Patrimoni festiu, històric i cultural

Tot i la seva transformació marcada pel turisme, la vila de Roses conserva les essències del seu llegat patrimonial històric i cultural de primer ordre, així com l'esperit més festiu.

Acostar-se a aquesta vila, de condicions geogràfiques i naturals que han afavorit els assentaments humans des de la prehistòria fins avui, facilita, en diades de carnaval, una ruta que alterna la cultura i la seva història amb la disbauxa. I és que el Carnaval de Roses és un dels més divertits de Catalunya. Les seves rues i desfilades –que a Roses anomenen passades– són un espectacle que es viu als carrers en què tot és diversió sense cap ànim competitiu. El primer document escrit que es conserva referent al Carnaval data de l'any 1790, quan l'alcalde de Roses va dirigir una carta de queixa al governador del castell de la Trinitat i de la Ciutadella de Roses, per les mostres de menyspreu envers la població autòctona, a la qual «fins i tot volia prohibir la celebració del carnaval».

Així, doncs, a Roses es pot programar un recorregut informal i fet a mida, per visitar el seus llocs primordials, reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es pot començar per la Ciutadella, un recinte fortificat renaixentista del segle XVI i diferents edificis militars en ruïnes que conviuen amb les restes del nucli urbà fortificat d'època medieval, tot dominat per l'església romànica del monestir de Santa Maria. El subsòl és ocupat pel jaciment de la colònia grega de Rhode (s. IV aC), la ciutat romana, la necròpolis paleocristiana i diversos edificis d'època visigòtica en procés de recuperació i estudi. Es pot continuar la passejada fins al castell de la Trinitat (s. XVI), que corona la punta de la Poncella, damunt del far (1864 sota el regnat d'Isabel II). I si les ganes de caminar segueixen fermes, es pot anar a conèixer d'altres racons com el que acosta al conjunt megalític format per diversos dòlmens, menhirs, i cistes, dels quals destaca el dolmen de la Creu d'en Cobertella, un dels monuments funeraris prehistòrics més grans de Catalunya. D'altra banda, cal no descuidar-se del poblat visigòtic (s. VI-VIII) del Puig Rom, un nucli fortificat de població altmedieval (a l'interior s'hi conserven restes arqueològiques d'habitatges, sitges i carrers), que domina l'antic nucli urbà de Rhode-Roses, així com la badia i els accessos al port. Ni tampoc es pot oblidar el pas pel castell de Bufalaranya (s. VIII-XIV), situat en una posició elevada des d'on controla tota la zona nord del golf de Roses i part de la plana empordanesa. El cas és que, situada entre el parc natural del Cap de Creus i el parc natural dels Aiguamolls, Roses ofereix, tal com ha quedat palès, una ruta d'elements diversos i també conserva l'arquitectura tradicional de les antigues casetes dels pescadors del centre històric, entre altres. Tot plegat, també en diades de carnaval, es pot complementar per gaudir-ne a la perfecció.