Societat

Creix el nombre d’estrangers després de 5 anys de descens

L’1 de gener del 2018 hi havia 761.353 empadronats a Girona, un 0,75% més que el 2017

El guany de població –basat sobretot en l’augment d’estrangers– és més alt que el global català (0,5%) i l’estatal (0,3%)

És el guany poblacional més gran dels últims nou anys

La població gironina va créixer durant el 2017 molt més que la catalana o espanyola, segons les dades provisionals del padró de l’1 de gener del 2018 fetes públiques ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), en què destaca també un canvi de tendència en tots els àmbits respecte els empadronats de nacionalitat estrangera, que tornen a augmentar després d’anys de descens.

En concret, a principis d’aquest any hi havia a la demarcació de Girona un total de 761.353 empadronats, xifra que suposa un 0,75% més que els 755.765 d’inicis del 2017. Es tracta de l’augment d’habitants més important a les comarques gironines des d’inicis del 2009, quan la població va créixer un 2,17% respecte principis del 2008. Cal tenir en compte que fins i tot hi va haver dos anys amb evolució negativa (es va perdre població tant al llarg del 2013 com del 2014) i els últims dos anys hi havia hagut augments menors (un 0,07% al llarg del 2015 i un 0,28% al llarg del 2016).

A més, l’increment poblacional de Girona durant el 2017 supera de bastant el global català (que va ser d’un 0,5%) i encara més el global estatal espanyol (un 0,3%).

En nombres absoluts, la demarcació de Girona va guanyar durant l’any passat 5.637 habitants. D’aquests, 3.280 (el 58,2% del total) van ser de nacionalitat estrangera i 2.357 (el 41,8%) de nacionalitat espanyola. De fet, la població estrangera va créixer un 2,33% (de 140.890 a 144.170) mentre que els habitants de nacionalitat espanyola van augmentar només un 0,38% (de 614.826 a 617.183). Tot i això, l’augment d’estrangers a Girona és substancialment menor que el que hi ha hagut a nivell català (3,7%) i espanyol (3,2%) mentre que el de població espanyola és molt superior: a Catalunya va pujar només un 0,03% i a Espanya es va mantenir estable en un 0% (va perdre uns 20.000 habitants). És clar que el pes de la població estrangera és molt superior a la demarcació de Girona que al conjunt català i sobretot que al conjunt espanyol. Amb les dades d’aquest 1 de gener, els estrangers suposen ara el 18,94% de la població espanyola, quan a tot Catalunya són el 14,2% i a tot l’Estat, el 10,1%.

L’augment de població estrangera durant el 2017 ha suposat un important canvi de tendència, ja que els últims anys hi havia hagut una notable disminució de població estrangera no només per la marxa de molts immigrants arran de la crisi econòmica sinó també per l’important volum de nacionalitzacions que hi ha hagut. En el cas de Girona, la caiguda acumulada al llarg de cinc anys va ser del 13,6%. En aquest temps, el pes de la població estrangera va passar del 21,41% que havia suposat a a inicis del 2012 al 18,64% a principis de l’any passat.

LES XIFRES

5.637
habitants
va guanyar la demarcació durant l’any passat. D’aquests, 3.280 van ser estrangers i 2.357, espanyols.
18,94
és el percentatge
d’estrangers respecte al total d’empadronats. La xifra és lluny del rècord del 21,5% del 2010.

Més dones que homes i 41,9 anys de mitjana d’edat

Les gironines tornen a ser més que els gironins per segon any consecutiu, després de 15 anys amb més homes que dones a les comarques gironines. En concret, aquest 2018 es va obrir amb un total de 380.916 dones i 380.437 homes empadronats a la demarcació de Girona. Això suposa que hi ha un 50,03% de dones i un 49,97% d’homes. El padró del 2017 les dones van superar als homes a la demarcació per primer cop des del 2001, un canvi que es va atribuir al descens del fenomen de la immigració (entre els ciutadans de nacionalitat espanyola sempre hi ha hagut més dones que homes). Aquest any les dones han continuat superant els homes, tot i que han tornat a augmentar el nombre d’estrangers, a diferència dels anys anteriors. Això sí, dels 5.637 habitants que va guanyar la demarcació al 2017, n’hi va haver un xic més que van ser homes (2.822) que dones (2.815). Encara hi ha però 479 dones que homes.

La mitjana d’edat de la població femenina de la demarcació és de 43 anys mentre que la masculina és de 40,9. En global, és de 41,9 anys, una dècima més que un any enrere. La xifra segueix sent inferior tant a la global catalana (42,6) com a l’espanyola (43,1). La mitjana d’edat dels estrangers que viuen a Girona (35,2) és molt inferior a la dels espanyols (43,5). Pel que fa als grups d’edat, el 37,3% dels empadronats tenen entre 16 i 44 anys, i el 27,6%, entre 45 i 64 anys. Així, el 64,9% està en edat laboral. Entre 0 i 15 anys hi ha el 17,4% de la població i el 17,7% restant té 65 anys o més.

Colombians, hondurenys, brasilers ucraïnesos i indis, els que més pugen

L.A

Mirant les dades de població estrangera per nacionalitat, els col·lectius que més van créixer durant l’any passat a la demarcació –entre els que hi tenen 1.500 habitants o més– van ser els colombians (que van augmentar un 18,95%, de 2.280 a 2.712), els hondurenys (un 12,88%, de 9.595 a 10.831), els brasilers (un 7,74%, de 1.861 a 2.005), els ucraïnesos (un 5,66%, de 3.923 a 4.145) i els indis (un 5,94%, de 4.733 a 5.014). En nombres absoluts, el principal increment és d’hondurenys (1.236 més), seguits de lluny pels marroquins (556), els colombians (432), els indis (281) i els ucraïnesos (222).

Al costat contrari, també hi ha algunes de les principals nacionalitats residents a la demarcació que van perdre habitants. Destaca la caiguda del 7,16% dels bolivians (de 2.332 a 2.165), i a distància Holanda (-2,43%, de 1.812 a 1.768), Portugal (-2,39%, de 1.506 a 1.470) i Gàmbia (-2,14, de 7.155 a 7.002).

Per continents, l’increment més important va ser dels residents de nacionalitats americanes (7,44%). Desgranant-ho per zones: el creixement més important és d’habitants de l’Amèrica Central i el Carib, que van augmentar un 10,4% i el menys destacat el de l’Amèrica del Sud, que van incrementar-se un 4,71% . Pel que fa a Amèrica del Nord, l’auge va ser del 8,77%. El continent amb el creixement més petit ha estat l’europeu: els habitants de nacionalitats europees només van augmentar un 0,73%. L’increment, a més, va venir gràcies a l’auge d’habitants de països de fora de la UE (que van pujar un 3,07%), ja que els residents de la UE es van mantenir (de 39.608 a 39.609).

Principals nacionalitats

El col·lectiu més important de llarg a la demarcació continua sent el marroquí, amb 37.023 residents, xifra que suposa el 25,7% del total d’estrangers que viuen a Girona. En segon lloc es mantenen els habitants de nacionalitat romanesa, amb 14.182 habitants (el 9,84% del total). L’altre col·lectiu que supera els 10.000 residents a Girona són els hondurenys, amb 10.831 (el 7,51% del total). Per sobre dels 5.000 habitants, hi ha també França (6.482), Rússia (6.044) i la Índia (5.014).

Per continents, Àfrica acapara el 36,37% dels estrangers de la demarcació i Europa, un altre 36,34%. El pes dels americans és del 19,68% i dels asiàtics, del 7,53%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona
LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER