Prop de 400 famílies van a classe pels fills delinqüents
Justícia Juvenil ofereix en el programa Límits compartir estratègies amb mares i pares per resoldre la violència familiar
Tarragona implanta el programa Mirall per als menors condemnats
Dimecres passat, a dos quarts de cinc de la tarda. Vuit famílies, la majoria mares, participen, als serveis territorials del Departament de Justícia a Tarragona, en la penúltima xerrada del programa Límits, que Justícia Juvenil va engegar ara fa deu anys per reforçar la funció educativa de les famílies i donar-los habilitats perquè els seus fills, menors, surtin del pou de les drogues i la violència, després de ser condemnats a complir una mesura educativa, la majoria per robatoris o lesions. En aquests deu anys de funcionament, del 2007 al 2017, un total de 398 famílies han participat al programa Límits als serveis de Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Mataró, Terres de l’Ebre, Sant Feliu de Llobregat , Granollers i Sabadell.
“Ens haurien anat bé abans, aquestes sessions, en plena adolescència, i que l’institut ens hagués donat un cop de mà”; “No estic sola, he vist que hi ha més persones en la meva situació”, i “podria haver-hi més sessions conjuntes amb els fills”, són tres dels missatges i desitjos que transmeten les famílies en la sessió de dimecres. Jordi Burcet, coordinador dels equips de Medi Obert de Justícia Juvenil a Tarragona i Terres de l’Ebre, que condueix el programa, amb el suport de José Antonio Gómez, monitor auxiliar i voluntari, els dona la raó. I els pregunta: “I els problemes familiars d’on venen? El treball de donar nom a les emocions es fa a casa. Quant fa que no parleu d’un tema important amb els vostres fills?”
Burcet explica que certament el programa Límits, amb mesures de prevenció, seria beneficiós per a mares i pares de menors d’entre 12 i 14 anys, quan a l’escola ja es detecta alguna violència. En vuit sessions s’intenta donar habilitats a les famílies per a l’abordatge de la comunicació, els conflictes i l’establiment de normes. “Hauria de ser obligatori per a certes famílies quan es detecta un problema com ja fan en alguns països”, afirma Burcet, que afegeix: “Els pares que venen a Límits és que tenen interès pels seus fills.”
Aquest és el cas d’en Fran i l’Anna, els pares d’en Dani, que van al programa Límits per ajudar el seu fill, al qual no han deixat de dur a escoles i a especialistes per atendre la seva hiperactivitats sense gaire sort fins ara: en Dani compleix una mesura educativa per una baralla greu al carrer. “Ens fan posar al seu lloc quan està enfadat, o quan tu prens una decisió en calent”, explica Fran, que admet que algunes habilitats, com ara com graduar un càstig, li hauria anat bé saber-les “quan era més petit” ja que “a l’escola només deien que al nen li calia un mastegot”, lamenta. “Ara sabem dur-ho millor”, assegura la mare. La Sara també és una mare implicada: “Em va semblar bé el programa si així podia ajudar la meva filla”, que va caure en el forat de les drogues i va patir una anorèxia després de la mort del pare i la germana gran.
La directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Pilar Heras, sosté que Límits “funciona” i “ajuda sobretot mares a compartir en grup estratègies vers els fills”. Heras també elogia la tasca dels tècnics de Medi Obert i les seves iniciatives a la comunitat, com ara que joves condemnats ajudin persones amb discapacitat física en una classe. Una acció positiva per a tots.
LES XIFRES
“La majoria són joves emocionalment trencats”
Els tècnics dels serveis territorials de Justícia Juvenil a Tarragona van crear el 2014 el programa Mirall, després que força pares i mares els diguessin que també hi havia d’haver un curs per als joves, a banda del seguiment individual que reben. El programa està validat i es podria implantar a tot Catalunya.
Jordi Burcet, coordinador dels equips de Medi Obert, exposa que el perfil majoritari dels joves amb condemnes és que “no té lloc en la nova família que formen el pare o la mare que s’han separat”, i assegura que “són joves emocionalment trencats i que costa molt de recuperar-los”. Eduard Isalds, tècnic que realitza Mirall, relata un cas colpidor: “Vam proposar-los de dibuixar la família, i aquest noi, que és d’un entorn amb recursos, va dibuixar el pare gran al centre del full, la mare i la germana més petites i ell, en una punta ben petit. Deia que no podia estar a casa; tot el dia era al carrer.”
Mirall té l’originalitat que hi ha un monitor voluntari, que explica la seva experiència als nois. En aquest cas és Alex, que va delinquir amb una banda, i que ara, després de complir condemna, ha refet la seva vida i està acabant estudis de psicologia. En Dani participa en el programa Mirall, mentre els seus pares són a la sessió de Límits. “M’agrada. No és tant pel contingut sinó per compartir i debatre què sents i les reaccions d’altres”, diu.
