Societat

Politització de la justícia

guerra per la llengua

L’Acadèmia aranesa dera lengua occitana alerta que amb la decisió del TC l’aranès pot “desaparèixer”

Demana a les institucions catalanes i araneses que la cancel·lació del TC serveixi per incrementar encara més la presència, promoció i potenciació de la llengua de la Val

El Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana ha alertat que sense un “tractament de preferència” a la Val d’Aran, l’aranès està amenaçat de “ràpida desaparició”.

A través d’un comunicat on l’Acadèmia valora la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 8 de febrer de 2018, que declara constitucionalment nul·la la paraula “preferent” de la Llei 35/2010 de l’occità, també s’insta a les institucions catalanes i araneses a què aquesta “cancel·lació de la preferència lingüística de l’aranès serveixi com a motor per incrementar la presència de l’aranès i la seva potenciació i promoció” tant a la Val d’Aran com a Catalunya.

Segons l’Institut, així s’ha fet durant els darrers 40 anys, tot i que la llengua occitana a l’Aran pateix una situació “d’anormalitat lingüística i de desequilibri” respecte al català i el castellà.

Des del Consell Permanent de l’IEA-Acadèmia Aranesa dera lengua occitana s’ha comunicat aquest dimarts a la tarda que es lamenta la sentència del TC que declara nul·la la paraula “preferent” de la Llei de l’occità quan es refereix a l’ús de l’aranès en les institucions araneses, especialment en el Conselh Generau d’Aran, en l’administració local, en les entitats que en depenen, en els mitjans de comunicació públics, en l’ensenyament, en la toponímia, i en les relacions de la Generalitat i de l’Estat amb la Val d’Aran i els aranesos.

Segons l’IEA, la Llei 35/2010 va corregir el desequilibri existent en l’ús de l’aranès en els àmbits institucionals i administratius, en un territori, l’aranès, en què més del 50% dels seus habitants no hi ha nascut i no tenen l’occità de la Val d’Aran com a llengua d’origen. La preferència que aquesta Llei dóna a l’occità de la Val d’Aran és una “consideració imprescindible per assegurar a aquesta llengua el seu paper de llengua de cohesió social i d’identificació territorial”, segons l’Acadèmia, que afegeix que a més a més “no ocasiona cap tipus de perjudici als drets de les persones que fan servir les altres dues llengües oficials, ja que no les exclou”.

En aquest sentit, l’IEA diu que la llei de l’occità impulsa la “preferència lingüística lògica i proporcionada vinculada al respecte identitari i territorial i potencia estris de convivència promovent la defensa de l’ús i protecció de l’aranès, donant-li un paper destacat i una valoració necessària”. L’Acadèmia assegura que hi ha un “incompliment” de l’estat espanyol respecte a les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (ratificada per l’Estat al 2 de febrer de 2001), segons recomanacions diverses del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Unes mancances, manifestades en l’administració de justícia i en tota l’administració estatal en general.

És per això que des de l’Institut es creu que la llengua occitana d’Aran pateix una situació “d’anormalitat” lingüística, i de desequilibri respecte a les altres dos llengües oficials. Es remarca que l’occità és un “patrimoni internacional” que l’Estat comparteix amb tres estats europeus més i que “hauria de ser objecte de major reconeixement i promoció”..



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

increïbles jocs de mans del campió del món de prestidigitadors 2018

societat

Desarticulen una banda de falsificadors i estafadors

Sense data per resoldre els problemes a Girona amb Adif

girona

Franquesa: “El català continua progressant”

Girona
Història
Un llibre resumeix l’activitat d’una explotació agrària calongina datada al 1338

Set segles de pagesia al mas Molla

CALONGE I SANT ANTONI

La comunitat educativa vol el 6% d’inversió

barcelona
Societat

La Colla Vella dels Xiquets de Valls visita Carles Puigdemont

Fira a aixopluc

Renoven la imatge del servei de joventut del Ripollès

Ripoll