“Amb les colònies eduquem un futur adult amb una sèrie de valors”

A Catalunya les colònies van començar en els anys trenta, l’època daurada de l’educació, quan una sèrie de pedagogs i mestres van impulsar que les persones sortissin del centre educatiu i descobrissin el món. Sortir de colònies és potser el primer enfrontament dels infants davant d’una independència pròpia. Es troben, a més, en un medi natural o cultural diferents, on la informació no ve donada pels llibres sinó per un medi natural. Amb això estem educant un nou ciutadà que esdevindrà un adult amb una sèrie d’aprenentatges i valors. De vegades compliquem massa la situació, amb les activitats, amb poc temps lliure. Abans estàvem de colònies un mes i mig sense la televisió engegada cap dia.

És clar, llavors no en teníem, i quan n’hem tingut no els hem utilitzat. El podem usar? Sí, per exemple en una cursa d’orientació. Però no pas com una necessitat, tenint arbres i companys. Igual que forçar coses com les colònies en anglès, i no estic en contra de l’ensenyament d’idiomes, però deixem un espai per a cada cosa.

És clar, és màrqueting. Es mesura l’impacte que té l’activitat en el nen. Si l’impacte és baix, més val que vagi a fora a fer unes colònies d’anglès només. També es venen colònies per a nadons, i no sé quina és la intenció. Crec que l’edat bona per marxar és a partir dels tres anys, quan els nens ja comencen a tenir autonomia. Hem d’intentar no perdre el sentit valuós que té el concepte de les colònies tal com s’ha desenvolupat aquí fa molts anys, i que jo penso que és un patrimoni educatiu de Catalunya. Les escoles han d’entendre que fer aquestes activitats és positiu per als alumnes i els professors.

Hi ha beneficis tangibles i intangibles. El rol dels docents canvia, estan vivint 24 hores fora de l’escola amb els seus alumnes i veuen diverses formes de fer les coses. Això és molt enriquidor, però requereix un sacrifici i un reconeixement. Els alumnes tenen tots els beneficis: és per a ells una experimentació constant, un aprenentatge natural, i pot ser una forma de descobrir nous interessos.

El franquisme va suposar un trencament, perquè aquesta educació naturalista va passar a ser una educació militarista per instaurar una sèrie de principis i idees. La recuperació de les institucions catalanes va comportar unes noves estructures. El 60% de les activitats que es fan a l’estiu i el curs són colònies escolars, impulsades tant per l’administració com per associacions com escoltes i esplais. Tenim també molta tradició de cases de colònies recuperades fa molts anys. Moltes vegades aquestes cases de colònies es converteixen en allotjaments de turisme rural, fet que ajuda a educar la gent perquè surti, convisqui amb la natura i conegui nous llocs que no estiguin vinculats a l’estiu.

Va ser un factor molt important, sobretot en l’àmbit escolar. Amb les retallades i la pressió que això ha suposat sobre els mestres, molts es van negar a anar de colònies si no rebien una compensació a canvi: si els van retallant drets no tenen per què fer aquesta activitat. D’altra banda, les famílies no tenien diners, i el primer que van retallar van ser les coses extres. Això va suposar la retallada d’un 15% o 20% de les activitats, que ara es van recuperant. Les mateixes empreses estan reconeixent que s’han d’adequar als nous models millorant serveis, oferint més activitats.

Hi ha molta més creativitat en el disseny de les activitats, tot i que el rerefons és molt similar. El problema és que les convertim en unes colònies playstation que no aprofundeixin en res. Hem de seguir treballant en les activitats creatives sense pervertir la idea final, que és la convivència i l’autonomia de l’alumne. I sobretot que aquest no perdi l’alegria i les ganes d’anar de colònies.

L’objectiu és triple. Que es conegui el fet educatiu de les colònies en el seu context. Està molt bé que la gent s’interessi per una activitat que en algun moment de la vida hem fet tots. Que els alumnes universitaris trenquin l’esquema típic de l’escola. El mestre pot treballar en tot i en àmbits diferents, dins i fora de l’escola. Finalment, que la universitat s’adoni que també es poden estudiar fets educatius del dia a dia com les colònies escolars. Hem de fer ponts per incorporar l’educació en el lleure en l’àmbit universitari. Els camins són paral·lels, cada cop més l’educació és un conjunt d’habilitats i tasques.