Societat

Primer pas per activar el TAV Perpinyà-Montpeller

L’alta velocitat entre Barcelona i París encara s’encalla al pas pel Llenguadoc

La ministra francesa de Transport explica per carta els plans de millora a la via

El debat públic és el primer tràmit per a tota obra pública a França

Sense cap pressa però ara –segons sem­bla– sense pausa. El govern francès no té cap intenció de posar una data per a la rea­lit­zació de les obres que han de per­me­tre cir­cu­lar trens a gran velo­ci­tat entre Per­pinyà i Mont­pe­ller, però sí que té el propòsit de posar fil a l’agu­lla de manera imme­di­ata al pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu que ha de fer pos­si­ble aquesta millora subs­tan­cial i indis­pen­sa­ble per a les comu­ni­ca­ci­ons fer­roviàries entre les ciu­tats de Bar­ce­lona i París.

La minis­tra de Trans­ports del govern Macron, Eli­sa­beth Borne, ha remès recent­ment una carta a Ferr­med, orga­nit­zació de caràcter inter­na­ci­o­nal encar­re­gada d’impul­sar el cor­re­dor medi­ter­rani, en la qual explica que en breu es durà a terme el debat públic del sec­tor de la línia d’alta velo­ci­tat entre Mont­pe­ller i Besi­ers. El debat públic és el tràmit pro­ce­di­men­tal que engega qual­se­vol gran obra pública a França i que con­sis­teix a escol­tar l’opinió del ter­ri­tori sobre el pro­jecte en con­cret, abans d’exe­cu­tar la redacció i apro­vació d’aquest pro­jecte.

La carta de Borne a Ferr­med res­pon a una altra que l’enti­tat va fer arri­bar al govern francès i en la qual expo­sava el neguit de l’orga­nit­zació pel fet que en aquest tram de 160 quilòmetres de la línia que uneix Bar­ce­lona i París encara no es pugui cir­cu­lar a alta velo­ci­tat, un fet que allarga inne­cessària­ment el temps de viatge. Segons va expli­car el pre­si­dent de Ferr­med a aquest diari, Joan Amorós, el cos­tat nega­tiu de la res­posta de la minis­tra és que evita posar cap data con­creta sobre els ter­mi­nis d’exe­cució de l’obra. De la mis­siva es desprèn també que els fran­ce­sos han deci­dit des­do­blar el pro­jecte en dos trams, el Mont­pe­ller-Besi­ers i el Besi­ers-Per­pinyà, i, si bé el pri­mer començarà a cami­nar ara molt a poc a poc, el segon ha que­dat ajor­nat i en espera d’una poste­rior ava­lu­ació del govern francès.

L’última millora en aquesta línia d’alta velo­ci­tat exe­cu­tada pels fran­ce­sos és molt recent. El desem­bre pas­sat van entrar en fun­ci­o­na­ment els 80 quilòmetres de vies d’alta velo­ci­tat entre Mont­pe­ller i Nimes. L’entrada en ser­vei va pas­sar quasi des­a­per­ce­buda perquè es va fer sense cap acte ofi­cial, ja que va coin­ci­dir amb el ter­ri­ble acci­dent d’un auto­car esco­lar en un pas a nivell a la Cata­lu­nya del Nord.

Amb aquesta millora en el traçat, el tra­jecte entre Bar­ce­lona i París ha que­dat esta­blert en 5 hores i 5 minuts, una millora subs­tan­cial en relació amb el temps de 6 hores i 30 minuts que es tri­gava el desem­bre del 2013 quan es van fer els pri­mers viat­ges direc­tes i sense trans­bor­da­ments entre les dues ciu­tats. Cal recor­dar que fins ales­ho­res el viatge s’inter­rom­pia a Figue­res, on s’havia de can­viar del tren espa­nyol al francès.

Els dos sec­tors amb què França ha divi­dit el pro­jecte Mont­pe­ller–Per­pinyà tenen una lon­gi­tud simi­lar. El pri­mer, fins a Besi­ers, és de 70 quilòmetres i el segon, fins a la capi­tal del Ros­selló, de 90. Amb els qua­tre anys d’obres que s’han hagut d’esmerçar per enlles­tir el tram recent­ment estre­nat entre Mont­pe­ller i Nimes, és fàcil deduir que per com­ple­tar l’alta velo­ci­tat en aquest tram del Llen­gua­doc falta encara una dècada, i això sem­pre que les obres arren­ques­sin demà mateix i que així que s’acabés el pri­mer tram comencés el segon, cir­cumstància que és obvi que no pas­sarà.

