Patrimoni festiu, històric i cultural

Per carnaval, la vila de Roses facilita alternar les visites culturals amb la diversió

Tot i la seva transformació marcada pel turisme, la vila de Roses conserva les essències del seu llegat patrimonial històric i cultural de primer ordre, així com l'esperit més festiu.

Acostar-se a aquesta vila, de condicions geogràfiques i naturals que han afavorit els assentaments humans des de la prehistòria fins avui, facilita, en diades de carnaval, una ruta que alterna la cultura i la seva història amb la disbauxa. I és que el Carnaval de Roses és un dels més divertits de Catalunya. Les seves rues i desfilades –que a Roses anomenen passades– són un espectacle que es viu als carrers en què tot és diversió sense cap ànim competitiu. El primer document escrit que es conserva referent al Carnaval data de l'any 1790, quan l'alcalde de Roses va dirigir una carta de queixa al governador del castell de la Trinitat i de la Ciutadella de Roses, per les mostres de menyspreu envers la població autòctona, a la qual «fins i tot volia prohibir la celebració del carnaval».

Així, doncs, a Roses es pot programar un recorregut informal i fet a mida, per visitar el seus llocs primordials, reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es pot començar per la Ciutadella, un recinte fortificat renaixentista del segle XVI i diferents edificis militars en ruïnes que conviuen amb les restes del nucli urbà fortificat d'època medieval, tot dominat per l'església romànica del monestir de Santa Maria. El subsòl és ocupat pel jaciment de la colònia grega de Rhode (s. IV aC), la ciutat romana, la necròpolis paleocristiana i diversos edificis d'època visigòtica en procés de recuperació i estudi. Es pot continuar la passejada fins al castell de la Trinitat (s. XVI), que corona la punta de la Poncella, damunt del far (1864 sota el regnat d'Isabel II). I si les ganes de caminar segueixen fermes, es pot anar a conèixer d'altres racons com el que acosta al conjunt megalític format per diversos dòlmens, menhirs, i cistes, dels quals destaca el dolmen de la Creu d'en Cobertella, un dels monuments funeraris prehistòrics més grans de Catalunya. D'altra banda, cal no descuidar-se del poblat visigòtic (s. VI-VIII) del Puig Rom, un nucli fortificat de població altmedieval (a l'interior s'hi conserven restes arqueològiques d'habitatges, sitges i carrers), que domina l'antic nucli urbà de Rhode-Roses, així com la badia i els accessos al port. Ni tampoc es pot oblidar el pas pel castell de Bufalaranya (s. VIII-XIV), situat en una posició elevada des d'on controla tota la zona nord del golf de Roses i part de la plana empordanesa. El cas és que, situada entre el parc natural del Cap de Creus i el parc natural dels Aiguamolls, Roses ofereix, tal com ha quedat palès, una ruta d'elements diversos i també conserva l'arquitectura tradicional de les antigues casetes dels pescadors del centre històric, entre altres. Tot plegat, també en diades de carnaval, es pot complementar per gaudir-ne a la perfecció.

PER ARRIBAR-HI

Per l'AP-7, arribada al peatge de Figueres. En sortir, a la rotonda, s'ha d'agafar la carretera N-260 on ja hi diu «direcció Roses» (uns 22 quilòmetres).

DADES D'INTERÈS

Oficina de Turisme de Roses. Tel. 972 257 331 www.roses.cat turisme@roses.cat Av. de Rhode, 77-79.
Espai Cultural La Ciutadella. Tel. 972 151 466 www.patrimonideroses.cat Av. de Rhode, s/n info@laciutadella.cat www.rosesfhn.org - Horari d'hivern: (d'octubre a maig) de 10 a 18 h. Dilluns tancat, excepte festius. -Horari d'estiu: (juny i setembre) de 10 a 20 h; (juliol i agost) de 10 a 21 h. - Tancat: 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. - Preus: 3 euros (entrada general); 2 euros (carnet jove, d'estudiant, de docent, i aturats); entrada gratuïta per a menors de 16 anys i majors de 65 anys.

Carnaval d'arrels hel·lèniques amb pilars fonamentals

J.B.B.

De temps ancestrals, els rosincs duen el carnaval a la sang, ja que, segons expliquen els arxius municipals, «el Carnaval de Roses té arrels gregues, dionisíaques, i per tant és un element més que durant mil·lennis s'ha transmès, de generació en generació, per via genètica». A partir de la dècada de 1950, el carnaval de Roses es va bastir sobre tres pilars fonamentals clarament inspirats en la seva llarga tradició: la passada, l'arrossada i el testament.

La Ciutadella

J.B.B.

En una superfície de disset hectàrees, hi ha un espai arqueològic en contínua investigació, amb un complet itinerari senyalitzat; un espai públic on es pot passejar i/o aprofitar l'àrea Wi-Fi; una sala d'exposicions amb diferents temàtiques; el museu d'història, i un espai escènic que a l'estiu es transforma en un escenari ideal per a espectacles de tota mena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
URBANISME

La pagesia alerta que el pas sota el tren a Santa Susanna amaga l’interès per fer una marina seca

SANTA SUSANNA
societat

Tercer dia de recerca de l’home desaparegut mentre es banyava

roses

La UB assegura que els acampats no interferiran a la zona de votació

BARCELONA
societat

Arrenca una nova edició de Temps de Flors, amb cues de gent des de primera hora del matí

girona

Tracten 32 palmeres per evitar la presència de l’escarabat morrut

SABADELL

Mor una dona de 80 anys atropellada al passeig de Fabra i Puig

BARCELONA
societat

El Cercle Empresarial recull 10.000 euros per al Banc dels Aliments

girona
societat

L’Ajuntament tanca la carpeta del projecte fallit del ‘Bloom’

girona

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt