Societat
Quinze anys d’un col·lapse
Els dies 6 i 7 de gener del 2003, milers de conductors van quedar atrapats a la Jonquera i Portbou per la neu
Les autoritats gironines van culpar l’administració francesa del bloqueig de la frontera
No va ser la nevada més important que s’hagi viscut a les comarques de Girona però sí un dels episodis de més col·lapse a les carreteres de la demarcació i més concretament a la zona fronterera. El dia 7 de gener del 2003, la portada d’aquest diari ho resumia amb aquest titular: “Milers de camions queden embussats perquè França tanca la frontera per la neu.” Els vehicles es van quedar aturats als aparcaments de l’A-7, als vorals i les gasolineres de l’N-II o al polígon duaner de Vilamalla; bona part van quedar atrapats més de dotze hores a la Jonquera. A més, un miler de tràilers que circulaven per l’autopista en direcció a la frontera no van arribar a les comarques gironines perquè els Mossos d’Esquadra els van fer aturar a Montmeló. La nevada del dia anterior havia estat més intensa a la cara nord dels Pirineus però a la banda gironina també va obligar a tallar carreteres. La neu va arribar fins a Colera i Portbou, que també es van omplir de vehicles que buscaven una alternativa però tampoc podien passar la frontera.
El pas només es va tornar a obrir progressivament a final de tarda del dia 6 després d’un dur estira-i-arronsa entre el delegat de la Generalitat a Girona de l’època, Carles Llorens, i les autoritats franceses. I és que, a banda de la neu caiguda, les autoritats gironines van fer pinya per atribuir gran part de la responsabilitat d’aquell col·lapse a l’administració francesa, que havia decidit mantenir bloquejats els passos fronterers fins i tot després que es pogués circular amb normalitat en sentit sud. Quinze anys després, també és la valoració que en fa avui l’alcalde de l’època de la Jonquera, Jordi Cabezas, que manté que aquella vegada “a la part de França no van netejar la carretera amb la mateixa diligència que es fa en altres ocasions”. Amb tot, Cabezas també recorda que el cònsol de França –vingut especialment des de Barcelona– va agrair l’acollida que la Jonquera havia organitzat al pavelló per atendre els conductors atrapats. El trànsit va anar tornant a la normalitat a partir de l’endemà.
Al municipi de la Jonquera tenen la lliçó apresa
E.C
“Pel fet de ser punt fronterer aquestes situacions de bloqueig ens afecten més; però a la Jonquera sempre hem tingut molt de voluntarisme per aquests casos, amb l’Associació de Col·laboradors de Protecció Civil, però també en cases i domicilis particulars o amb els empresaris del poble; quan cal atendre famílies que han quedat atrapades tothom respon”, diu Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera. A banda del voluntarisme, però, Martínez també confirma que aquestes situacions d’emergència que ja s’han repetit al municipi van portar a equipar-se per garantir respostes adequades.
Més enllà del col·lapse de vehicles del 2003, Martínez recorda episodis de grans nevades, com ara la del març del 2010, quan es va haver d’atendre molta gent; a partir d’aquells episodis es va adquirir material (amb subvencions de la Generalitat) per equipar el pavelló amb matalassos, mantes, grups generadors, material divers i reserves de sal que garanteixen una resposta més completa quan es produeixen aquestes situacions. D’altra banda, tot i que en cas de nevades la competència de la neteja de les vies és dels serveis de carreteres, l’Ajuntament de la Jonquera ha adquirit precisament enguany una pala llevaneu per netejar els carrers del municipi, si es dona el cas.