La falta de pri­o­ri­tat dels fran­ce­sos pel que fa a la con­nexió ràpida amb tren entre el sud del seu país i el nord de l’Estat espa­nyol és evi­dent, no només en el traçat del cor­re­dor medi­ter­rani. Recent­ment, el minis­tre de Foment espa­nyol, Íñigo de la Serna, va reve­lar que el govern del qual forma part ha pre­sen­tat una queixa a Brus­sel·les con­tra l’Estat francès per la demora en les obres de l’alta velo­ci­tat en el cor­re­dor atlàntic. En con­cret, els espa­nyols lamen­ten la fre­nada que hi ha hagut en la cons­trucció del traçat entre Bor­deus i Irun, on s’ha de con­nec­tar amb l’alta velo­ci­tat espa­nyola, encara en cons­trucció.

Les quei­xes del minis­tre espa­nyol són com­par­ti­des pel pre­si­dent de Ferr­med, Joan Amorós, que a la vegada recorda a De la Serna que encara té molts deu­res pen­dents en el tram de cor­re­dor medi­ter­rani que trans­corre en ter­ri­tori de l’Estat espa­nyol. “En matèria d’alta velo­ci­tat es pot dir que Espa­nya sí que ha fet els deu­res, però pel que fa a la resta del cor­re­dor no ha fet res per millo­rar el tema del trànsit de mer­ca­de­ries, amb dèficits impor­tants en les con­ne­xi­ons amb els polígons indus­tri­als o en fàbri­ques com ara la Seat”, es queixa Amorós.

27.09.81
Aquest
setembre farà 27 anys que el primer tram de gran velocitat ferroviària va entrar en servei a França entre París i Lió.
22.11.96
Les primeres
obres de l’alta velocitat en territori català es van desenvolupar fa poc més de 21 anys a la comarca del Segrià.
20.12.10
El primer
tren d’alta velocitat entre Catalunya i París, en aquest cas Figueres-París, va circular pel túnel del Pertús fa poc més de set anys.

Un mercaderies

J.P
per la línia d’alta velocitat

El supertren dels cotxes

Des d’aquest mes de març, per la línia d’alta velocitat que uneix Catalunya amb l’Estat francès circula un tren de mercaderies excepcional, de 700 metres de llarg, que transporta vehicles de la marca Mercedes de la localitat alemanya de Kornswestheim al port de Barcelona, i que fa escala a la gran estació de mercaderies del Soler, a tocar de Perpinyà. El tren el gestiona la filial de mercaderies de Renfe que respon amb aquesta iniciativa a la voluntat de suplir una de les mancances importants en el transport de mercaderies per ferrocarril, ja que els combois que transiten per l’Estat espanyol no superen els 500 metres de distància. A França, en canvi, és habitual veure-hi circular trens de 750 metres de longitud i, excepcionalment, de 850 metres.

La formació de combois de llargària excepcional és, també, una reivindicació històrica del govern de la Generalitat i, en especial, del conseller de Territori, Josep Rull, que no s’ha cansat de defensar el corredor mediterrani per poder posar en funcionament trens com ara el que ara gestiona Renfe Mecaderies i que tenen un gran impacte en la protecció del medi ambient. En aquest sentit, la mateixa Renfe s’ha encarregat d’explicar que cada tren d’aquests estalvia la sortida a la carretera de 42 camions. El comboi de 700 metres està format per un total de 22 vagons de càrrega i és capaç de transportar 250 vehicles. La línia s’ha estrenat amb dues freqüències per setmana, però l’objectiu és ampliar-la fins a quatre abans de l’agost.

Amb aquest ja són cinc els trens de mercaderies que circulen per la línia d’alta velocitat i pel túnel transfronterer del Pertús amb diverses freqüències a la setmana. L’any passat no hi va haver cap incorporació de cap nova línia de mercaderies i hi circulaven els mateixos quatre trens que ja ho feien el 2016. La novetat d’aquest mes de març pot ser la primera d’un seguit de noves incorporacions que han de començar a donar gruix i consistència a una línia infrautilitzada pel que fa a les mercaderies.

En aquest sentit, la companyia de capital públic francès i espanyol que gestiona el túnel transfronterer treballa amb la previsió de fer un salt quantitatiu endavant i incorporar cinc noves línies de tren de mercaderies entre aquest any i el vinent. De les noves línies, tres tindran destinació a França i les dues restants, a Alemanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia