La UdG de Salvi topa amb la realitat del seu programa
El rector de la Universitat de Girona fa autocrítica quan es compleixen cent dies del seu mandat i remarca la feina feta
La implantació de crèdits docents, primer hàndicap del nou govern
Ferm compromís per implantar el programa per a una UdG de futur
El rector de la Universitat de Girona (UdG), Joaquim Salvi, i el seu equip han superat aquesta setmana els primers cent dies de govern amb un gran nombre de propostes engegades. Però també amb la dificultat que comporta l’aplicació del nou model que plantejaven en el seu programa. Salvi, però, assegura que estan seguint el full de ruta i destaca la rellevància de la tasca que han dut a terme en només cent dies.
Un dels hàndicaps inicials ha estat la implantació dels crèdits docents. En aquest sentit, Salvi feia un exercici d’autocrítica i llançava una de les seves principals conclusions: “Aquest no és el model que nosaltres buscàvem, ni el model que busquem.” I hi afegia: “La feina continua i ara encetem una etapa de negociació amb els degans i els directors. Volem reforçar la innovació i la qualitat docent i avançar en el full de ruta.” La maquinària no s’ha aturat en cap moment i, segons Salvi, entre les propostes més rellevants que s’han aplicat, destaca precisament haver tornat a incloure la docència de graus, màsters i doctorats dins del pla docent del professorat.
El primer gran hàndicap
Un dels estendards de l’equip de Salvi era que cada centre gestionés els crèdits docents. El pla docent fixa, entre altres coses, els graus i els màsters que s’impartiran a la UdG. El nombre de crèdits és el que defineix un grau o un màster i, en funció d’això, es contracta el personal necessari per impartir-lo. Amb el govern anterior, de Sergi Bonet, els crèdits docents els repartia el rectorat, una qüestió que sempre havia estat criticada per Salvi i el seu equip. Ara, amb Salvi al capdavant, s’ha volgut impulsar el que ell defineix com “un procés de descentralització”. Això ha comportat assignar un nombre concret de crèdits docents per centre per tal que els administri. Una decisió que no ha estat exempta de certa polèmica, especialment des de la de Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i la Facultat de Dret. Salvi, però, destaca que tot ha estat transparent: “S’ha difós el full de càlcul en què es feia l’assignació dels crèdits a tots els centres docents i per graus. No només el document, sinó també tot el full de càlcul, de manera absolutament transparent.”
La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Anna Garriga, és, però, crítica: “La UdG, globalment, ja s’ha recuperat de les retallades en la programació acadèmica aplicades per la crisi. Fins i tot ha augmentat considerablement la programació total aquest curs”, destacava. I, amb esperit crític, hi afegia: “A Econòmiques, en canvi, ens obliguen de nou a programar amb menys recursos i no recuperem la retallada del 21% que hem assumit en els últims anys. És incomprensible. Això enfosqueix tota la seva gestió. Vull pensar que les expectatives són bones, però ara no en podem fer una valoració global positiva.”
LES XIFRES
“Hem dut a terme, en només cent dies, accions de gran rellevància”
Impuls al gran pla estratègic de futur de la UdG
Una de les iniciatives que s’han emprès és la confecció d’un gran pla estratègic, en què es persegueixen, segons el rector, uns objectius consensuats i compartits per tota la comunitat universitària. La idea és marcar una trajectòria de futur que vagi més enllà del mandat d’un rector, en la línia d’altres universitats. I tot això, segons Salvi, es vol fer a través de la participació, perquè es necessita la implicació de tota la comunitat per millorar com a universitat, i la simple representació en els òrgans de govern no és suficient. Un procés que va lligat amb la transparència, la informació pública i la participació activa de tots els col·lectius. I la participació s’aconsegueix quan les persones són escoltades i les propostes, debatudes i consensuades. Només així aconseguirem que els objectius siguin comuns i que les accions siguin compartides per tota la comunitat.
El projecte continua pivotant sobre el concepte ciutat universitària, un model universitari amb agermanaments estratègics no només amb la ciutat de Girona, sinó també amb tota l’àrea d’influència de la UdG, que pretén anar més enllà de les comarques gironines, i amb el sector socioeconòmic i els agents locals i territorials. L’objectiu és impulsar una idea conjunta de marca i recuperar la presència i la influència en el territori. Una estratègia que, més enllà de les aliances al conjunt del territori, continua apostant fort per la internacionalització, ja sigui a l’Amèrica Llatina o al gran mercat asiàtic, que representa un potencial de primer ordre.
