Societat

Societat

Tribuna de la Fundació. Jordi. Comas amb Eudald Carbonell

Anem “cap al caos”

L’arqueòleg Eudald Carbonell vincula l’acceleració imposada per la tecnologia a un cataclisme imminent d’abast mundial, però superable

L’arqueòleg i codi­rec­tor del pro­jecte Ata­pu­erca, Eudald Car­bo­nell, bon conei­xe­dor de l’evo­lució humana, els nos­tres ances­tres i el pòsit genètic que ha arri­bat fins als nos­tres dies, no dibuixa un futur gaire engres­ca­dor amb la intro­ducció de la tec­no­lo­gia, que ha “acce­le­rat la història” per sobre de la capa­ci­tat d’adap­tació al canvi social. No ens adre­cem cap a una apo­ca­lipsi bíblica, però sí “cap al caos, però com que tot va molt ràpid, arri­barà aviat, com una gran tem­pesta”. I pas­sarà.

El que s’esde­vindrà és incert, però tot i el pes­si­misme científic, Car­bo­nell no deixa de con­fiar en l’adap­tació evo­lu­tiva i la “consciència ope­ra­tiva” desen­vo­lu­pada i acu­mu­lada ins­tin­ti­va­ment per superar la crisi. Va ser un dels argu­ments més comen­tats que l’antropòleg va sos­te­nir en la seva con­ferència Evo­lució, trans­for­mació i canvi social. Pen­sar des d’ara, que va aple­gar ahir un cen­te­nar de per­so­nes al S’Agaró Hotel en el marc de les tri­bu­nes de la Fun­dació Jordi Comas.

El científic, Premi Naci­o­nal de Cul­tura i Premi Príncep d’Astúries, és mem­bre del Club de Roma i de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. Nas­cut a Ribes de Fre­ser el 1953, codi­ri­geix el mun­di­al­ment famós jaci­ment d’Ata­pu­erca, on enguany com­plei­xen qua­tre dècades de feina.

En aquest sen­tit, va recor­dar que l’evo­lució ha fet con­cen­trar les cinc espècies d’homínids en una de sola, però va aler­tar que l’apli­cació de la tec­no­lo­gia pot deri­var en subespècies: “Els edi­tats genètica­ment, els modi­fi­cats, i la resta”, és a dir, nosal­tres, cap a finals de segle. Amb tot, va con­tra­ar­gu­men­tar que la tec­no­lo­gia ens “huma­nitza”, alhora que altres con­duc­tes soci­als con­tra­po­sa­des a la resta d’ani­mals, com ara els hàbits de men­jar ple­gats o haver desen­vo­lu­pat for­mes de llen­guatge.

En el con­text de canvi, però, Car­bo­nell no va obviar la crisi del capi­ta­lisme i els valors sobrers, en què va incloure la religió o la metafísica. Però en la retòrica, que no va dei­xar ningú indi­fe­rent, també va car­re­gar de manera benèvola con­tra l’imbe­cil·lisme, aga­fant el guant que li va llançar Jordi Sar­ga­tal, i “els lide­rat­ges peri­llo­sos” pre­do­mi­nants en els dar­rers anys. Dins de la lluita con­tra la selecció natu­ral, que ha superat les morts “per grip o infecció”, també “segu­ra­ment els imbècils són neces­sa­ris per a l’evo­lució” de la resta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia