Una Mercè políticament més que efervescent

La política local barcelonina viu moments agitats. En un context general ja inflamat –la guerra de trinxeres en què s’ha convertit la governabilitat a l’Estat, l’atzucac a Catalunya, els presos...– s’hi ha d’afegir el fet, absolutament determinant, que les pròximes eleccions municipals a la capital s’han convertit en un objectiu estratègic per als partits que aspiren a assolir l’hegemonia en aquest escenari tan efervescent. El maig del 2019, la de Barcelona serà més que una batalla. Serà la batalla on potser no es dirimirà tot, però sí moltes coses.

Enmig d’aquest brogit ambiental, la ciutat va celebrar ahir el dia de la seva patrona oficial, la Mare de Déu de la Mercè, efemèride on la festa major local dona joc als actes de caràcter més institucional. Un d’aquests és la missa, on no participen ni el govern d’Ada Colau ni alguns regidors d’ERC, a la sortida de la qual s’alcen uns pilars castellers que ja han sedimentat com a tradició. Aquest any, alguns van desplegar pancartes de suport als presos. Malgrat la seva absència forçada, els polítics i activistes socials reclosos van ser protagonistes latents de la celebració d’ahir. A la plaça Sant Jaume, durant la jornada castellera, els crits per reclamar la seva llibertat van ser una constant, i en una compareixença davant els mitjans Xavier Trias, del PDeCAT, va recordar que, la d’aquest any, ha estat la primera Mercè que Joaquim Forn no ha pogut viure en vint anys des de la primera línia de foc municipal i, per tant, “seria injust no tenir un record cap a ell”. Queda dit.

Després de missa, a les 12 del migdia, el protocol dicta que regidors i autoritats, encapçalades pel president Quim Torra o l’alcaldessa Ada Colau, marxen en seguici a peu des de la basílica de la Mercè fins a la plaça Sant Jaume. Lluny queden, però, els anys on els representants institucionals es barrejaven amb periodistes i veïns durant el recorregut per protagonitzar converses espontànies o protestes menys que més vigoroses. Ara ja no. La seguretat ho capitalitza tot i, durant el seu recorregut, la comitiva va estar literalment encapsulada per un dispositiu policial tan ostentós com expeditiu. Una de les altres circumstàncies del moment.

Amb els anys, s’ha anat assentant el costum que en la diada d’ahir els presidents dels grups municipals llancin algun missatge. I, és clar, aquest any tocava referir-se a la contesa electoral en perspectiva i al tsunami de moviments que està provocant. I els que vindran. Colau va admetre que espera, amb el relleu de Bosch, que les relacions amb ERC es normalitzin, fins al punt que va rescatar la possibilitat de reobrir el debat sobre el tramvia. La política barcelonina, també és un gran déjà vu. Xavier Trias, per la seva banda, va instar Neus Munté i Ferran Mascarell a entendre’s, com sigui, per anar plegats en una mateixa llista. Alfred Bosch (ERC) va estar exquisit. Ni un sol retret al partit, ni un, després de la seva renúncia no volguda i, alhora, paraules de suport a Ernest Maragall. Al PP i Cs, per contra, la “politització” que al seu parer ha tingut la Mercè els va dur a no participar en la sortida al balcó per veure la diada castellera. Per tancar el cercle, era molt esperat el que pogués dir de tot plegat l’encara lider de Cs, Carina Mejías. A última hora, però, es va desdir de fer declaracions. El vendaval Valls, que ha entrat per la part alta de Barcelona, també sacseja les files pròpies. Com passa cada any, però, els avatars de la política ocupen un espai subsidiari en una ciutat que aprofita la Mercè per prendre el carrer. Aquest any, 1.311.697 persones –sense comptar les que van anar ahir a la nit al piromusical– han participat en els seus actes. Que aviat és dit.