cap de Creus, el 1959, era molt lluny. S’hi havia d’estar sempre?
Sempre. Teníem vacances, i per ser on érem, teníem 45 dies l’any més uns 10 dies més per extres. Anava molt bé perquè, en ser dos tècnics, quan havies de marxar tenies l’altre. Era, això sí, un far aïllat.
Quan va brotar el turisme, els fars es van convertir en espais de pas de molta gent?
Al principi no veia gent al cap de Creus perquè no hi havia carretera. Dels onze anys, en vaig estar cinc sense carretera. Quan es va facilitar l’accés, van aparèixer els turistes.
Els primers anys, devia tenir algun veí o altre de Portlligat que el visitava.
Dalí era dels pocs que venia. A l’estiu, sempre pujava amb Gala. A banda d’ells i algun noi amb motxilla, no veia gaire ningú més allà. Gala i Dalí sempre portaven algun acompanyant. Hi passaven la tarda. Ens visitaven un parell o tres de cops cada estiu. Quan li vaig explicar que farien la carretera, va decidir de no venir més. I ho va complir. Li agradava la solitud i entrava i sortida del far. Amb la carretera feta, ja no el vaig veure més. Quan ja era a Palamós, em va venir a veure. Hi havia una certa amistat amb ell.
Què recorda d’aquelles visites?
Quan vam canviar l’òptica i vam deixar la vella allà a l’entrada, a ell li va crear curiositat. L’havíem deixat desmuntada per enviar-la cap al centre de senyals marítims de Madrid. Un dia d’aquells, va aparèixer i se’n va enamorar. Li vaig donar el número de telèfon de l’enginyer en cap i li va trucar. Primer, no va poder quedar-se-la, però més tard, per coneixença amb el governador civil, va acabar sent seva. Sembla que li van regalar. Devia ser cap a l’any 1963 o 1964. Encara no hi havia carretera al far.
Què va fer Salvador Dalí d’aquella òptica vella?
Va tardar gairebé un any a aconseguir-la. Va llogar cinc o sis homes perquè la baixessin fins a l’embarcador i la va portar a Portlligat. Jo li vaig anar a muntar a l’estudi. Aquesta òptica ha acabat al museu. La tenen sortint, a la piscina. És una òptica que deu tenir almenys 150 anys. Va ser substituïda per una d’aereomarítima que servia per a vaixells i avions.
Quina feina tenia un faroner tot el dia?
Al cap de Creus, per exemple, hi havia una sirena per quan hi havia boira. La sirena feia la lletra C en l’alfabet Morse cada divuit segons. Havies de ser allà per la boira. Ara, tot és automàtic, però llavors no ho era pas. Havíem de posar els llums electrògens. Quan hi havia tempesta, sovint es podia cremar el quadre de distribució. Calia ser allà perquè el llum no s’apagués. Ara, és diferent: funcionen amb tres sistemes i quan en falla un, n’hi ha un altre a punt. És molt difícil que en una nit fallin els tres sistemes. Si hi havia una avaria, l’havíem de solucionar i tot era manual. Si s’apagava, havien d’anar de pressa per tornar-lo a encendre.
Eren molts faroners?
A la província de Girona érem deu faroners i dos eren a Girona. Eren els que ens reemplaçaven quan agafàvem vacances o hi havia una vacant. Ara, tot és automàtic i ho porten només dues persones. Una viu a Sant Feliu i l’altra, a Palamós. Que s’avaria, per exemple, el primer sistema, posen el segon. Ja no hi va ningú de nit enlloc. Ho fan de dia, l’endemà. A nosaltres, en canvi, ens calia viure allà.
Vostès eren funcionaris públics, no?
Sí, érem funcionaris de l’Estat. Per ser del cos de faroners s’havien de fer oposicions a Madrid. Érem una plantilla de 315 i, segons les jubilacions que hi havia, s’anaven ocupant les vacants. Quan vaig fer les oposicions, es van presentar 390 opositors i només hi havia 35 places. Jo vaig quedar el número 17 i vaig haver d’esperar que es col·loquessin els de davant meu. Vaig tardar dos anys i, finalment, vaig substituir el faroner del cap de Creus, que es va jubilar.
L’automatització va deixar-los sense feina.
Això no és veritat. L’any 1992-93, va arribar un problema laboral que va ser decisiu. No és veritat que el cos de faroners va treure’s perquè tot s’havia automatitzat. Això és el que es va fer córrer. El que va passar és que el cos de faroners, a través de la nostra associació, va qüestionar que haguéssim de ser 24 hores al far. Van plantejar fer un horari de 8 hores i això es va proposar a la direcció general.
Què va passar?
Al govern no li va interessar, perquè en un far tècnic, com ara el de Palamós, haguessin calgut tres persones. L’Estat hauria d’haver triplicat la plantilla dels faroners i hauria estat una ruïna per a ells. Ens van passar al port de Barcelona, que es va convertir en el nostre cap de servei. No es va treure el cos de faroners per l’automatització. A tot l’Estat, érem una plantilla de 315. Automatitzant-la, la podien haver deixat en 80, però la van treure tota perquè vam lluitar per fer vuit hores. Van suprimir el cos de faroners perquè volíem fer vuit hores, no per l’automatització. Els que ens vam voler quedar vam deixar de ser funcionaris i ens vam convertir en laborals. A mi em quedàvem cinc anys per jubilar-me i ho vaig voler fer així i em vaig quedar al far de Palamós. Qui va voler mantenir la condició de funcionari, el van destinar a oficines de l’Estat i centres meteorològics. Ara, n’hi ha dos a Girona i dos a Barcelona. Els meus últims cinc anys de faroner, es va anar automatitzant tot. Jo ho vaig viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Regne Unit

La desbandada de cinc cavalls de l’exercit provoca el caos a Londres

Barcelona
girona

Consum resol el 53% de les reclamacions a la vegueria

GIRONA

Les obres del futur Museu Thyssen començaran a la tardor

sant feliu de guíxols
societat

Denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer

Olvan
medi ambient

Manifest contra els tòxics i el plàstic en el consum quotidià

barcelona
educació

Entre 1 i 4 hores més de matemàtiques per millorar la competència en 200 centres

barcelona
societat

Els veïns de Barcelona s’organitzen per lluitar contra el soroll a la ciutat

barcelona
Societat

Absolt l’exalcalde Manuel Bustos d’omissió de persecució de delicte

Sabadell
SANTA COLOMA DE FARNERS

Demanen que s’arxivi el cas de les protestes contra el rei a Caldes

SANTA COLOMA DE FARNERS