Setge al procés sobiranista
La Fiscalia Superior de Catalunya pregunta pelpaper dels alcaldes de Girona i Mollerussa en l’1-O
Envia un requeriment als dos consistoris per saber si van cedir locals per al referèndum
Un jutjat de Tortosa investiga l’alcalde de l’Ampolla per un delicte de propaganda electoral en la campanya del 21-D
La Fiscalia Superior de Catalunya vol saber quina implicació van tenir en el referèndum de l’1 d’octubre l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Tots dos són, a més, diputats per Junts per Catalunya (JxCat).
El consistori de Girona va rebre el requeriment de la Fiscalia el 26 de febrer i tenia deu dies per contestar-lo. L’escrit, que no anava dirigit a Madrenas, contenia dues preguntes concretes: si l’alcaldessa havia cedit locals o instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum i si havia ordenat posar a disposició aquests locals l’1 d’octubre. Els serveis jurídics són els encarregats de donar-hi resposta.
El requeriment forma part de les diligències d’investigació penals incoades el 21 de setembre pel decret del fiscal superior de Catalunya per delictes de desobediència i prevaricació. Madrenas va anar a declarar el 20 de setembre a l’Audiència de Girona per haver signat un decret a favor del referèndum, quan aleshores no era diputada.
En el cas de Mollerussa, el requeriment es va enviar al secretari municipal el 2 de febrer i aquest ja el va respondre. La Fiscalia preguntava si l’alcalde va cedir locals per celebrar el referèndum i si s’havia fet “un acte administratiu a tal efecte”, segons ha explicat el mateix Solsona a l’ACN. És la primera comunicació del Ministeri Públic sobre l’1-O que rep l’Ajuntament de Mollerussa després que el seu alcalde anés a declarar el 19 de setembre a la Fiscalia Superior de Catalunya.
“Tot respost i, igual que vam dir el 19 de setembre quan vaig anar a declarar que jo entenia que votar no podia ser mai delicte i que intentaríem fer el possible perquè la gent de Mollerussa pogués realitzar-ho, dins d’aquesta doctrina anem treballant el dia a dia i entenem l’1-O com una cosa passada i convé treballar pel futur del país”, ha assenyalat l’alcalde a l’ACN.
“Som molt conscients del que va passar l’1 d’octubre a la ciutat”, ha afirmat Solsona. “Seguim en el dia a dia, intentant donar a l’estratègia judicial de l’estat espanyol en contra de la voluntat popular a tots els municipis del país l’1-O la importància que té, sense maximitzar-la ni minimitzar-la”, ha insistit.
Els dos requeriments formen part de la investigació als més de 700 alcaldes que van signar decrets a favor de l’1-O. En el cas dels alcaldes que són diputats, el requeriment ha estat enviat per la Fiscalia Superior de Catalunya perquè són aforats.
L’alcalde de l’Ampolla, investigat per un delicte de propaganda electoral en la campanya del 21-D
ACNL’alcalde de l’Ampolla (Baix Ebre), Francesc Arasa, ha estat citat el proper dilluns al jutjat de Tortosa com a investigat per un delicte de propaganda electoral durant la campanya del 21-D.
Arasa va ser un dels molts alcaldes que va ser cridat per la Junta Electoral de Zona als quals es va donar 24 hores per retirar llaços grocs, cartells, adhesius o estelades del espais municipals. Uns dies després l’Ajuntament de l’Ampolla va rebre un segon requeriment per uns llaços grocs que es va al·legar que estaven en espais propietat d’Adif i el Ministeri de Foment. Tot i això, Arasa desconeix quin és el motiu concret de la seva citació.
L’alcalde ha estat citat el proper dilluns a les onze del matí al jutjat de Tortosa per un delicte electoral tipificat a l’article 144 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
De moment, es desconeix si ho ha altres batlles que hagin estat citats com a investigats o si poden arribar més citacions en els propers dies.
El delicte pel qual s’investiga el batlle de l’Ampolla pot ser castigat amb penes de presó de 3 mesos a 1 any o una multa de 6 a 24 mesos per “dur a terme acte de propaganda una vegada acabat el termini de la campanya electoral o infringir les normes legals en matèria de cartells electorals i espais reservats als mateixos, així com les normes relatives a les reunions i actes públics de propaganda electoral”.
Les penes de presó poden arribar als 2 anys per a membres de les Forces Armades i de Seguretat, els policies autonòmics, els jutges i fiscals i membres de Juntes Electorals que difonguin propaganda electorals i facin altres activitats de campanya.
